El món de les ampolles

Les taules de moltes famílies gironines han estat plenes d’ampolles de begudes diverses aquests dies festius passats, i també ho estaran per Cap d’Any, i segurament en properes celebracions de tota mena... Però difícilment en cap taula s’hi reunirà una col·lecció d’ampolles tan peculiar com la que presenta el fotògraf Jordi Puig al llibre Ampolles (Úrsula Llibres), que acaba de publicar i que reuneix desenes d’imatges d’ampolles, la majoria de licor, «amb formes originals i d’atractiu turístic», com es pot llegir en la presentació del volum. Es tracta, s’hi afegeix, d’una «gamma àmplia de models -que no us deixaran indiferents- adaptats al tipisme i a les dèries més rellevants de diversos racons del món», i que han estat elaborades «principalment de vidre o ceràmica, decorades a mà i amb acabats de pintura, resina, fusta o qui sap quin producte». Hi ha ampolles amb formes de tota mena d’animals (de gossets a ànecs, peixos i elefants), de personatges històrics com Napoleó o faraons egipcis, d’armes de foc, de parts del cos humà, de vehicles, d’edificis i monuments, de llibres...

Ampolles és el quart volum de la col·lecció «El món segons Jordi Puig», que ha impulsat el fotògraf nascut a Cerdanyola el 1963, que porta molts anys instal·lat a l’Alt Empordà i que té l’estudi a Lladó des del 1990. Com en ocasions anteriors, es tracta d’un recull d’imatges d’objectes que han cridat l’atenció de Puig per algun motiu en concret i dels quals n’ha elaborat un arxiu fotogràfic, una selecció del qual comparteix amb el públic a través dels llibres.

En el cas de les ampolles, Jordi Puig en té una teoria molt suggerent: «Penso que si algun dia venen uns marcians a la Terra, podran entendre com era el món a partir de les formes de les ampolles. N’hi ha de molt simbòliques, de molt locals, gairebé totes les coses hi estan interpretades»

Puig recorda amb precisió la primera ampolla que li va cridar l’atenció, ja fa vint anys: «Va ser a la casa de Dalí a Portlligat. Estava fent fotos per a una guia i a la cuina hi vaig veure una ampolla de licor que tenia la forma de la Sagrada Família... Em va cridar molt l’atenció, la vaig trobar molt divertida». També es va topar en el recorregut per aquell particular espai dalinià amb «les ampolles dels toreros i les manoles que hi ha a les fonts, però sobretot em va interessar la de la Sagrada Família».

Amb el temps es va anar interessant més, «de manera escalonada», per aquesta mena d’objectes. I n’ha anat retratant en llocs i ocasions diverses durant aquests vint anys, i fins i tot «els meus amics, com que saben que m’agraden, me n’han anat portant, i ja tinc una col·lecció d’unes 250 ampolles».

Jordi Puig admet que el seu interès per aquesta mena d’ampolles va tenir un punt d’inflexió fa uns anys: «Havia intentat documentar-me i buscar col·leccionistes per poder fotografiar més ampolles. Però no en trobava; estava intentant crear un arxiu fotogràfic d’un arxiu físic que ningú no semblava tenir». Fins que un dia va descobrir que «a Madrid hi havia un senyor que tenia una gran col·lecció d’ampolles, i fins i tot hi havia un vídeo seu a YouTube en el qual mostrava la seva col·lecció, molt curiosa, molt estranya». El fotògraf va intentar posar-se en contacte amb aquell home però va saber que havia mort. El seu fill li va explicar que el seu pare «tenia una casa a la sierra i que als baixos s’hi havia fet unes coves per a la seva col·lecció d’ampolles». Jordi Puig va demanar permís per anar a retratar aquella col·lecció: «Això va ser fa set o vuit anys. Hi vaig anar, i durant quatre dies vaig fotografiar la seva col·lecció. I llavors sí que tenia un arxiu d’imatges».

Aquest arxiu d’imatges d’ampolles que Jordi Puig ha reunit n’inclou unes 800, una selecció de les quals es mostra al llibre, a partir de la premissa d’oferir una barreja de tot l’ampli món que representen. «M’interessava que hi fossin presents molt temes, i en aquestes ampolles s’hi poden trobar espais físics, i personatges populars, i animals, i persones, i elements folklòrics, però també s’hi representen temes més abstractes i profunds com la mort, l’amor, l’amistat... Tots hi poden ser representats».

Quan se li demana el per què del seu interès per aquesta mena d’objectes, Jordi Puig explica que «sempre m’ha atret moltíssim la relació entre l’art i la indústria, i en aquest cas la relació és evident». Afegeix en aquest sentit que «inventar-se una ampolla en forma de cama, per exemple (seguint el discurs que es fa en la introducció del llibre), és una idea estranya; fer-ne un model amb fang és encara una mica més estrany. Decidir portar-lo a una indústria perquè en facin una ampolla ho és més, d’estrany. Que el paio de l’empresa t’ho faci, és raríssim, i que finalment aquesta ampolla en forma de cama humana acabi sent produïda i venuda en botigues és gairebé un misteri de la creació. I més quan moltes vegades veus el resultat i t’adones que són productes erronis des del primer moment. Però existeixen, i aquest vincle tan especial m’atreu molt, perquè hi ha un acte de fe molt decidit d’algú sobre una cosa que el sentit comú aconsellava clarament que no s’havia de fer».

Entre les peculiaritats de les ampolles decorades que ha anat detectant Jordi Puig en destaca que «la masculinitat està molt representada a partir de les armes. De fet, l’alcohol ja és un paradigma de la masculinitat, però a més hi ha moltes ampolles de licor, sobretot de països de l’est, amb formes d’armes». En contraposició, Puig també assenyala que la feminitat s’ha apoderat de les ampolles de perfums: «De fet s’han mantingut més les ampolles especials relacionades amb el perfum que les del licor».

Encara que aquestes continuen presents, sobretot relacionades amb el turisme: «Si vas a la pujada del Castell de Figueres hi ha establiments que en tenen moltes. I a Lloret, per citar un altre exemple, es poden trobar les de sangria amb formes de toros, o de toreros, o de bailaora».

Aquestes ampolles en concret no són especialment maques, però en la seva recerca Jordi Puig n’ha trobat que sí que ho són. «Hi ha ampolles poliformes, que representen un objecte, i que tant de factura com de criteri són encertades i acaben resultant molt maques». Un altre aspecte que en destaca el fotògraf és que si bé l’inici de la producció d’aquestes ampolles és en general industrial «s’acaben trobant sovint en botigues d’artesania perquè el final del seu procés d’elaboració és artesanal, en molts casos amb una pintura a mà».

Les fotografies de Jordi Puig van acompanyades al llibre per un pròleg del mateix fotògraf en el qual explica com podria ser el procés de creació d’una d’aquestes ampolles, i per un text de l’escriptor Adrià Pujol Cruells, titulat «La subversió xarona», en el qual relaciona el que ell anomena «art-art» amb els processos industrials de producció o de «reproductibilitat tècnica». Segons Pujol, «amb l’arribada de la reproductibilitat tècnica l’exclusivitat tenia les hores comptades i s’obria el camí que va de les grans obres de l’art-art universal a l’imant de nevera».