Art entre la runa

Caminar per edificis abandonats, sovint formats per un laberint de sales i habitacions sense portes, suposa una confusió visual on conflueixen autèntiques obres d’art acolorides per artistes de l’esprai amb gargots a les parets, trossos de murs esmicolats a terra envoltats de plàstics, papers, llaunes, paquets de cigarretes buits i ampolles, cables penjant del sostre, lavabos esbotzats, restes de velles fogueres, mantes, cartons, matalassos i alguna cadira cap per avall.

Una combinació de punt d’estada més o menys esporàdic amb saquejos i accions de destrucció per descuit o per gust. En aquests immobles, alguns amb una història envejable darrere, el temps ha passat i des de fa anys ningú hi ha fet cap classe de manteniment.

En algunes de les finques hi devia haver un tancament de seguretat o algun tipus de vigilància amb cartell d’advertència. Però un cop s’ha començat a vandalitzar, hi ha via lliure per, cada vegada que hi ha un nou accés, seguir amb l’esperit que mescla una bretolada innocent o feta a consciència amb l’intent de passar-ho bé amb uns pots d’esprai sense el neguit que algú et pugui increpar.

Entre aquest anar i venir de persones, s’hi pot observar alguns graffiters. Aquí hi poden pintar obres de gran format en parets o superfícies llises sense pressa. Amb tranquil·litat i amb la intenció que perdurin si acaben ben resoltes i que no les vegi ningú si són composicions tot just per practicar. O només pel plaer de passar una estona fent allò que volen sense que ningú els emprenyi ni els digui què poden fer i què no.

Amb aquests objectius i alguns d’altres, diferents graffiters gironins opten per entrar en espais abandonats per plasmar els seus treballs. Aprofiten naus industrials abandonades, hotels tancats per la crisi econòmica, fàbriques en desús, antics camps de tir, finques d’estacions de tren on s’han substituït les persones per màquines, habitatges a mig fer per promotors que van estirar més el braç que la màniga, locals comercials tancats fa temps en zones urbanes que s’han anat degradant i on la clientela va deixar de ser fidel, estacions de servei i gasolineres desmantellades al costat de carreteres on els cotxes van passant fugaçment pel costat o equipaments públics culturals i esportius que no es fan servir.

Són alguns dels espais on aquests artistes passen hores i hores treballant amb els esprais. De vegades, enmig de persones que han establert el seu aixopluc sota aquell sostre per manca d’un habitatge digne.

Indrets desapareguts

El gironí Jony -conegut amb la firma JoNNaS de KaBRas- indica que aquestes ubicacions, sovint tètriques per fora, són les que més li agraden. Als vestuaris de l’antic camp de futbol del Puig d’en Roca de Girona el van fer fora dos cops pel perill d’ensorrament mentre jugava amb els colors i les parets amb una companya d’aventures. De fet, fa uns mesos, les instal·lacions es van enderrocar. Propietat de la Generalitat, desapareixia la història d’un equipament esportiu on per exemple hi havia jugat la Penya Doble Set però que en els darrers anys el terreny de joc va quedar esborrat per matolls i arbustos.

També assidu de les naus industrials abandonades a la carretera Barcelona de la capital, Jony explica que aquests espais estan molt bé "per practicar". "Normalment, els llocs abandonats solen ser tranquils", relata. Tot i això, assenyala que li agrada trobar-se gent perquè sempre "tenen alguna per explicar" i si hi va a pintar tot sol, té algú amb qui parlar. "Falten més fàbriques abandonades", exclama. En molts d’aquests espais practica els dibuixos d’ulls.

Sovint els espais abandonats, alguns engolits per la naturalesa o erosionats pel dia a dia, requereixen d’un viatge amb cotxe o amb bicicleta, amb un grapat de pots d’esprai a sobre. Unes eines de "treball" que no són econòmiques, però que són necessàries. També, de vegades, rodets per pintar parets i pintura blanca per poder començar de zero, sense cap entrebanc, si així ho desitgen.

Hi ha infinitat de llocs per escollir: en un antic espai que funcionava com a nucli zoològic a Castelló d’Empúries, a l’antiga base militar Loran a l’Estartit, al vell hotel Panorama de Sant Feliu de Guíxols amb la seva piscina buida des de fa anys, als camps de pràctica de tir de Sarrià de Ter a tocar del golf o del que hi havia a Quart en un extrem de les Gavarres, en antigues granges enmig de camps de l’Empordà, als trossos que queden dempeus de l’antiga embotelladora d’aigua picant de la vall de Sant Daniel, pel camí del castell de Sant Miquel i coneguda com a la fàbrica d’en Saguer, en un antic edifici a tocar de la Creu de Palau de Girona que havia funcionat com a seu de Treball de la Generalitat o en qualsevol de les naus industrials de polígons de les comarques gironines, inclosa la mateixa capital.

"Donar vida i alegria"

Una de les persones que entra en aquest tipus d’espais abandonats a pintar és l’artista muralista que es fa dir Sh. Graffiti Art. Explica que quan accedeix en alguns d’aquests indrets ho fa "per poder donar una mica de vida i alegria a aquests llocs que estan en tan mal estat i descuidats". També per "entrenar noves tècniques de pintar o noves idees", sempre amb cura de no fer-se mal amb algun dels elements abandonats. Si JoNNaS de Kabras té tendència a pintar ulls de tota classe, ell dibuixa i redibuixa flors.

Un dels artistes que més volada ha agafat els darrers anys a les comarques gironines pintant persianes i parets en espais contractats. Però prefereix no revelar la seva identitat quan es parla d’entrar en immobles d’aquest tipus: "Tenen propietari encara que siguin abandonats", recorda.

Hi accedeix per "romanticisme" i per "donar color a allò que l’ha perdut" tot i que considera que li resulta "indiferent si l’obra perdura o no", en aquests casos. Són espais on "hi ha la tranquil·litat de poder passar un dia sencer sense que la policia molesti". Són indrets on es poden provar "coses noves". En el seu cas, més per esbarjo que per assajar treballs. "Un lloc on pintar sense pressió i sense buscar el gran resultat", insisteix.

Subscriu-te per seguir llegint