Viagra: 25 anys d’ereccions i sexe a la carta

De fàrmacs populars n’hi ha molts. Sense anar més lluny, acabem de passar una pandèmia que ha fet la població experta en noms de vacunes. Però pocs han arribat a la dimensió social i cultural, més enllà de l’estrictament mèdica i farmacològica, de la qual avui gaudeix la Viagra. La seva sola menció en públic provoca palpables reaccions, sobretot entre el sector masculí, que van de la comicitat al morbo, quan no de manifest menyspreu, no passi qui l’esmenta per ser una persona mancada de vigor sexual.  

Va néixer fa 25 anys per tractar una malaltia tan específica i privada com la disfunció erèctil, però avui és una pastilla consumida de manera massiva per homes de tot tipus i condició, la majoria de les vegades sense control de les autoritats sanitàries, i també és un terme tan comú que fins i tot la RAE el va admetre, en minúscula i sense cursiva, com una paraula més, en la revisió que va fer del Diccionario el 2018. 

De totes les paradoxes que poblen la història de la viagra, la de la seva desdenyosa popularitat és probablement la més cridanera de totes. Sent tan assequible i útil -abans d’acabar d’escriure el seu nom al cercador, la xarxa ofereix infinites opcions per emportar-te-la a casa com qualsevol producte de televenda-, el seu consum continua sent un assumpte esmunyedís. Ningú objecta reconèixer que ahir es va prendre un ibuprofèn per al mal de cap, però no és tan fàcil trobar algú que confessi haver fet una comanda de viagres per internet, tot i que actualment sigui un dels articles de més tràfic online.  

Tampoc és fàcil trobar un home que s’animi a posar per a un diari anunciant obertament que acostuma a mantenir relacions sexuals sota els seus efectes. «Jo no em faig la foto, però tot el meu entorn sap que me la prenc perquè ja m’encarrego de dir-ho. De fet, els meus amics acudeixen a mi perquè els l’aconsegueixi perquè ells no s’atreveixen a demanar-la ni reconeixen en públic que la consumeixen. Soc el seu camell de viagres», diu amb desimboltura Raúl, advocat madrileny de 56 anys i «apassionat del sexe», a la cartera del qual mai no hi falta una píndola amb forma de rombe blau des de fa 20 anys. «Em dona seguretat. Sé que si me la prenc, no fallaré», afirma. 

«Quan el proves una vegada, vols que les teves sessions de sexe siguin sempre igual de completes», diu un usuari

Quan Raúl va començar a consumir viagres a principis de la dècada del 2000, la pastilla conservava encara les connotacions mèdiques amb les quals havia nascut. Venancio Chantada, secretari general de l’Associació Espanyola d’Urologia, no ha oblidat les cares de sorpresa dels seus col·legues, i la seva pròpia, quan va acudir a un congrés d’uròlegs als Estats Units a principis de 1998 i els van parlar d’«una pastilla màgica» que era capaç de vèncer la disfunció erèctil en una sola presa i sense provocar efectes secundaris. «No ens ho crèiem, però els dubtes van desaparèixer quan les vam donar a provar als pacients i vam comprovar com de bé funcionaven. Les primeres viagres que van arribar a Espanya les vam portar els metges que vam assistir a aquell congrés», recorda l’uròleg. 

Problemes d’erecció

Un medicament no és una joguina, sinó un remei per tractar una malaltia, i aquella píndola es presentava com un salvavides per al 20% dels homes més grans de 40 anys que, segons tots els estudis, pateixen problemes d’erecció en diferent grau. Només a Espanya, aquesta població supera els dos milions d’homes.  

«Per tractar-los, només teníem les injeccions intercavernoses de vasodilatadors o les pròtesis de penis, que eren opcions molt invasives, però la viagra ens va oferir de sobte una eina molt útil, senzilla i efectiva per solucionar un problema que per llavors era tabú», assenyala Juan Manuel Corral, secretari general de l’Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva, sobre un trastorn físic sobre el qual en aquells anys requeia el pes d’una paraula maleïda: impotència. «No era fàcil que els pacients parlessin obertament d’aquesta malaltia. Havies de quedar-te a soles amb ells, quan la infermera se n’havia anat de la consulta, perquè acabessin confessant en veu baixa: ‘És que no funciono bé, doctor’», recorda l’especialista. 

La viagra va treure de l’armari la disfunció erèctil, però la seva arribada no es va viure com un alleujament, sinó com una festa carregada d’expectació. La primera caixa es va vendre als Estats Units el 28 de març de 1998 i de seguida va fer furor: en les dues primeres setmanes es van expendre 150.000 receptes del fàrmac. A Espanya va arribar set mesos més tard, però aquell estiu es van veure llargues cues de clients a les farmàcies d’Andorra arribats des del sud del Pirineu per aconseguir el comprimit del qual tothom parlava. En tres mesos, ja la prenien amb regularitat 50.000 espanyols sota prescripció facultativa. Costava entre 1.500 i 2.100 pessetes la pastilla, en funció de la mida del lot. 

Va ser una de les notícies de l’any i de seguida es va poder comprovar que la seva dimensió transcendia l’àmbit sanitari. Abans que acabés el 1998, Francisco Umbral va publicar la novel·la Historias de amor y Viagra -el seu protagonista, un periodista de mitjana edat, transsumpte del mateix autor, rebia l’encàrrec de provar la pastilla i explicar als lectors d’una revista com havia sigut l’experiència-, i diàriament es produïen notícies entre divertides i xocants a conte del fàrmac.  

Com la del pastisser barceloní Antoni Escribá, que va treure a la venda unes pastilles de menta i xocolata que va batejar amb el nom de Visagra i va haver de retirar-les perquè Pfizer el va amenaçar de portar-lo als tribunals. O l’arquebisbe d’Oviedo, Gabino Díaz Merchán, que va mirar de punxar l’expectació generada al voltant de la píndola màgica declarant en una entrevista al diari La Nueva España: «La viagra fracassarà a Espanya perquè aquí som molt mascles». Per burlar-se del llavors president del Govern José María Aznar, el socialista Alfonso Guerra va proclamar en un míting amb la seva gràcia i mala bava característiques: «Aznar el que necessita és viagra». La sentència va obrir l’endemà totes les cròniques.

Efectes secundaris

Però no tot han estat rialles i picardies en la història íntima de la pastilla. Des del principi, sobre aquesta ha sobrevolat l’ombra de possibles efectes secundaris amb conseqüències fatals, una llegenda alimentada per notícies d’homes morts en plena situació sexual després d’ingerir el fàrmac. «Aquelles notícies van fer un greu mal perquè van espantar molta gent innecessàriament. Els que van morir després de prendre viagra, no van morir per culpa del fàrmac, sinó perquè arrossegaven altres malalties prèvies o van fer esforços excessius en aquelles trobades sexuals. Només han de prendre precaucions els homes que pateixin problemes cardíacs o estiguin medicant-se alhora amb altres vasodilatadors», adverteix Venancio Chantada. 

Era qüestió de temps que un remei contra la disfunció erèctil acabés sent utilitzat també pels que no arrossegaven aquest problema però volien tenir ereccions de campionat o conjurar qualsevol possibilitat de «destrempada». «Si tinc una relació esporàdica, la pastilla em treu la inseguretat del moment. Per a mi és el paracaigudes de la primera vegada», reconeix Carlos, funcionari de 35 anys. Miguel, jubilat de 67, avui sí que és població diana del fàrmac, però no ho era el dia que va començar a prendre’l fa dues dècades. «Quan el proves una vegada, vols que les teves sessions de sexe siguin sempre igual de completes», afirma. 

El consum de viagra entre homes per als quals inicialment no estava pensada ha tingut un efecte pervers que coneixen bé els sexòlegs. «Sovint atenem homes joves, sans i capaços de tenir ereccions per ells mateixos, però que s’han acostumat a prendre-la i han acabat desenvolupant una dependència psicològica cap al fàrmac», alerta Roberto Sanz, terapeuta de la Societat Sexològica Sexpol. Segons la seva opinió, la «mitificació» de la viagra revela greus carències d’educació sexual entre la població. «Fomenta una concepció fal·locentrista del sexe que el limita a l’erecció i la penetració, menyspreant la dimensió afectiva i emocional que també té la sexualitat», adverteix. 

«Si tinc una relació esporàdica, la pastilla em treu la inseguretat del moment. Per a mi és el paracaigudes de la primera vegada», reconeix un usuari

L’associació de la viagra amb la idea del sexe desenfrenat té avui la seva expressió més extrema en la pràctica del chemsex: orgies entre homes de la comunitat gai marcades pel consum d’estupefaents. «En aquests àmbits, i en d’altres de relacionats amb l’oci nocturn, és habitual que el camell ofereixi viagra al costat de la resta de drogues», denuncia Jorge Garrido, director de Suport Positiu, oenagé dedicada a la protecció de la diversitat sexual que des de fa diversos anys monitoritza el fenomen del chemsex i els informes de la qual revelen que el 65% d’usuaris d’aquestes pràctiques prenen viagra habitualment en aquestes sessions. 

Les hemeroteques tenen la facultat d’oferir fotos estàtiques de moments històrics. El 1998, els diaris parlaven de la viagra amb la fascinació i la curiositat de qui assisteix a una troballa cridada a marcar una època. Avui, en canvi, les notícies que esmenten el medicament solen fer-ho a compte de situacions fosques, quan no delictives, com les «festes de drogues, prostitutes i viagra» que oferien els responsables de la trama Mediador, o les partides de pastilles blaves il·legals que cada dos per tres incauta la Policia entre bandes dedicades al tràfic d’estupefaents. 

La realitat farmacològica de la viagra és també avui molt diferent. El vademècum de tractaments per a la disfunció erèctil el protagonitzen ara noms com Levitra, que provoca ereccions més ràpides, Cialis, els efectes del qual arriben a les 36 hores, i una vintena de marques i genèrics arribats al mercat en els últims anys. Però cap traurà a la pastilla de Pfizer l’honor d’haver batejat tota una categoria de medicaments i la satisfacció d’haver revolucionat la sexualitat com només ho havia aconseguit la píndola anticonceptiva 40 anys abans. 

Subscriu-te per seguir llegint