Ulls al fons del mar

Sota les aigües desapareixen o estan en risc d’extinció espècies que, en molts casos, la majoria de ciutadans ni tan sols coneixem. Els ecosistemes canvien, es detecten fenòmens com la mort massiva de les nacres o la cria de tintoreres al cap de Creus. Canvi climàtic, contaminació, espècies invasores, són alguns dels elements que alteren els hàbitats. I els científics necessiten ulls als fons marins. És la tasca dels Observadors del Mar, voluntaris de ciència ciutadana. Avui són 5.731 observadors, 494 entitats i més de 50 investigadors que coordinen 17 projectes. I l’objectiu: conèixer què passa al fons marí per protegir-lo.

La fotografia de què passa sota el mar és «clau». Ho constata la biòloga i membre de l’equip de coordinació d’Observadors del Mar, Gemma Agell, que explica que «en l’àmbit de recerca, com més evidències tenim per explicar un fenomen, millor» i, per tant, «aquestes dades són molt útils per trobar respostes a fenòmens que veiem que s’estan produint i tenir pistes sobre les causes i proposar solucions».

Les esponges marines moren massivament al Mediterrani per les onades de calor

La mort massiva de nacres o d’esponges marines, l’aparició d’una alga invasora vista per primer cop a Catalunya, o que les gorgònies de les Illes Medes s’han començat a reproduir abans del previst, són alguns dels fets sobre els quals els ciutadans han aportat dades a través del projecte Observadors del Mar.

Va néixer a Catalunya el 2012 a través de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. Hi participen ciutadans, clubs de busseig, universitats i altres entitats. Fins ara s’han fet 22.774 observacions, segons les darreres dades registrades. Treballen en 17 projectes. Des d’un web (www.observadoresdelmar.es)es pot tenir accés a les observacions i projectes.

Eduard Marquès és de l’Alt Empordà i biòleg. Ha estat director del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter. Conegut per la seva implicació en la protecció del medi i per imatges que difon des de diversos canals. És un dels Observadors del Mar . «Jo vaig plegar de treballar, i et planteges què faràs», explica. Des de fa anys navega amb caiac per la costa gironina, però constata que el fons marí «és un medi absolutament nou per a mi, perquè no vinc d’una herència de pescadors, el meu pare era forner i al mar vas descobrint medis, com ho fas als aiguamolls o a la muntanya».

Peixos i escalfament

Ha participat com a membre dels equips de ciència ciutadana en un projecte sobre els microplàstics presents al mar i des de fa uns dos anys ho fa amb «Peixos i escalfament», a l’àrea de l’Alt Empordà, juntament amb Manel Ortega. Observar-los «és un termòmetre del que està passant al mar», diu.

El projecte analitza el comportament de diferents espècies de peixos autòctons. Són animals sensibles a l’increment de la temperatura del mar. I el comportament o l’arribada de noves espècies és un indicador del canvi climàtic. Participar-hi els ha permès veure com «espècies característiques d’aigües fredes, les locals, s’enfronten amb les que estan pujant, de l’aigua calenta de sud cap a nord, com és el fadrí (Thalassoma pavo), que era més propi de costes andaluses i ha anat pujant a la part de cap de Creus».

Li agraden les aigües càlides. És vistós, de colors. Creuen que es veurà beneficiat pel canvi climàtic. La cita més antiga al cap de Creus és del 2012, segons el Sistema Global sobre la biodiversitat. El primer cop que el van fotografiar va ser el 2014 a Cala Bona (Cadaqués), un mascle i una femella. Es fa seguiment a dues cales de Roses (Almadrava i Pelosa) i dos punts al costat nord, cala Cativa (Port de la Selva) i el Cros (Llançà), però s’han incorporat observadors d’altres punts a la costa gironina fins a Tossa de Mar.

El serrà i la vaca serrana

Una altra espècie que segueixen és el serrà (Serranus cabrilla) que pot entrar en competència amb la vaca serrana, que va incrementant la població. «Tothom que coneix el mar i es capbussa veu que cada cop n’hi ha menys, i nosaltres posem els números testimoniant la regressió». També controlen l’arribada d’espècies invasores. Per exemple, estan alerta per si entra el peix conill, una espècie que podria arrasar la posidònia i carregar-se els boscos marins. Explica que «quan fas treball t’adones de les estacions que hi ha dins el mar, on també cauen les fulles i uns s’adormen i altres es desperten a l’hivern», un batec difícil de veure des de la superfície.

"T'adones de les estacions que hi ha dins el mar, on també cauen les fulles i uns s’adormen i altres es desperten a l’hivern"

Eduard Marquès

És el que admet també Gemma Agell. Observar la superfície, els boscos, les muntanyes, és per a tots més senzill. Posar ulls al fons marí resulta més complicat. Per això es convida des de la web del projecte a sumar-s’hi perquè «per comprendre la transformació del medi marí es necessita la implicació ciutadana». «Veure les pulsacions del fons del mar, i com evoluciona, és interessant, i testimoniar-ho, perquè molt poca gent l’està observant, estem aportant dades valuoses per conèixer les poblacions de petits peixets» i «cada dia em faig preguntes, i hi ha dies que tens respostes i altres que les tens més tard», relata Marquès.

Agell afegeix que els observadors no només aporten dades sobre projectes concrets, sinó que també detecten altres fenòmens. Sovint la seva feina serveix per complementar altres recerques o obrir-ne de noves.

Marquès explica anècdotes a cabassos. Les seves imatges de meduses, de cavallets de mar, i de molts altres animals que pocs veurem en directe, les difon sovint a les xarxes en una acció que serveix per recordar el gran valor del que tenim sota el mar. Es capbussa per al projecte periòdicament en una costa on conviu la massificació turística amb la riquesa del fons marí i el Parc Natural de Cap de Creus. I amb grans canvis al fons marí.

Esponges marines, en perill

Justament Marquès va ser un dels observadors que va detectar el 2022 en una cala de Roses la mort massiva d’esponges marines catedral (Sarcotragus Fasciculatus). Com està passant arreu del Mediterrani. A la cala del cap de Creus, en només dos anys s’han reduït un 70% els exemplars. Ha treballat fent censos a dues zones, una d’elles, entre la cala Pelosa i la de Calitjàs. Aquí es van censar 97 exemplars. Va contactar amb Manel Maldonado, que lidera el Grup d’Ecobiologia i Biotecnologia d’Esponges del Departament d’Ecologia Marina del CEAB de Blanes. Els científics a banda dels estudis sobre les causes treballen en tècniques de regeneració.

"Que en vida vegis la desaparició d'una espècie, no m'ho hagués imaginat mai"

Eduard Marquès

— Biòleg

Les nacres s’extingeixen

Un altre fenomen documentat per Marquès ha estat la mort de nacres. Gemma Agell remarca que en aquest cas «com que era una emergència tan gran, va servir per obrir un nou projecte".

Les nacres (Pinna nobilis) són mol·luscs de la classe dels bivalves. És característic del Mediterrani perquè és l’únic lloc on viu. A les amenaces com la contaminació o el fondeig s’hi va afegir un protozou, que l’ha portat a estar en perill d’extinció. Un paràsit que afecta el seu aparell digestiu.

«Que en vida vegis la desaparició d’una espècie, pensava que no m’hi trobaria mai», diu Marquès. D’un any a l’altre van constatar com es morien totes les d’un sector. En van trobar 12 de vives, «les úniques supervivents que es coneixien a mar obert». La meitat s’han mort i en queden set i se n’ha sumat una de nova a Cadaqués. Els científics es van desplaçar per fer seguiment i s’intenta reproduir al laboratori. Mentre es treballa en els estudis, Marquès apunta que es donen situacions que mostren que calen més accions i més control.

Dues nacres «han pres mal» per l’acció humana. A Colera, on hi ha dues supervivents, se’n van trobar una tombada a terra probablement arrencada per la retirada de les boies de forma accidental, i una altra va ser malmesa per una àncora. «Tenim una espècie a punt d’extingir-se, si fos a terra, hi hauria un control, i aquí passa desapercebut», constata. Planteja que potser hi hauria d’haver mesures complementàries per evitar situacions o saber com actuar.

Només el 29,8% d'espècies amenaçades tenen algun programa

El valor de les observacions també es destaca en un darrer informe elaborat des d’Observadors del Mar i RedPROMAR . Només el 29,8% de les espècies marines amenaçades a Espanya disposen d’algun programa de seguiment per estudiar canvis de les poblacions o ecosistemes. L’investigador de l’Institut de Ciències del Mar i coordinador d’Observadors del Mar, Joaquim Garrabou, assenyala en l’informe que moltes espècies estan incloses en tractats i convenis internacionals i, en canvi, el seguiment és «clarament deficient».

De les 255 espècies amenaçades analitzades, només 76 tenen algun programa de seguiment. I dels 1.837 programes que haurien d’estar en actiu a tot el país, només 214 estan sent implementats.

Confirmen que el canó del Cap de Creus és una zona de cria de tintoreres

"Hem d’actuar ràpidament i de manera eficaç si volem revertir la trajectòria de degradació en la qual estan immersos els ecosistemes marins"

«Canvi climàtic, onades de calor, pèrdua de biodiversitat, espècies invasores, contaminació…, són fenòmens que ressonen cada dia amb més força», diu l’estudi afegint que «l’acceleració de les conseqüències sobre la conservació marina és més que palpable». «Hem d’actuar ràpidament i de manera eficaç si volem revertir la trajectòria de degradació en la qual estan immersos els ecosistemes marins», asseguren. I apunten que com aconseguir-ho és probablement el desafiament més gran al qual la nostra societat s’ha enfrontat mai. Disposar d’informació és vital i, per tant, es continuarà treballant perquè cada dia siguin més els ulls que observin els fons marins. 

Subscriu-te per seguir llegint