Els sectors econòmics més bruts redueixen la contaminació

El sector energètic genera un 60% de les emissions de diòxid de carboni al món, percentatge que es redueix al 25% en el cas d’Europa

La petroquímica de Repsol a Tarragona en una fotografia d’arxiu. | JORDI COTRINA

La petroquímica de Repsol a Tarragona en una fotografia d’arxiu. | JORDI COTRINA / Miguel Vilaplana. València

Miguel Vilaplana. València

El canvi climàtic, aquesta amenaça invisible de la qual es parla des de fa anys, ja és tota una realitat. Els cada vegada més habituals cataclismes meteorològics, l’empetitiment dels pols, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat o, fins i tot, l’aparició de noves malalties, evidencien la necessitat d’adoptar mesures urgents i decidides que evitin una crisi social i econòmica de no retorn. I en això estan els governs, amb acords com els Objectius de Desenvolupament Sostenible plantejats per l’ONU o l’Agenda 2030 de la UE, que busquen reduir de manera dràstica les emissions contaminants. En el punt de mira es troben sectors com l’energètic, el transport, el tèxtil, l’alimentació o la construcció, que fruit de la seva consciència ecològica cada vegada més gran, estan reduint els seus nivells de contaminació.

A nivell planetari, i segons les estimacions realitzades per organismes com l’ONU, la UE, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i diferents agències especialitzades, el sector energètic genera la major part de les emissions de CO2, al voltant d’un 60%, si bé és cert que aquests percentatges es redueixen a un 25% en el cas d’Europa. La crema de combustibles fòssils, així com el petroli i els seus derivats, s’amaguen darrere aquesta realitat. El transport, en aquest context, és un altre dels grans contaminants, fins al punt que cotxes, furgonetes, camions i autobusos generen el 70% dels gasos hivernacle del continent europeu. La resta correspon al transport marítim i aeri.

El sector de la moda també apareix com un dels de més impacte ambiental, tant per la contaminació com per l’elevat consum d’aigua, cosa que s’explica en la producció massiva de roba, gairebé d’usar i llençar, generada per les tendències canviants. Un altre que forma part del rànquing és l’alimentació, a causa de la generació de CO2, al voltant d’un 10%, i pel consum del 70% dels recursos hídrics del planeta a granges i cultius. La utilització massiva d’envasos és un altre factor que cal tenir en compte. La construcció, per últim, també està assenyalada, ja que la major part del parc immobiliari està obsolet i, en conseqüència, hi ha més edificis contaminants que construccions sostenibles, fins al punt que la meitat de la pol·lució a les ciutats té com a origen aquest motiu.

Aposta per les renovables

En el cas del sector energètic, l’escalada dels preus en els mercats majoristes, a causa de l’encariment del gas i, en menor mesura, dels drets d’emissió de CO2, no fa res més que confirmar la necessitat de reduir la dependència de la UE dels combustibles fòssils i confirmar l’aposta per les energies renovables. Es tracta, doncs, d’una aposta econòmica, però també mediambiental.

A Endesa destaquen que han reduït un 70% les emissions des de l’adopció de l’Acord de París el 2015, i més d’un 80% des del 2005, quan va entrar en vigor el Protocol de Kyoto. Tot això sobre la base d’una política d’impuls de projectes de fonts renovables (hidràulica, solar i eòlica) i del pla de tancament de plantes de carbó. L’objectiu passa per esdevenir una empresa totalment lliure d’emissions el 2040.

El grup Iberdrola, per altra banda, va començar a apostar per les energies renovables fa més de dues dècades, sent avui líder mundial en aquest terreny amb 38.000 MW de capacitat instal·lada a tot el món. A través del seu pla inversor preveu duplicar aquesta potència el 2025. A més, impulsa la transició cap a la mobilitat sostenible amb l’ús de 150.000 punts de recàrrega.

Repsol, a mig camí entre el sector energètic i el químic, persegueix l’objectiu d’arribar a les zero emissions netes el 2050. En el període comprès entre el 2021 i el 2025 destinarà 6.500 milions d’euros a projectes baixos en carboni, alhora que té previst augmentar un 60% el 2030 la capacitat instal·lada de generació renovable.

I què és el que fa el sector del transport? El president de la patronal Uno Logística, Francisco Aranda, destaca el gran esforç dut a terme per nombroses empreses a l’hora de renovar les seves flotes amb camions que funcionen amb gas natural. Aquest és el cas, sense anar més lluny, de Seur, que té entre els seus reptes reduir un 30% les emissions per al 2025 i fer un repartiment 100% ecològic als centres de 20 ciutats espanyoles i 200 europees. Tot i això, aquesta aposta sectorial s’està trobant amb l’inconvenient que suposa que el preu del gas s’hagi incrementat un 365% en els últims temps per causes, destaca Aranda, «alienes a les empreses, que es troben en una situació d’emergència. Si no hi ha ajudes, és evident que desincentivarà, i molt, l’aposta pel transport sostenible».

El tèxtil, per la seva banda, també pensa en verd, com així ho assegura el vicepresident del Consell Intertèxtil Espanyol, Pepe Serna, que destaca que les empreses estan apostant cada vegada més per les fibres reciclades i per peces de roba de més durada, fugint de l’utilitzar i llençar.

Millorar la gestió de l’aigua

D’altra banda, la Federació Espanyola de la Indústria de l’Alimentació i Begudes (Fiab) assegura que és un sector compromès amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, destaquen les iniciatives engegades per millorar la gestió de l’aigua, reduir l’emissió de gasos, reciclar els envasos i evitar desaprofitaments alimentaris.

Paral·lelament, des de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques (Fecic) s’assegura que les granges s’estan modernitzant i cada cop tenen millors sistemes de gestió de residus, per la qual cosa generen menys impacte.

Per acabar, la Confederació Nacional de la Construcció (CNC) té clar que el sector ha de ser un gran aliat contra el canvi climàtic amb l’increment d’espais verds a les ciutats i l’habilitació de defenses contra desastres meteorològics. Des de la patronal, però, lamenten que la inversió en infraestructures de canalització de lleres o la construcció de dics no hagi parat de caure des del 2012. Tant aquesta patronal com l’Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Materials de Construcció (Andimac) destaquen la contribució del sector a reduir emissions a través de la millora de les eficiències energètiques dels edificis.