La pujada de l’Euribor minimitza la diferència entre llogar o pagar la hipoteca

L’Euríbor, l’índex al qual els bancs es presten els diners entre ells, va passar del -0,5% a principis d’any al 2,8% al novembre. Aquest valor és de gran importància, ja que gairebé la totalitat de les hipoteques variables hi estan referenciades. En un crèdit del qual queden 100.000 euros, implica passar de pagar uns interessos negatius de 500 euros a 2.800 a l’any, que suposen un increment de 230 al mes a la quota del préstec. Això encareix les quotes mensuals de manera molt agressiva. Tot i la pujada pronunciada durant els primers vuit mesos de l’any, les últimes setmanes s’ha estabilitzat a l’entorn del 2,5%-3%, a l’espera de les decisions del Banc Central Europeu d’apujar més o no els tipus d’interès. Aquest alentiment a la pujada permet analitzar les conseqüències directes que té l’empenta anterior.

Tradicionalment, als carrers s’ha instal·lat el debat sobre si és més beneficiós comprar un pis o llogar-lo. No hi ha mai una resposta exacta perquè, en bona mesura, depèn de la situació econòmica, familiar o laboral de la persona. Des d’un punt de vista financer, comprar permet generar un patrimoni que el lloguer no, encara que aquest últim atorga més llibertat o mobilitat.

Què costa més?

Però què costa més cada mes? Llogar o comprar? Segons el darrer informe The Living Property Telescope, elaborat per la consultora EY, «comprar un habitatge compensa per a la majoria dels espanyols sempre que s’hagi estalviat per fer front al 20% del pagament inicial». Javier García-Mateo, soci responsable d’Estratègia i Transaccions immobiliàries, considera que, «tret que l’Euríbor continuï la seva escalada, els preus de lloguer a Espanya haurien de baixar almenys un 11% perquè la demanda d’habitatge d’un a tres dormitoris opti pel lloguer en lloc de la compra».

Una altra font, en aquest cas la taxadora UVE Valoraciones, considera que sempre que la quota hipotecària tingui una diferència inferior al 15% amb el lloguer serà més interessant llogar. Aquesta xifra s’ha assolit a algunes de les principals ciutats espanyoles com Barcelona, Palma de Mallorca o la Corunya. «Encara que la comparació entre quotes hipotecàries i lloguers pugui ser favorable a la compra de l’habitatge, cal no oblidar que el principal obstacle per a qui compra per primera vegada és la necessitat de tenir estalviat l’equivalent al 28%-32% del preu de compra de l’habitatge. Aquest és el principal obstacle per als joves i la raó per la qual es propugnen mesures alternatives a la regulació del lloguer basades a facilitar la compra mitjançant avals de l’Estat que permetin un finançament superior al 80% del preu de compra», assenyala l’informe.

EY preveu que «la pujada dels preus del lloguer observada en els darrers cinc anys té un recorregut escàs a causa de l’enduriment de la conjuntura econòmica espanyola i del major esforç que assumeixen les llars com a conseqüència de l’impacte que l’elevada inflació suposa a la cistella de la compra». Normalment, es considera que la taxa d’esforç no ha de superar el 35%, és a dir, el percentatge dels ingressos destinat al pagament del lloguer o la hipoteca.

Generar un patrimoni

Sergio Espadero, director de l’àrea de consultoria i valoració del Grup Tecnitasa, creu que «no hi ha una opció més interessant que l’altra» i que «depèn del model de vida» de cadascú. «Si ho analitzes des d’un punt de vista financer i d’inversió, pagues una quota hipotecària i quan acabes el préstec tens un habitatge que podries vendre i recuperar teòricament més del que has invertit. Si veiem l’històric d’evolució de preus, a 10 o 30 anys enrere, la revaloració és del 100%. És una inversió a mig o llarg termini i la inversió en un habitatge és sempre així. No es pot comparar la quota del lloguer i la hipoteca perquè és veure només una part i a curt termini, no el projecte d’inversió», assenyala Espadero.

Des de la Guerra Civil Espanya és un país de propietaris. Només el 25% de la població, actualment, viu en un habitatge de lloguer, segons dades del 2020 d’Eurostat. «La societat és de propietaris, el model de vida de lloguer és molt limitat. L’habitatge és com el nostre pla de pensions, és la manera de tenir una pensió per a les famílies de classe mitjana i classe mitjana-baixa. Algú pot desprendre’s del seu habitatge perquè puja 300 euros la quota de la seva hipoteca? Hi haurà gent que no la pugui assumir, però personalment crec que no serà una generalitat», reflexiona Espadero.

Segons l’informe d’UVE Valoraciones, a Madrid, llogar i pagar una quota de la hipoteca costa el mateix, 15,82 i 16,20 euros per metre quadrat cada mes, respectivament. Tot i això, a les altres grans ciutats del país no: a Barcelona, la hipoteca és un 14% inferior, a València un 37,5% menor i a Sevilla un 20,5%. «Dels 20 municipis amb més població, només a Barcelona i Alacant ha evolucionat la proporció quota/lloguer a favor de les quotes i això ha estat perquè els lloguers han pujat moltíssim», destaca l’estudi.

Els municipis on la quota suposa més del 75% del lloguer eren 71 al mes de novembre de 2022, que suposen el 64% del total; mentrestant, el novembre del 2021, eren només 28, el 26% del total. En concret, aquells on la hipoteca costa cada mensualitat més que el lloguer són Sant Sebastià, Getxo, Alcobendas, Palma de Mallorca, Sant Cugat del Vallès, Pozuelo de Alarcón, Marbella, Majadahonda, la Corunya, Rivas-Vaciamadrid i Pamplona. «Als municipis d’aquesta llista, probablement és millor llogar que comprar, encara que cal estudiar cada cas individualment. El que és segur és que l’augment de les quotes ha estat molt superior a l’augment dels lloguers durant l’últim any», assenyalen des de UVE.

Subscriu-te per seguir llegint