Les empreses avícoles superen un 2022 difícil per la conjuntura adversa

La producció d’ous s’ha vist afectada per un increment exorbitat dels costos i pel desequilibri entre demanda i oferta als mercats globals

Pollastres en una granja en una fotografia d’arxiu. | FEDERACIÓ AVÍCOLA

Pollastres en una granja en una fotografia d’arxiu. | FEDERACIÓ AVÍCOLA / DdG

DdG

El 2022 va ser un exercici marcat per la incertesa i les dificultats per al sector avícola de Catalunya. Les empreses catalanes productores d’aviram i ous van haver d’enfrontar-se a un gran nombre d’externalitats com la volatilitat dels preus de l’energia i l’increment generalitzat dels costos de producció, que va ser molt important en els preus de l’alimentació animal a causa de l’escassedat de cereal i altres matèries primeres per a l’elaboració de pinsos, derivada de la guerra d’Ucraïna. A aquesta situació es va afegir la dificultat de traslladar els increments en els costos a les següents baules de la cadena de subministrament, sobre la qual també va influir la pressió social sobre la pujada de preus a causa de la inflació generalitzada que s’ha viscut en els darrers mesos.

L’encariment dels preus dels pinsos és especialment rellevant per a les empreses avícoles, ja que l’alimentació de les aus representa aproximadament el 70% dels costos de la producció. Concretament, els preus dels pinsos per a l’engreix de pollastre van augmentar una mitjana del 31,2% el 2022 respecte del 2021 i acumulen una pujada mitja del 61,5% en dos anys. Els pinsos per a ponedores es van encarir un 27,3% respecte el 2021 i un 60,6% també de mitjana en relació amb el 2020.

En aquest context, els esforços de les empreses del sector durant l’últim any s’han centrat en el control de costos, el reajustament de la producció per adequar-la a la demanda i la negociació dels preus de venda, per tal de mantenir l’activitat.

En el sector avícola de carn, les empreses que mantenen contractes amb la distribució segons els quals subministren el producte a preus tancats, han patit moltes dificultats a l’hora de traslladar el fort increment en els costos de producció als preus de venda. La revisió de les condicions d’aquests contractes ha requerit negociacions molt llargues i els nous acords han trigat a assolir-se, motiu pel qual les empreses van poder salvar l’any principalment gràcies al control intern de costos i també dels volums de producció.

Per al sector de l’ou també ha estat un any difícil, ja que tot i l’increment dels preus de venda no ha cobert suficientment el dels costos dels pinsos, l’energia i els preus dels envasos, entre altres. D’altra banda, aquesta activitat s’ha vist afectada mundialment per factors com l’elevada incidència de la influença aviària altament patògena, que ha comportat una davallada en l’oferta mundial; pel tancament de granges que no han pogut fer front a l’increment de costos i per la migració progressiva que estan fent els productors d’ous a escala global cap a sistemes de producció alternatius a la criança en gàbies, que comporten necessàriament una disminució en el cens de ponedores. Conjuntament, aquests factors han generat al mercat mundial de l’ou una descompensació entre la demanda i l’oferta, que també s’ha deixat notar al mercat català.

Temperatures elevades

Les temperatures anormalment elevades de l’estiu passat, que es van mantenir durant moltes setmanes, van influir en els nivells de creixement i producció a les granges, que disminueixen en els períodes d’altes temperatures. En el cas de l’engreix d’aviram, aquest factor va contribuir en part a regular la producció, mentre que al sector de l’ou va ser un dels causants de la reducció de l’oferta i de la descompensació respecte de la demanda.

Subscriu-te per seguir llegint