Brussel·les proposa revisar la gestió de crisis bancàries per protegir inversors i contribuents

La Comissió Europea ha presentat la seva proposta per reformar el marc de gestió de crisis bancàries i la garantia de dipòsits per emparar petits i mitjans bancs amb l'objectiu de protegir els inversors davant d'una possible fallida alhora que es minimitza el risc que les autoritats recorrin a diners dels contribuents per rescatar-los.

"Les recents fallides d'alguns bancs nord-americans i suïssos, i la consegüent tensió al sector bancari internacional, són només un recordatori de per què necessitem un sistema sòlid i operatiu que s'ocupi de tots els bancs -siguin de la mida que siguin- quan tenen problemes", ha afirmat el vicepresident econòmic Valdis Dombrovskis, en referència als rescats del Silicon Valley Bank (SVB) i de Credit Suisse el mes passat.

Dombrovskis ha precisat que és en els rescats a petits i mitjans bancs on "sovint" les autoritats nacionals utilitzen els diners públics per fer front a una fallida imminent, en lloc dels recursos interns dels bancs i les xarxes de seguretat finançades pel sector, cosa que significa que l'únic sistema de resolució creat en el marc de la Unió Bancària "no s'està utilitzant plenament segons el previst".

Per això, ara l'Executiu comunitari busca ampliar l'abast d'aquest marc per assegurar-se que les fallides bancàries es puguin resoldre de manera "eficaç", en comptes de gestionar-se fora del sistema establert per a la UE.

Així, la reforma d'aquest marc pretén dotar les autoritats de millors instruments de crisis utilitzades per gestionar la fallida de bancs mitjans i petits per garantir que, quan estigui en joc l'estabilitat financera, els inversors --ciutadans, empreses i entitats públiques-- -, puguin continuar tenint accés als seus comptes.

La proposta de la Comissió atén els objectius principals de preservar l'estabilitat financera, protegir els inversors, minimitzar el risc per als diners dels contribuents i esmorteir l'impacte d'una possible fallida bancària a l'economia real.

Tot i això, el vicepresident econòmic ha destacat que, "en conjunt, la Unió Bancària ha estat un èxit" i que el sector bancari de la UE és "fort" i es troba en "bona forma", alhora que ha "augmentat substancialment la seva resistència”.

Per la seva banda, la comissària europea de Serveis Financers, Estabilitat Financera i Mercats de Capitals, Mairead McGuinness, ha subratllat que aquesta reforma millorarà la capacitat de la UE per garantir que qualsevol banc pugui sortir del mercat "sense problemes", independentment de la mida o model de negoci, ja que és la forma "més eficient" de gestionar les fallides bancàries per a l'economia europea, els contribuents i, en darrer terme, l'estabilitat financera.

NIVELL DE COBERTURA

El plantejament de Brussel·les harmonitza encara més les normes de protecció dels inversors a tota la UE, mentre que es manté el nivell de cobertura de 100.000 euros per dipositant i banc, establert a la directiva sobre sistemes de garantia de dipòsits.

Per exemple, el nou marc amplia la protecció dels inversors a les entitats públiques, com ara hospitals, escoles o municipis, així com els diners dels clients dipositats en determinats tipus de fons de clients, com és el cas de societats d'inversió i entitats de pagament i de diners electrònics.

La proposta també inclou mesures addicionals per harmonitzar la protecció dels saldos elevats temporals en comptes bancaris superiors a 100.000 euros vinculats a esdeveniments vitals específics, com ara herències o indemnitzacions d'assegurances.

Un jutjat gironí condemna el Banc Santander a indemnitzar quatre afectats pel Banc Popular

MECANISME PONT

"Si un banc fa fallida, els contribuents no haurien d'acabar pagant la factura, una vegada que el banc ha esgotat la seva pròpia capacitat d'absorbir pèrdues", ha incidit Dombrovskis, que advoca per confiar més en les xarxes de seguretat finançades pel sector: els sistemes nacionals de garantia de dipòsits.

D'aquesta manera, Brussel·les planteja permetre que aquests sistemes contribueixin al finançament necessari per transferir tots els dipòsits --assegurats i no assegurats-- d'un banc en fallida a un altre sa, un "mecanisme pont", com ho ha anomenat el vicepresident, que pot ser una forma "més eficaç i barata" de fer front a una crisi bancària i protegir els inversors, en lloc de pagar-los després que el banc hagi fet fallida.

Tot i això, la Comissió ha insistit que la primera i principal línia de defensa en una crisi d'aquest tipus ha de ser la capacitat interna d'un banc per absorbir pèrdues, raó per la qual les autoritats s'han d'assegurar que els bancs tinguin prou capacitat d'absorció d'aquestes.

ANTECEDENTS

Amb aquesta proposta Brussel·les pretén donar resposta a la petició que li van fer fa gairebé un any els estats membres per prendre mesures en aquest àmbit, a més d'avançar per completar la Unió Bancària amb un reforç del marc de gestió de crisis i de garantia de dipòsits, d'acord amb la declaració de l'Eurogrup del 16 de juny del 2022.

De fet, el president de l'Eurogrup, Paschal Donohoe, ha celebrat la proposta de la Comissió per establir un marc "coherent i eficaç" per a la gestió dels bancs en dificultats i ha assenyalat que es tracta "d'un important pas endavant" a la finalització de la Unió Bancària.

En el seu darrer informe sobre la Unió Bancària, el Parlament Europeu també va donar suport a la necessitat d'una revisió del marc de gestió de crisi i garantia de dipòsits per millorar-ne el funcionament i la previsibilitat per gestionar les fallides bancàries.