La signatura d’hipoteques cau un 12% a Girona durant la primera meitat de l’any

Malgrat la baixada respecte al 2022, les comarques gironines taquen els primers sis mesos de l’any amb les segones millors xifres de la dècada

Una promoció de pisos a Girona

Una promoció de pisos a Girona / C.J

ACN

La signatura d’hipoteques sobre habitatges a les comarques gironines en la primera meitat de l’any va caure un 12,48% en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons les dades de l’Estadística d’Hipoteques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La demarcació va registrar fins a 3.849 hipoteques en el primer semestre. Una xifra que, malgrat situar-se per sota de l’assolida el 2022, és la segona més elevada de la darrera dècada a la província. Sense tenir en compte la xifra registrada fa un any, cal retrocedir fins al 2011 per trobar un primer semestre amb un major nombre d’hipoteques a les comarques gironines.

També cauen al juny

La província també va veure com la constitució d’hipoteques va disminuir al mes de juny. Girona va tancar el sisè mes de l’any amb 598 hipoteques, un 19,2% menys que fa un any. Es tracta de la segona xifra més baixa del 2023, per darrere del mes d’abril (426 signatures) A la demarcació es van prestar fins a 89,9 milions d’euros al juny. D’aquesta manera, l’import mitjà per préstec es va situar en els 150.334 euros.

Aquesta situació també s’entén a Catalunya. La signatura d’hipoteques sobre habitatges es va desplomar un 23,2% durant el juny a Catalunya respecte del mateix període de l’any passat, fins a 5.336 firmes. Al conjunt de l’Estat, les hipoteques sobre habitatges van caure un 21,9% interanual, fins a 33.478 firmes. En un context de pujada dels tipus d’interès, l’INE constata que el tipus mitjà dels nous préstecs es va enfilar fins al 3,19%, el nivell més alt des de l’abril del 2017, és a dir, dels últims sis anys.

El termini mig de les hipoteques sobre habitatges va ser de 25 anys. El 40% dels préstecs van ser a tipus variable i el 60% a tipus fix.

Pel que fa al capital prestat, a Catalunya es va situar en els 858,4 milions d’euros, un 24,2% menys que el mateix mes de fa un any i un 7% menys que al maig. D’aquesta manera, l’import mitjà per préstec es va situar en els 160.865 euros. Es tracta d’una xifra superior a la mitjana estatal, que va ser de 143.796 euros. Al conjunt de l’Estat el capital prestat es va situar en 4.814 milions, xifra que representa un descens interanual del 22,5%.

En relació amb el conjunt de l’Estat, durant el juny Catalunya va ser la tercera comunitat on es van signar més hipoteques sobre habitatges, tan sols per darrere d’Andalusia (7.043 signatures) i Madrid (5.675 signatures). En la mateixa línia, Catalunya també va ocupar el tercer lloc del rànquing pel que fa al capital prestat, per darrere de Madrid (1.218,2 milions d’euros) i Andalusia (883,4 milions d’euros).

Les xifres de l’INE també destaquen que en relació amb el juny de l’any passat, l’única comunitat que va millorar la xifra d’hipoteques signades sobre habitatges va ser les Canàries (+5,4%).

L’habitatge s’encareix un 3%

Segons dades publicades aquesta setmana pel Col·legi de Registradors, l’habitatge a les comarques gironines va tancar el segon trimestre essent un 3,2% més car que un any enrere. D’abril fins a finals de juny, els pisos es van encarir un 0,3% respecte als primers tres mesos de l’any.

El mercat immobiliari gironí va tancar el segon trimestre amb un increment del 8,2% del nombre de compravendes d’habitatges. Tanmateix, si es compara amb els primers mesos de l’any, les operacions es van frenar a la demarcació, concretament van disminuir un 5,9%, segons el Col·legi de Registradors.

Els estrangers disparen la contractació d'hipoteques a Espanya a màxims històrics

Els estrangers van contractar, per primera vegada a la sèrie històrica, més de 30.000 hipoteques a Espanya el 2022, concretament 30.503, segons l’anuari del Col·legi de Registradors. Aquesta xifra és un 33% superior a la del 2021 i està un 30% per sobre de la del 2019, l’últim exercici utilitzat com a comparativa per ser l’anterior a l’esclat de la pandèmia. En paral·lel, el nombre de compravendes que protagonitzen els estrangers a Espanya ha anat creixent de mica en mica els últims anys: el 2013, van adquirir 36.700 immobles residencials i van hipotecar poc més de 10.500. Aquestes xifres s’han multiplicat per deu els últims deu anys, fins a vorejar les 90.000 transaccions el 2022.

La ràtio d’habitatges hipotecats per habitatges comprats va marcar el valor més alt el 2020, quan dos de cada cinc immobles adquirits per estrangers era a través d’un crèdit. Va ser el percentatge més elevat, davant del 30% que s’hipotecava el 2013. El 2021, el percentatge va caure, respecte al 2020, i el 2022 ha continuat el camí baixista. El motiu principal perquè això hagi passat és la pujada dels tipus d’interès que ha executat el Banc Central Europeu (BCE), que té la seva repercussió en l’encariment dels préstecs.

Els estrangers compren habitatges i els hipotequen a tot arreu d’Espanya, encara que predomina la presència a la costa. «A totes les comunitats autònomes s’han registrat increments anuals de dos dígits, i s’ha arribat al nombre més gran d’hipoteques a Catalunya (7.533), Andalusia (5.893) i el País Valencià (5.335)», assenyala el document publicat pel Col·legi de Registradors.

Aquest augment de la presència internacional al mercat nacional podria no acabar-se durant el 2023, malgrat l’alentiment existent. «El 2022, es va produir un increment notori de les compravendes d’estrangers, amb particular intensitat en les transaccions protagonitzades pels no residents. El 2023, la demanda residencial s’ha moderat en general, però, així i tot, el comprador internacional mostra més resistència que el nacional, encara que ara lideren les transaccions d’estrangers residents», explica Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de la taxadora Tinsa.