Els 3 passos clau per promoure la intel·ligència emocional en els nens

El desenvolupament de la intel·ligència emocional és un tema que cada vegada ocupa més espai i desperta major interès en l'àmbit familiar, acadèmic, i també en les empreses. Tant els pares i mares, com els docents demanden eines i estratègies per afavorir i facilitar el desenvolupament de la intel·ligència emocional dels nens, tal com publica Educar es Todo, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

Què és la intel·ligència emocional?

La intel·ligència emocional es refereix a la capacitat de conèixer, discriminar i gestionar les emocions pròpies i alienes, i integrar aquest coneixement en el nivell de pensament i conducta. La intel·ligència emocional es pot educar i potenciar, i s'incorpora fàcilment a través de l'observació de les pautes de l'entorn (i els adults de referència). Aquest concepte es va donar a conèixer a principis dels anys 90 en l'àmbit acadèmic i d'investigació, i després va ser popularitzat per Daniel Goleman, a partir de la publicació del seu famós llibre. Suposa anar més enllà del coeficient intel·lectual (mesura estàndard que s'utilitza per calcular la intel·ligència d'una persona), i proposa una nova noció sobre els ingredients fonamentals de l'èxit en la vida.

Mayer i Salovey, els investigadors pioners en l'estudi de la intel·ligència emocional, van trobar que la presència d'una sèrie de competències emocionals i socials, prediu un millor acompliment de la persona en indicadors objectius (puntuacions acadèmiques, salari brut, categoria laboral i nombre de persones al càrrec) i subjectius (benestar i satisfacció amb la mateixa vida, sensació de control i capacitat de desenvolupar-se professionalment i personalment). És a dir, que davant dues persones amb el mateix coeficient intel·lectual, aquella que mostra majors puntuacions en els indicadors d'intel·ligència emocional està més capacitada per viure la vida que vol viure (la noció d'èxit pot ser molt variable), i a més gaudeix d'una salut comparativament millor.

A quina edat hem de començar a educar la intel·ligència emocional?

La intel·ligència emocional es desenvolupa en les nenes i en els nens des de les etapes més primerenques. Som éssers socials, i consegüentment, naixem en un entorn i en un vincle amb les persones que ens han portat al món i/o que es fan càrrec de la nostra criança. Les paraules, les mirades, les cançons, les abraçades, les carícies... tot això va configurant el món emocional i vincular del bebè, i satisfer aquestes necessitats afectives és tan important com les necessitats purament fisiològiques. Parlar i considerar a cada bebè com un ésser únic, amb les seves pròpies preferències, gustos i necessitats. És per això que la intel·ligència emocional l'eduquem tot el temps, fins i tot abans que neixin (parlar-li quan està a la panxa, imaginar-te com serà la seva careta, triar un nom per ell que sigui especial i tingui un significat...).

3 claus per fomentar la intel·ligència emocional en els nens

Amb aquests consells podrem ajudar els nostres fills a gestionar i entendre les seves emocions i les dels altres

Desenvolupar la competència emocional en l'adult

Hem de tenir en compte que un nen podrà desenvolupar la seva intel·ligència emocional i la seva empatia en la mesura en què troba i es relaciona amb adults que són capaços de reconèixer les seves emocions, regular i manejar els seus estats interns. Sembla bastant evident, però moltes vegades posem la mirada només en el nen: «és que li costa molt compartir», «és que es posa impossible», «és que ...». La nostra conducta modela contínuament la dels nostres fills i alumnes, de manera que si observem un comportament molt freqüent i que genera disrupció o patiment, hem de limitar i/o dirigir la conducta del nen, però també mirar una mica què ens està reflectint.

És a dir, si un nen té molts problemes per acomiadar-se de les coses i de les persones, ho passa molt malament perquè tendeix a establir relacions de molta dependència cap a objectes (ninots, joguines o objectes sense aparent valor carregats d'emocionalitat), accions (s'altera molt quan les coses no surten segons el que es preveu o esperable), o persones (com si no aconseguís transitar de l'ansietat de separació típica en nens més petits cap a una posició més madura). En aquest cas la pregunta seria: com es relacionen els adults al càrrec d'aquest nen amb els tancaments, els comiats, els dols? Què em passa a mi quan em sento trist per alguna cosa que ja no està? Em permeto experimentar la tristesa? Sóc capaç de regular aquesta emoció i transitar a un altre estat? O tendeixo a negar i inhibir aquestes sensacions i canviar de tema posant l'atenció en una altra cosa? Difícilment podem donar allò que no tenim dins, així que observar allò que li costa o fa mal al teu fill/alumne és una bona oportunitat per explorar en un mateix (i a partir d'aquí créixer tots dos).

Passaria el mateix en els equips de treball, els veritables líders són extraordinàriament competents emocionalment; aconsegueixen extreure el màxim potencial de cada membre i són capaços d'augmentar exponencialment els resultats globals. Així, aquest líder podrà desenvolupar equips emocionalment intel·ligents.

Desenvolupar la competència emocional en el nen

La idea és ajudar-lo a contactar amb el seu món intern, i que pugui manejar i optimitzar els seus pensaments, emocions i impulsos. També observar-los en els altres. Per practicar-ho, podem buscar un moment de tranquil·litat i intimitat i al final del dia repassar junts 3 coses que han passat durant el dia:

• Una cosa bona que t'ha passat
• Algú a qui hagis ajudat
• Alguna cosa que t'agradaria millorar

La idea és que el nen identifiqui i nomeni experiències pròpies, al mateix temps que escolta i observa el que ens ha passat a nosaltres. D'aquesta manera aconseguim enfortir la seva identitat i autoconeixement, facilitem que connecti amb el seu valor i capacitats, afavorim la seva empatia, i permetem que adquireixi seguretat i capacitat d'intervenir en l'entorn (canviar i millorar el món). I per descomptat creem una relació segura i de confiança, en la qual el nen sent que pot compartir amb nosaltres allò que el preocupa o li inquieta.

Desenvolupar un entorn i unes relacions emocionalment competents

Ja sigui en la família, a l'aula, en un equip de treball o en una relació de parella. La idea que ha de perdurar és que entre tots aconseguim més i millor. Que no sempre els adults/caps tenim totes les respostes. Que una bona comunicació i jerarquia permet un millor funcionament del sistema al complet. Es tracta de buscar el lloc en el qual sigui compatible expressar i fer un lloc a les necessitats individuals, aportant i respectant als altres. És a dir que cadascun pugui sentir-se un mateix, desenvolupar-se i experimentar, sense danyar als altres. Des del moment en què formem part d'un sistema determinat, som elements interdependents i interrelacionats, en constant cerca de l'equilibri i l'homeòstasi del sistema. El meravellós dels nens és que mai deixen de fer-nos aprendre d'ells i amb ells. Sempre és un bon moment per començar de nou, reaprendre, descobrir.