La manca de professors substituts, nou focus de tensió als instituts catalans

Cada setmana queden vacants desenes de places per cobrir baixes d'especialitats com ara anglès, català o informàtica

Helena López

Mentre que a la Conselleria d'Educació insisteixen que el Departament compta amb la plantilla més gran de professors de la seva història, són moltes les veus de claustres de centres educatius i associacions de famílies que denuncien la manca de docents substituts en algunes especialitats, situació que frega ser insostenible en els cicles formatius. Un escenari que repercuteix directament a l'educació que rep l'alumnat.

"És compatible una cosa amb l'altra; una cosa és que en el conjunt del sistema tinguis més professors que mai, que és possible; i una altra de molt diferent que aquesta xifra sigui suficient i que siguin els professionals que necessites", resumeix Lidón Gasull, directora d'Affac, la principal associació de famílies de l'escola pública catalana, a El Periódico, del mateix grup editorial que el Diari de Girona. Situació que en molts centres es tradueix en forma de setmanes sense substitut de català, matemàtiques o alemany, amb l'afectació que això té tant per als alumnes, els principals damnificats (encara que de vegades ells no ho sàpiguen), que perden en aquestes classes, però també per a la resta de professors que han de fer tot el que poden perquè aquestes criatures no quedin desateses.