El curs comença amb 140 docents més, tres edificis nous i més aules d’acollida

Més docents, més inversió en infraestructures i més programes d'educació inclusiva. Aquestes són les tres grans apostes del govern de la Generalitat en la tornada a les aules, que a la demarcació de Girona es tradueixen en la incorporació de 140 professionals més respecte el juny (aquest curs hi ha 504 alumnes menys); la inauguració de tres nous centres educatius (les escoles El Gegant del Rec de Salt, Madrenc de Vilablareix i Josep de Ribot i Olivas de Vilamalla); i l'augment d'un 37% de les aules d'acollida, que ja tenen presència en 115 centres públics i 15 concertats.

La delegada del govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, ha celebrataquest matí en la roda de premsa d’inici de curs a l’institut Carles Rahola de Girona que «hi ha més professorat que mai» i ha assegurat que «l’objectiu del Govern és revertir les retallades tot i l'escàs finançament que tenim». Amb tot, ha afirmat que «el sistema educatiu català és una peça clau a nivell de país, que no només existeix perquè els infants adquireixin coneixements sinó que permet treballar per a la igualtat d’oportunitats». 

Aquest curs també s'ha inaugurat la nova escola rural de Campllong després de cinquanta anys, s'han incorporat cursos d’Infantil 2 (I2) en 17 escoles rurals de la demarcació de Girona per promoure que «els infants teixeixin vincles amb el municipi» i s'han posat en marxa tres nous instituts escola (Josep Pous i Pagès de Figueres, Mossèn Joan Batlle de Blanes i Cent Fonts-Sant Josep de Sant Hilari Sacalm). «La demarcació de Girona és la vegueria que més inversions ha aconseguit i l'única que té tres centres nous més previstos (en el marc del Programa d'Encàrrec d'Actuacions aprovat l'octubre de 2022), que són Ventalló, Vilabertran i Serinyà, a banda de Vall-llobrega, que ja s'ha adjudicat l'empresa que es farà càrrec de la construcció i podrem començar les obres en els propers mesos», ha assenyalat Cañigueral.

Combatre la calor a les aules

Una altra de les prioritats ha estat adequar els centres per pal·liar els efectes de les altes temperatures. Tot i que el director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Adam Manyé, ha reconegut que els 12 centres gironins que havien de rebre aparells d’aire condicionat encara no els tenen instal·lats (va garantir que es farà «de seguida» que finalitzin els tràmits burocràtics), ha assegurat que «el 72% dels instituts gironins tenen eines de confort», ja siguin ventiladors, mètodes aïllants de tancament o altres obres d’eficiència energètica. En aquest sentit, ha defensat que el Departament d’Educació aposta per sistemes de climatització passiva que permeten «reduir uns graus» la temperatura sense necessitat de tenir un aparell d’aire. Aquestes accions consisteixen en renaturalitzar els entorns escolars, canviar portes i finestres amb aïllants tèrmics o apostar per la ventilació creuada. Manyé ha detallat que hi ha 46 accions amb un cost de 12 milions d’euros en millores d’eficiència energètica que provenen dels fons Next Generation i una línia de 300.000 euros amb finançament del Departament.

Pel que fa a les aules prefabricades, Manyé ha assegurat que respecte el curs passat «n’hem tret una vintena». D’altra banda, aquests curs hi ha «uns» 180 alumnes ucraïnesos escolaritzats a les aules gironines, molt lluny dels 1.068 refugiats registrats al gener de 2023.

Actuació a la Greda d’Olot

L’inici de curs va arrencar amb reticències per part de les famílies de l’institut escola Greda d’Olot, que van veure com la biblioteca o el menjador es convertien en aules per manca d’espai. El responsable d’Educació a Girona ha assegurat que preveuen instal·lar els mòduls prefabricats «més aviat que tard» i ha confiat en tenir les obres acabades abans del termini establert. També ha recordat que els mòduls seran una solució «provisional» mentre no es construeix l’espai adequat.