Els alumnes, els grans aliats per a plantar cara a l’assetjament escolar

El programa «De tu a tu» impulsat pels Mossos d’Esquadra ja s’ha posat en marxa als instituts Carles Rahola, Santiago Sobrequés i Jaume Vicens Vives de Girona, i a l’institut de Cassà de la Selva, on desenes d’alumnes voluntaris de 2n a 4t d’ESO s’han format per a crear grups de mediació, on escolten i acompanyen als estudiants del centre per a detectar i aturar casos «incipients» de bullying«abans que sigui tard i s’hagin fet més grans»

El grup de mediació de l’institut Carles Rahola de Girona, ahir durant la formació.

El grup de mediació de l’institut Carles Rahola de Girona, ahir durant la formació. / Aniol Resclosa

Meritxell Comas

Meritxell Comas

«Hola, soc la Jana i des de fa unes setmanes dues companyes de classe s’estan burlant de mi i em ridiculitzen penjant fotos meves a les xarxes socials perquè ens agrada el mateix noi, em sento sola i necessito ajuda, no puc més», explica una alumna de 2n d’ESO a dues estudiants més de l’institut Carles Rahola de Girona, que s’estan formant com a mediadores a través del programa «De tu a tu» impulsat pels Mossos d’Esquadra per a prevenir l’assetjament escolar.

Això és només una recreació d’un cas, que fàcilment podria ser real. I és que el grup de futurs mediadors -guiats per agents dels Mossos- posen en pràctica el que han après al llarg de les sessions. «I tu què fas, quan es riuen de tu?», li pregunten les dues aprenents de mediadores. «Intento ignorar-ho per por a que vagi a més, però no funciona, tothom els dona suport», confessa l’alumna, posada en el paper de víctima. «Vols que parlem amb les agressores?», li pregunten. Ella, decidida, respon: «Sí, vull deixar de patir». Les dues alumnes -que de forma voluntària s’han unit al grup de mediació- exposen el cas a la resta de companys, decideixen com enfocaran la conversa amb les agressores i, entre tots, escullen les dues persones que s’encarregaran del cas (la idea és que siguin de cursos diferents, per a poder aportar una mirada més àmplia amb diferents graus de maduresa). Quan es reuneixen amb les agressores, que han acceptat la trobada amb certa reticència, en un primer moment els neguen la versió de la víctima. «No li hem fet res, a mi m’agrada aquest noi i és meu, no vull que me’l robi», sentencia una de les dues alumnes, fent el paper d’agressora. «T’agrada, però això no vol dir que sigui de la teva propietat, perquè tothom és lliure», aclareixen les mediadores, que els pregunten per què ho fan: «Per sentir-nos bé», responen. «I no seria millor que us sentíssiu bé tant vosaltres com ella?», afegeixen, i els pregunten si volen intentar trobar una solució perquè la seva companya de classe no pateixi. «Depèn, en sortirem perjudicades?», els pregunten. Al final, les convencen.

Després, el grup de mediadors es torna a reunir. «Ha costat perquè no eren conscients del mal que li estaven fent i normalitzaven el mal comportament, però al final han acceptat la mediació».

I arriba el moment de la mediació, amb les dues parts presents. «Hem de trobar una solució (que per a ser efectiva, hauria de sortir de les dues parts) per a aturar-ho, vosaltres què proposeu?», els pregunten les mediadores a les dues alumnes que interpreten el paper d’agressores, deixant clar abans a les dues parts que «us podeu expressar, però no faltar-vos al respecte». Les agressores prenen la paraula: «Abans de res et volem demanar perdó perquè no érem conscients de que t’estava fent mal, i ara hem vist que no estàvem actuant bé». I proposen esborrar els missatges i comentaris que han difós a través de les xarxes socials. La víctima assenteix. «I a partir d’ara, abans de fer qualsevol cosa, heu de pensar en com afectarà a l’altra persona», diuen les mediadores a les agressores, que les tornen a citar per fer un seguiment «més endavant».

La formadora i agent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra a Girona, Sònia Alcarria, assegura que «el 90% de les situacions es poden solucionar parlant» i subratlla la importància de la resolució de conflictes entre iguals. Una visió que també comparteixen els alumnes que integren el grup de mediació del centre. «És més fàcil compartir els problemes amb persones de la nostra edat abans que amb el tutor, ens dona més seguretat perquè sabem que ens entendrà millor», assegura Mireia Rodríguez, alumna de 3r d’ESO i membre del grup de mediació. Joana Abad, alumna de 2n d’ESO, va patir bullying en la seva pròpia pell. I per això va decidir apuntar-se al grup de mediació. «Volia fer alguna cosa perquè mai ningú es trobés en aquesta situació», i assegura que «costa molt d’explicar als professors i a la família, i entre iguals et sents més segur». Biel Oliver, estudiant de 4t d’ESO i també integrant del grup, explicar que va decidir apuntar-s’hi «per a evitar que els conflictes, que n’hi ha molts, ja sigui per gelosia o per ràbia, es facin més grossos». Les alumnes de 2n d’ESO i també integrants del grup de mediació, Clàudia Jarillo i Jana Ollé, defensen que «quan tens un problema et sents sol i no saps què fer ni a qui recórrer, i ara ens tenen a nosaltres».

La docent i coordinadora de mediació del centre, Cristina Palomar, celebra que «els alumnes estan molt motivats». Tornant de les vacances de Nadal, passaran per les aules a explicar a la resta d’estudiants en què els pot ajudar el servei de mediació. Habilitaran una aula per a poder atendre als alumnes que necessitin ajuda a l’hora del pati i una bústia per a poder rebre casos de forma anònima.

Subscriu-te per seguir llegint