Els barris amb més abstenció el 2021 avisen de la "desafecció absoluta amb la política" a les portes del 12-M

Les associacions de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament argumenten que els electors tenen una "desafecció absoluta amb la política" a les portes del 12-M. Així ho expressa l'entitat que representa els veïns del barri badaloní de Sant Roc. Una de les seves seccions censals va registrar una participació del 9,4% en els comicis del 2021, la més baixa de Catalunya, més de 40 punts per sota de la mitjana. Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l'atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l'ACN amb dades del 14-F, marcades per la Covid, el perfil socioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.

Entre les 20 de les més de 5.000 seccions censals a Catalunya amb menys entusiasme per l'última contesa electoral a la cambra catalana es van trobar zones metropolitanes, com ara cinc àrees de Sant Adrià de Besòs, tres de Badalona i una del Prat de Llobregat, de Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. A més, Figueres, Reus, Girona, Lleida i Constantí també van registrar zones amb una abstenció de més del 75%.

Ingressos baixos, nivell alt d'atur i estrangers i baix nivell educatiu

Les xifres de participació a nivell de secció censal per al 2021 arreu del país reflecteixen diversos patrons. Un d'elles és la correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic, ja que les zones amb un índex més alt es van situar en prop del 80% de votants a les urnes, mentre que les àrees amb menys benestar no van passar del 40%. L'índex socioeconòmic territorial emprat per a l'anàlisi, amb les dades del 2020, és una eina d'Idescat que es basa en la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen a cada unitat territorial.

Així, les seccions censals amb ingressos per unitat de consum d'entre 10.000 i 20.000 euros l'any se situen en general per sota del 40% de participació, mentre que les que superen un 60% de sufragis emesos tenen ingressos d'entre 20.000 i 40.000 euros per unitat de consum, amb dades de l'INE. La renda per unitat de consum s'obté dividint els ingressos nets per llar entre el nombre de persones que hi viuen.

De la mateixa manera, molt bona part de les seccions censals amb un atur superior al 20% van registrar una participació inferior a la mitjana catalana, que es va situar en el 51,3%. Per contra, els territoris que van passar del 60% de vots tenien, en general, un atur d'un 10% o inferior.

La tendència es similar per nivell educatiu, i fins i tot més pronunciada: com més persones amb titulació superior, més participació a la cita electoral del 14 de febrer del 2021. Les seccions censals amb més d'un 40% de les persones amb carrera universitària o equivalent registren, en general, percentatges superiors a la mitjana catalana. En canvi, les zones amb una taxa de votants per sota de la mitjana se situen en uns nivells d'educació superior d'entre el 10 i el 30%.

Quant al nombre de persones amb nacionalitat estrangera, també hi ha un patró, si bé no tant marcat. A les seccions on hi ha més percentatge d'immigrants, la participació sol ser més baixa – això, però, no és atribuïble a una hipotètica major abstenció dels estrangers, ja que en qualsevol cas no tenen dret a vot.

L'absentisme escolar de prop del 40%, una de les claus a Sant Roc, Badalona

Una de les seccions censals del barri de Sant Roc de Badalona és la de menys participació del país, amb un 9,4% el 2021. Situada entre l'avinguda del Marquès de Mont-roig i el carrer Alfons XII, en el tram entre el carrer de la Primavera i l'avinguda del Maresme, té una renda de 9.567 euros (la mitjana és de 20.927 euros), un 32,5% d'estrangers, un 4,3% de persones amb educació superior i un 41,2% d'atur. Un perfil que encaixa amb el de la majoria dels altres barris especialment abstencionistes.

Governi qui governi, aquí sembla que estem sempre al mateix lloc

Enrique Lara

— Vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona

El secretari de l'associació de veïns de Sant Roc i vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona, Enrique Lara, diu que entre la població "hi ha una desafecció absoluta amb la política", i que la gent està "més pendent de la subsistència" i de com menjar cada dia que dels comicis. "Governi qui governi, aquí sembla que estem sempre al mateix lloc", explica, matisant que "no és així" ja que la Generalitat ha invertit durant els últims 20 anys uns 100 milions d'euros per rehabilitar i construir edificis.

Segons ell, la clau per una major integració en la societat en aspectes com les eleccions o la vida laboral ha de partir de l'educació. Lara diu que, a Sant Roc, el sistema educatiu "no funciona perquè tenim entre el 35% i el 40% d'absentisme a l'escola, és endèmic". L'activista veïnal, que assegura que hi ha una bona part d'adults analfabets a la zona, diu que l'assistència dels nens als centres educatius podria ser un requisit per demanar prestacions socials. Això, creu, ajudaria a reduir l'absentisme, perquè al barri "la cultura del pirmi" impera i molts veïns prioritzen demanar ajudes com la renda garantida de ciutadania abans que treballar. Lara explica que moltes entitats han diagnosticat els problemes del barri, però que "el problema és que no se sap què fer".

La comunitat gitana dels barris més abstencionistes de Figueres demanen que se'ls "inclogui"

A la secció 5 del districte censal 1 de Figueres, la participació es va situar en el 12,3%. La zona engloba els barris de Sant Joan i el Culubret on la renda amb prou feines supera els 8.000 euros (8.284), un 58,6% de desocupació i un 17,4% de població estrangera. En aquesta àrea, només un 3,1% de la població té estudis superiors.

El portaveu de la nova associació que s'ha constituït al barri per reactivar-lo i "millorar-lo", Joaquim Pubill, explica que la majoria dels seus habitants són de la comunitat gitana però que també hi ha un alt nombre de persones d'altres orígens. Pubill atribueix l'elevada abstenció a les restriccions per la pandèmia que hi havia el 2021. "Penso que la gent tenia por de sortir de casa i no va sortir a votar", explica.

A més, diu, hi ha "el problema" que viuen amb "les municipals". "Ens ho prometen tot i després no veiem res", assegura. En aquest sentit, reivindica la integració del poble gitano i diu que el que falta és que se'ls "inclogui". Un altre dels factors que, al seu entendre, poden haver incidit en la baixa participació és la falta de feina. "Si no tens feina i no veus res, al final per què vols votar?", es pregunta.

Els veïns del barri de Centcelles, a Constantí, se senten "abandonats"

Un altre dels exemples que es troben a la cua de participació el 2021 és el barri de Centcelles, a Constantí (Tarragonès). La secció censal situada a la zona situada al nord del carrer Jaume I, amb una participació del 23,3% i amb una renda de 10.843 euros, la meitat del conjunt català, té un percentatge d'estrangers (27,4%) i de desocupats (44,2%) significativament més alt que la mitjana. La població amb educació superior es queda en el 6,4%.

El president de l'Associació de veïns del barri, Miguel Gabarre, reconeix en una entrevista a l'ACN que els ciutadans d'aquesta àrea participen més a les eleccions municipals que a les catalanes, espanyoles o europees, ja que aquestes últimes no beneficien "directament" els interessos dels ciutadans.

En aquest sentit, subratlla que els més de 3.000 veïns d'aquest barri se senten "abandonats". Per a Gabarre, prova d'això ho són les esquerdes que presenten bona part dels pisos de la zona i que fa anys que denuncien. "Em truquen molts veïns per aquest problema", lamenta Gabarre, qui reitera que l'estat dels immobles "fa por".

Per aquest motiu, el president de l'associació de veïns convida als diferents partits polítics a passejar-se pel barri i escoltar les demandes de la ciutadania. "Volem una persona propera, que conegui les problemàtiques que tenim a Centcelles i que vulgui fer coses per al poble", defensa Gabarre, qui considera que d'aquesta manera augmentaria la participació.