Més enllà de Puigdemont: els grans reptes del proper mandat a Girona

Sens dubte, l’anunci de Carles Puigdemont de ser el candidat efectiu de Junts el proper 12-M i tornar a Catalunya si pot ser investit president ha sacsejat el panorama electoral. Especialment a Girona, on l’exalcalde de la capital té una gran tirada. Tot i això, més enllà de la llei d’amnistia i del debat sobre la independència, el Govern haurà d’assumir diversos reptes a les comarques gironines. Diari de Girona ha recopilat deu de les qüestions més urgents que la Generalitat haurà d’abordar durant els propers quatre anys. 

1. GESTIÓ DE LA SEQUERA

És, sense dubte, el tema estrella. Les pluges dels últims dies no poden maquillar el paupèrrim estat en què es troben els pantans, especialment els del sistema Ter-Llobregat, que han obligat a activar la fase d’emergència a bona part de les comarques gironines. A més, totes les prediccions apunten que les sequeres seran cada cop més freqüents en el futur, de manera que la gestió hídrica haurà de ser una de les prioritats. A llarg termini, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que costarà uns 220 milions d’euros, ha de ser una de les infraestructures clau, juntament amb una altra planta projectada al Garraf. A curt termini, caldrà veure si la Generalitat flexibilitza les mesures contra la sequera previstes per aques estiu, especialment en el cas de les piscines, i quina aigua es permet arribar als regants del Baix Ter, que s’han queixat públicament de les restriccions. I mentrestant, com en els últims mesos, caldrà estar molt pendents del cel. 

Els embassaments de Catalunya es recuperen gràcies a les últimes pluges i superen el llindar de l'emergència

2. ENERGIES RENOVABLES

Una altra de les «patates calentes» que ha hagut de gestionar durant aquest mandat el departament d’Acció Climàtica. A Catalunya s’estan presentant cada vegada més projectes, i les comarques gironines -que porten un retard considerable en la instal·lació d’aquest tipus d’energia- no en són l’excepció. De moment, però, la Generalitat només ha autoritzat un parc eòlic -el Galatea- que construirà Enher, filial d’Endesa, a la Jonquera, que ha d’entrar en servei el 2025 i que ha generat un fort rebuig al territori. La resta de projectes, de moment, han estat rebutjats, sobretot degut a criteris paisatgístics. Durant el proper mandat, tanmateix, s’hauran d’avaluar nous projectes i, sobretot, estar molt pendents de què succeeix al Cap de Creus, la zona escollida per l’Estat per a la instal·lació d’un parc eòlic marí. Malgrat que la decisió vingui de Madrid, i que el Govern estatal ja hagi fet públic que prioritzarà els criteris econòmics per sobre els paisatgístics o socials, el Govern d’ERC ha impulsat en aquesta mateixa zona el Plemcat, una plataforma d’assaig per testar aquesta nova tecnologia. Aquest projecte costarà 80 milions d’euros, dels quals se n’havien previst setze en els pressupostos que no s’han aprovat. Així doncs, caldrà veure quins són els criteris del nou govern respecte l’energia eòlica i la seva conjugació amb el paisatge. 

La Generalitat impulsa un parc eòlic marí experimental davant de Roses

3. BUIDATGE DE VACAMORTA

Ha estat el tercer gran maldecap d’Acció Climàtica durant aquest mandat a les comarques gironines. Després de deu anys de batalla legal, els jutjats han determinat la il·legalitat d’aquest abocador, situat al terme municipal de Cruïlles. Així doncs, la Generalitat haurà de fer efectiu el seu buidatge durant el proper mandat, amb tots els reptes que això suposa. A hores d’ara ja s’ha fet un pla pilot que ha permès la retirada de 20.000 tones, però la previsió és que el buidatge definitiu comenci el 2025 i s’allargui fins el 2041. Potseriorment, a més, caldrà restituir el paisatge. Tot plegat enmig dels recels de la Plataforma Altenrativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), que alerta de les «incerteses» que planen sobre el buidatge: «Sabem que hi ha residus perillosos, per això demanem que es facin les analítiques que calguin i que se’ns informi dels resultats», reclamen. 

4. HOSPITAL JOSEP TRUETA

És un dels projectes més importants dels últims anys a les comarques gironines, però també un dels més endarrerits. Tot i que la data anunciada per tenir-lo a punt era el 2030, la realitat és que, a hores d’ara, el projecte encara es troba en fase de tramitació urbanística a nivell municipal. Mentrestant, i en previsió que els terminis es continuïn allargant, el Govern català ha anat fent inversions per dignificar l’actual edifici. Per al 2024, hi havia prevista una inversió de 8,2 milions d’euros per al bloc quirúrgic, oncologia, diagnòstic per la imatge i bloc obsètric. Caldrà veure si el proper mandat és -ara sí que sí- el definitiu per a l’impuls del nou Trueta i campus de Salut a Salt, o si, per contra, s’haurà de continuar «apedaçant» el vell Trueta de Girona Nord.

5. GESTIÓ DE L’HABITATGE

Els constants increments que ha experimentat el preu de l’habitatge en els darrers anys han fet que el Govern català hagi apostat per dues mesures -l’índex de preus del lloguer i la regulació dels habitatges d’ús turístic- que han posat en peu de guerra el sector immobiliari de les comarques gironines. 

La limitació del preu del lloguer s’aplica a setze localitats gironines on es considera que el mercat està «tensionat»: Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell,la Bisbal d’Empordà, Girona, Salt, Sarrià de Ter, Santa Coloma de Farners, Porqueres, Banyoles, Olot, Ripoll, Figueres i Puigcerdà. La mesura, però, ja ha rebut les crítiques del Col·legi d’agents de la propietat immobiliària de Girona: el seu president, Joan Company, ho va qualificar de «mesura electoralista» en una entrevista recent a Diari de Girona, i va advertir que pot acabar desincentivant el lloguer en lloc de facilitar-lo. 

D’altra banda, l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) alerta que el seu model està «en risc» com a conseqüència del decret del Govern per a regular el sector per afavorir l’accés de l’habitatge. Segons adverteixen, Girona seria la demarcació més afectada per aquesta regulació, ja que es perdrien més de 17.000 Habitatges d’Ús Turístic (HUT) en els propers cinc anys, el que suposaria un 40% del total. A més, la presidenta de l’ATA, Ester Torrent, lamenta que la convocatòria d’eleccions els juga en contra, ja que estaven en negociacions amb el Govern català per intentar modificar les «restriccions tan fortes» que estableix el decret. Ara, caldrà veure si el nou govern català segueix amb aquestes mesures o si, per contra, deixa la regulació de l’habitatge en mans del mercat. 

6. IMPULS DE L’AEROPORT

L’aeroport de Girona-Costa Brava, que anys enrere havia assolit xifres de cinc milions de viatgers anuals gràcies a Ryanair, ha anat perdent pistonada en els últims anys, especialment des de que l’aerolínia irlandesa de baix cost es va establir a Barcelona-El Prat. La pandèmia tampoc hi va ajudar, i malgrat que en els darrers mesos s’han millorat les xifres, aquestes encara queden molt lluny dels temps de bonança. És per això que, tot i que la infraestructura està gestionada per Aena, ara fa uns mesos la Generalitat, la Diputació i la Cambra de Comerç van signar un conveni de col·laboració per tal de donar-li un nou impuls. El conveni està dotat amb 1,6 milions d’euros i, a través d’una Taula Estratègica, es vol aconseguir atraure noves aerolínies per obrir així noves rutes i diversificar l’oferta, que actualment encara està molt en mans de Ryanair. La construcció de la nova estació del tren d’alta velocitat a l’aeroport, que impulsa el Govern estatal i que actualment es troba en fase d’avaluació ambiental, ha de contribuir a aquesta promoció. Caldrà veure, però, si la desitjada diversificació de línies es pot acabar materialitzant.

7. ESCOLES PENDENTS

Les retallades en educació que es van produir durant l’època d’austeritat han fet que, a les comarques gironines, encara hi hagi nombrosos equipaments educatius en barracons o que esperen la seva ubicació definitiva. És el cas, per exemple, de Vulpellac, on les famílies van sortir fa unes mesos al carrer per criticar que els seus fills porten setze anys en barracons, o El Bosc de la Pabordia, a Girona, que porta divuit anys en barracons i on pares i mares han demanat que es facin millores a les instal·lacions, ja que de moment no tenen data de construcció del nou edifici. El departament d’Educació i l’Ajuntament de Girona han hagut d’afrontar aquest curs també un conflicte amb les famílies de l’institut Ermessenda, ja que davant la finalització del lloguer a l’edifici Cartañà (propietat del Bisbat) volien situar tots els alumnes en barracons fins que no hi hagi el nou immoble, que ha d’anar a l’antiga fàbrica Simon. L’oposició de les famílies, tanmateix, ha fet que de moment s’acabi apostant per mantenir el lloguer del Cartañà, tot i que part dels alumnes sí que estan en barracons.

8. VARIANT D’OLOT

A nivell de mobilitat, una de les grans infraestructures pendents de les comarques gironines és la variant d’Olot, per a la qual h ihavia pressupostats 4,8 milions d’euros per aquest any -insuficients per començar l’obra- a l’espera del projecte constructiu. També estan pendents els estudis de viabilitat per als tramvies de la Costa Brava i els Pirineus, així com la possibilitat de fer-ne un entre Blanes i Lloret. 

9. COMISSARIA DE LA JONQUERA

La nova comissaria dels Mossos a la Jonquera, que entrarà en funcionament el proper mes de juny, ha de ser una infraestructura clau per a la seguretat de les comarques gironines: substituirà els mòduls prefabricats on operen actualment els agents del cos i donarà servei a tretze municipis de la zona. Els treballs, que van començar el febrer de 2022, han suposat una inversió de més de tres milions d‘euros. En els últims tres anys, el cos de Mossos ha incorporat 238 agents a les comarques de Girona. 

10. EL FUTUR DEL PIRINEU

El futur dels Pirineus, inclosa la Cerdanya i el Ripollès, ha de ser un aspecte clau de la planificació territorial del proper govern. Després que ERC descartés definitivament el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern, caldrà veure quin és el futur de les estacions d’esquí (moltes de les quals han acabat essent de titularitat pública) en un escenari de canvi climàtic, on cada cop és més difícil garantir neu i els recursos hídrics per a generar-la. En els darrers anys, l’aposta d’estacions com la Molina, Vallter o Vall de Núria ha passat per reconvertir-se i oferir activitats durant tot l’any, per no dependre exclusivament dels esports d’hivern. Tot i això, és innegable que l’esquí i tot el negoci que es genera al seu voltant continua essent un dels principals motors econòmics d’aquestes comarques, que també busquen la diversificació. 

Subscriu-te per seguir llegint