Sílvia Paneque: «Després de 40 anys d’ERC i Junts tenim el major retrocés del català»

Com ha afectat el moviment de Pedro Sánchez en la campanya?

Penso que el plantejament que ha fet Pedro Sánchez té molt a veure amb el que estem discutint a Catalunya. Per tant, és possible que aquest període de reflexió i posar la qualitat democràtica sobre la taula hagi fet que persones que potser se sentien allunyades d’aquesta campanya o desmobilitzades pensin que val la pena exercir el dret a vot.

El cas Ábalos tindrà alguna incidència? 

No. Es va actuar com s’havia d’actuar i com ho hem fet sempre amb els casos on hi ha alguna possibilitat de corrupció, que és apartant i allunyant aquestes persones. Aquest fet demostra que des del PSC hi ha una línia vermella molt clara amb aquesta mena de comportaments.

Sembla que la pugna serà entre PSC i Puigdemont. Confia que aquesta vegada podran governar?

Penso que la pugna és entre el PSC o continuar igual. Aquesta és la decisió que ha de prendre la ciutadania. Volem continuar com aquests deu últims anys, amb sorolls i amb una política que parla de política i no de persones i solucions? Això és el que hem de dirimir. Després d’aquests deu anys, on tots els indicadors objectius ens diuen que estem pitjor del que estàvem, l’única opció que pot iniciar una nova etapa és el PSC.

Estarien disposats a «fer un Collboni», com va dir Puigdemont? 

Això em fa molta gràcia que es digui des de Girona. Jo vaig guanyar les eleccions a Girona i es van sumar forces molt diferents, capitalistes i anticapitalistes, amb un projecte de ciutat molt diferent entre ells. Penso que això no es justifica de cap manera. D’altra banda, a Barcelona hi ha una àmplia majoria de regidors d’esquerres. Em sembla molt més justificat el que passa allà, que és que una majoria d’esquerres pugui avançar amb polítiques de progrés, que no pas el que ha passat aquí. 

Quines són les seves línies vermelles?

Nosaltres només tenim dues línies vermelles i totes dues són d’extrema dreta: Aliança Catalana i Vox. A partir d’aquí, confiem tenir un ampli suport que ens permeti governar en solitari. En tot cas, estem oberts, com ha dit Salvador Illa, a pactar puntualment o des del Govern amb les diferents forces polítiques.

Com valora la gestió de la sequera?

Aquest Govern ha governat pràcticament sempre en sequera i només ha aplicat el Pla Especial de Sequera. Sempre he dit que això era necessari, però no suficient, perquè el que estaven fent era intentar allargar les reserves tant temps com fos possible. Però, no s’ha actuat amb infraestructures que ens donessin més oferta o amb la regeneració d’aqüífers. Hi ha hagut una inacció molt clara d’infraestructures. A més a més, hi ha hagut una comunicació i una gestió erràtica. Hem vist com el conseller un dia anunciava que tancava les dutxes i l’endemà que no feia falta perquè es podia compensar amb els recs dels camps. En definitiva, la inacció en quant a infraestructures d’aigua és evident i això ha tingut greus afectacions per sectors molt sensibles a comarques gironines, com la pagesia, la indústria i el sector turístic i de serveis. A més, han abandonat als ajuntaments a donar respostes a qüestions que nosaltres creiem que la Generalitat hauria d’haver liderat. Em refereixo per exemple a les pèrdues que tenen les xarxes en baixa molts ajuntaments.

Ha estat consellera de transició ecològica «a l’ombra». En cas de victòria socialista, es veuria en una conselleria real?

El projecte en el qual he treballat fins ara i que tinc la voluntat de continuar treballant és el de la ciutat de Girona. He fet de consellera de transició ecològica des d’aquest govern alternatiu, la meva formació química probablement em feia un perfil adequat per parlar d’energia, aigua, residus i biodiversitat. Però, la meva voluntat és continuar treballant a Girona per poder treure una majoria més àmplia el 2027 i poder accedir a l’alcaldia.

Si el PSC guanya les eleccions, com quedarà el decret llei que afecta els habitatges d’usos turístics? 

Nosaltres vàrem donar suport a aquest decret amb una sèrie de condicions i amb una tramitació de projecte de llei, que, malauradament, ha decaigut per la convocatòria d’eleccions. Per la porta del darrere i sense diàleg amb el PSC, el Govern ha introduït modificacions que s’han de convalidar passades les eleccions. El nostre posicionament és que l’habitatge d’ús turístic s’ha de regular i que aquest decret s’ha de modificar, en el sentit de donar als ajuntaments les eines necessàries per regular, però no fer un model uniforme per a tots els municipis. Hi ha realitats molt diferents i aquest decret el que ha d’assegurar és que els ajuntaments tinguin les eines jurídiques i els recursos econòmics i d’inspecció perquè pugui haver-hi control i regulació de l’habitatge d’ús turístic.

S’ha de fer el parc eòlic marí del Cap de Creus? I si és així, com? 

El primer que hem de fer és la transició energètica a comarques gironines. Si a Catalunya estem a la cua del nostre entorn, amb un 15% d’aportació de renovables, les comarques gironines contribueixen només amb un 1%. Per tant, estem a la cua de la cua. Respecte al parc eòlic marí, pensem que l’acord que ha arribat la Generalitat amb el Ministeri és raonable, el qual és instal·lar una plataforma experimental que pugui recollir quins diferents impactes té concretament en el golf de Roses i d’aquesta manera saber quina és la millor manera d’instal·lar aquest parc eòlic, que seria un avenç important en la transició energètica a la nostra demarcació.

Salvador Illa va rebre moltes crítiques per dir «Lérida». Quina política lingüística proposa el PSC?

A vegades fer categoria d’una cosa tan concreta és realment injust. Nosaltres som fills de Marta Mata. La immersió lingüística porta el segell polític del PSC i crec que no hi ha cap dubte del nostre compromís amb la promoció del català. Dit això, també crido a la reflexió d’ERC i Junts, que són els que més crítica fan i més dubtes posen sobre el compromís del PSC respecte a la llengua catalana. Passats 46 anys de democràcia amb competències plenes en matèria lingüística, 40 d’aquests 46 governats per ERC i Junts, en les diferents fórmules i noms que han utilitzat, ens trobem ara mateix amb el retrocés més gran de l’ús del català a nivell social. Per tant, demanaria una mica d’humilitat i de reflexió i que ens contestessin com és possible que amb competències plenes i havent governat 40 anys, ens hàgim de trobar ara amb el menor ús social del català a comarques gironines i a Catalunya.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona