Mesa electoral, un diumenge d’estiu: «Quina mandra»

«Albert, t’ha tocat ser president en una taula a les eleccions del 23 de juliol». Va rebre el missatge del seu col·lega mentre posava a dormir un dels seus tres fills. «¡Vés-te’n a la merda, no em gastis bromes!», va respondre, incrèdul. I, tot seguit, va rebre l’enllaç del ple municipal on s’hi havia fet el sorteig. No era cap broma. Efectivament, Albert Masgrau, veí de Torelló de 49 anys, és un dels 543.000 afortunats, entre titulars i suplents, que han estat reclutats per conformar les meses electorals aquest diumenge de ple estiu amb el mercuri fent estralls.

Malament de molts, consol de ximples, diu el refranyer popular. Perquè també a la seva tia li ha tocat ser vocal i, a la seva cunyada, suplent. Però ni compensa així. Perquè Albert estaria, en aquesta data, ni més ni menys que a Menorca, de vacances. Aquesta setmana i la que ve és la seva única parada estival a la farmàcia on treballa. Però va creure no tenir-ne prou elements per presentar al·legacions. Només tenia el bitllet de avió i la previsió era que la seva dona fora amb els nens -de 5, 9 i 12 anys- i el cotxe amb vaixell, però no havien comprat encara tots els passatges.

«La veritat és que et fastigueja les vacances», diu amb una resignació que acompanya amb algun esbufec quan pensa que el local de votació és l’escola a la que va estudiar, que serà «un forn» perquè li toca el sol tot el dia. Hi ha ajuntaments que han canviat la ubicació de les escoles precisament per aquest motiu. Al final, la família ha optat per fer el viatge igualment, però més curt, passat diumenge, una jornada a la que Albert aspira a, almenys, no haver de lamentar el resultat que surti de les urnes. El que sí que es ha estalviat són els tràmits per votar per correu.

Del fred a la calorada

Però si pot arribar a tocar la moral que et toqui per primera vegada, pitjor és quan ets reincident. A Lídia González, de 31 anys, li va trucar la seva germana mentre estava a la platja un diumenge per donar-li la notícia que havia rebut a casa una notificació de l’ajuntament i que allò feia olor de taula electoral. «No em fotis, no pot ser!», va dir amb la pell encara mullada. Ja va presidir una taula a les eleccions catalanes del 14 de febrer de 2021, les que es van celebrar en plena pandèmia i subjectes a un protocol inèdit. Si no volia brou, dues tasses, perquè torna a ser presidenta de taula al seu municipi, Sant Celoni.

«Tenia la certesa que aquesta vegada no em tocaria, però em vaig equivocar. Al principi me’l vaig prendre com un fastigueig, però si no hi ha més remei, doncs es fa», assegura sense més bel·ligerància. Per això menys a ella no l’ha afectat a les vacances. Tot i que no pot evitar fer referència a la ironia del seu destí: «Ja em va tocar ser a unes eleccions en què el clima no era el més favorable. Feia un fred horrible perquè amb el covid havíem de tenir les portes del pavelló obertes. Me’n vaig endur una manta i un termo amb cafè. I aquesta vegada resulta que em pot passar tot el contrari i em preocupa el calor». Això sí, la seva prioritat número un, assegura, és que tota la logística funcioni.

De la «il·lusió» al fastigueig

El premi de consolació per a Carla Isún, veïna de 28 anys de Sant Esteve de Palautordera, és que almenys tingui una entrada gratis a PortAventura a canvi de passar-se tot el diumenge com segona vocal de taula. Va saber de la notícia perquè van trucar al seu pare després de diversos intents fallits al vostre telèfon. «Quin pal!», solta. Però un cop feta a la idea i no havent hagut de lamentar que l’afecti en cap pla, admet que ara té curiositat, i fins i tot «il·lusió», per viure l’experiència. Aplicada estudiant de educació social, dimecres passat va acudir a la reunió formativa per tenir les principals nocions de la tasca que se li ha encomanat.

En canvi, Marc Pujolàs, advocat de 34 anys, sap perfectament de què va la cosa. Viu a Barcelona, però està empadronat a Santa Maria de Palautordera i és la tercera vegada que ho criden a files. Ja va estar en una taula a les eleccions catalanes de 2017, les que es van convocar amb l’aplicació de l’article 155 i es van celebrar dijous. El sorteig va tornar a ‘somriure’l per a les passades eleccions municipals, però va presentar al·legacions i es va salvar. I ara, de nou, ha estat convocat, però aquesta vegada com a suplent de vocal, així que espera que acudeixi el titular i que per a ell això d’aquest diumenge només sigui un vist i no vist.

«La veritat és que et trastoca una mica els plans», confessa. De fet, ha votat per correu perquè la seva idea és menjar fora amb un grup d’amics amb què fa temps que no es veu, de manera que hi havia reservat especialment la data al calendari. La vostra assistència ara està a l’aire. «Ni mica d’il·lusió em fa, ja ho he viscut una vegada. I per res està ben pagat passar-se tot un diumenge de juliol allà, a més que la gent dels partits t’exigeix que tornis a comptar. Haurien de fer llistes de voluntaris», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint