Junts i ERC intentaran evitar els tres vots de diferència a Cassà

Els dos partits van quasi empatar fa quatre anys, una situació que ara no volen que es repeteixi u PSC i PP podrien tenir la clau de la governabilitat

Els candidats a l'alcaldia de Cassà

Els candidats a l'alcaldia de Cassà / DdG

Joel Lozano

Joel Lozano

Quatre candidats optaran a l’alcaldia de Cassà de la Selva el pròxim 28 de maig. El municipi del Gironès suma una llista més a les municipals respecte als darrers comicis, celebrats fa quatre anys, amb el Partit Popular com a novetat, amb Antonio Ávila liderant la formació. Al PSC repeteix com a alcaldable Marià Montsunyer, mentre que, a priori, la lluita per l’alcaldia hauria d’estar entre Junts i ERC, que es presenta sota el nom de Fem Cassà.

La llista de Junts per Cassà la lidera l’actual alcalde del municipi, Robert Mundet, que busca governar quatre anys més. L’alternativa, Fem Cassà, presenta Pau Presas com a alcaldable, fa quatre anys número tres de la llista d’ERC al municipi.

Una rivalitat històrica

Només tres vots van separar ERC i Junts en les darreres eleccions. Els republicans es van imposar amb una diferència pràcticament anecdòtica que no els va permetre governar. A les eleccions municipals del 2019, la població havia superat els 10.000 habitants i, per tant, els regidors a escollir van passar de 13 a 17. ERC i Junts es van quedar amb 8 regidors per a cadascuna de les formacions, mentre que el PSC, amb un regidor, va pactar amb Junts, atorgant així la clau de la governabilitat a Robert Mundet.

Les dues formacions s’han repartit l’alcaldia de Cassà, una situació que s’ha produït per primer cop. De fet, en les eleccions celebrades en els darrers anys ambdós partits han obtingut diferències mínimes pel que fa als vots. El 2015 ERC va sumar 7 regidors, amb una diferència de 5 vots per sobre de CiU. Això va permetre als republicans governar amb Martí Vallès com a alcalde. Quatre anys abans, CiU va guanyar les municipals amb un 38,22% dels vots, seguit d’ERC que va aconseguir el 30,42%. I si ens remuntem a les anteriors municipals, CiU va governar del 2007 fins al 2008, però una moció de censura contra l’alcalde del municipi va portar a ERC a l’alcaldia.

Una licitació de 9,2 milions

El nou alcalde heretarà una de les darreres decisions de l’actual govern de Cassà de la Selva. L’Ajuntament va aprovar al febrer, en sessió de ple extraordinari, la viabilitat de l’estudi per la concessió del servei d’abastament d’aigua potable al municipi. La decisió contemplava que aquest servei, que es licita per un període de deu anys i un import de fins a 9,2 milions d’euros, s’ocupi també del manteniment i la millora del clavegueram en un únic contracte. L’estudi de la viabilitat de la concessió prevenia unes inversions de més de 492.000 euros per reformar part de la xarxa del clavegueram i pluvials, renovar els comptadors que tenen més de quinze anys d’antiguitat (que representen el 82% del total) i la millora d’algunes instal·lacions.

D’altra banda, el nou mandat hauria de viure els primers anys d’un creixement demogràfic a Cassà. Segons les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el municipi és una de les poblacions de les comarques gironines que guanyarà més població en els pròxims 20 anys, concretament un 20,23%. Si aquesta previsió es compleix, l’adaptació dels pròxims governs al creixement de la població pot ser clau per al desenvolupament i l’evolució de Cassà de la Selva.

La clau per a la governabilitat

Robert Mundet es presenta a la reelecció amb l’objectiu de desenvolupar una primera fase de la remodelació del carrer Provincial, implantar el servei de recollida d’escombraries a través del porta a porta, desenvolupar una de les fases del projecte d’ampliació del centre de Dia de la Residència Geriàtrica o aplicar «millores d’estalvi i d’eficiència energètica en els diversos equipaments municipals». 

Per la seva banda, Pau Presas, vicepresident primer de la Diputació de Girona i alcaldable de Fem Cassà, considera que el municipi «necessita un canvi, recuperar l’orgull i la il·lusió del poble». La formació assegura que «augmentarem els recursos per la neteja i manteniment de la via pública» i pretenen col·laborar amb les indústries actuals i treballar per atraure noves inversions «que ens permetin continuar creixent», entre altres punts. «Som la garantia que no es pugui reeditar l’actual pacte de govern», afirmen. 

Marià Montsunyer torna a liderar la llista del PSC. Els socialistes defensen que durant la seva participació en el govern s’han dut a terme «polítiques útils». Montsunyer afirma que «hi ha nous pols de comerç fora del centre de la població i que s’han de regular: estacionament, la senyalització i la promoció». A més, el candidat socialista considera que «cal pacificar el trànsit al nucli urbà i projectar la completa remodelació del carrer Provincial».

Finalment, Antonio Ávila encapçala la llista del PP. La formació torna a presentar-se, després d’absentar-se en les darreres municipals. El líder dels populars té com a objectius abaixar «l’impost de l’IBI i les taxes d’escombraries», augmentar la neteja municipal, incrementar els efectius de policia local i patrulles a peu i «pactar amb els bancs per facilitar pisos socials». Tant els socialistes com els populars podrien tenir la clau per formar govern, pactant amb Fem Cassà o Junts.

Subscriu-te per seguir llegint