Un ample mosaic d’opcions per arribar a l’alcaldia de Girona

Amb la marxa de l’Ajuntament de Girona de l’actual alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), s’obren escenaris nous en la lluita per arribar a l’alcaldia de la capital gironina. Paradoxalment, les tres formacions que demanen un canvi o un pas endavant al capdavant del consistori tenen un candidat que repeteix: Lluc Salellas (Guanyem Girona), Sílvia Paneque (PSC) i Quim Ayats (ERC). Mentrestant, l’única candidata nova entre els partits amb aspiracions reals, Gemma Geis (Junts), és la cap de llista que voldria que no canviés massa res, si més no pel que fa al resultat final de l’escrutini i de les negociacions posteriors. Òbviament, la cara o el nom d’una candidata o candidat no fa o deixa de provocar un canvi sinó que és més aviat pel model que proposen per la ciutat en temes com la seguretat, la neteja, l’habitatge, la mobilitat, l’urbanisme, el turisme o els drets de les persones. De fet, des d’Esquerra, que ha estat al govern els darrers dos anys i mig , més que canvi, proclamen que cal «avançar».

Els possibles pactes, en el cas més que probable que cap candidat arribi a la majoria absoluta (14 dels 27 regidors) conformen un ampli mosaic amb múltiples possibilitats. Des d’un govern en solitari de la formació guanyadora, passant per un acord entre dos o tres partits on hi hagi la llista amb més vots o que serveixi justament per desbancar-la, fins a una opció amb suports externs un cop conformat el govern. La composició final del consistori dependrà també del nivell de participació en aquestes eleccions i quin «bàndol», tot i que ara més difuminat, es queda a casa. Altres factors externs poden ser els pactes a nivell cartalà o per la Diputació.

Sempre ha governat el guanyador

Pel que fa a la formació del govern, molts supòsits ja s’han donat. En aquest mandat, Junts ha governat primer en solitari i, posteriorment, amb ERC tot i no arribar a la majoria absoluta però desactivant possibles pactes entre grups de l’oposició. Tot plegat després que no fructifiquessin les converses entre Guanyem, el PSC i Esquerra per desbancar Madrenas, que havia obtingut 13.435 vots. A sota, el pols entre Guanyem i el PSC, amb uns resultats molt ajustats (8.311 vots i 8.120 vots), i el paper d’Esquerra que mai va veure clar un acord a tres bandes van impedir qualsevol opció d’acord enmig de la tensió entre independentistes i constitucionalistes.

 Hi havia encara l’ambient del procés i les sentències i les línies vermelles van desmuntar possibles pactes. En aquells comicis els partits que s’etiqueten com a independentistes (Junts, Guanyem i ERC) es van repartir 19 dels 27 regidors. Els socialistes se’n van quedar sis i Ciutadans, dos. Quedaven fora partits amb tradició municipal com el Partit Popular (PP) o En Comú Podem, hereus d’Iniciativa. Ara però, aquell període sembla llunyà i notablement menys tensat i no s’albiren tants impediments, siguin del color que siguin els negociants.

En l’anterior mandat, CiU va arribar a governar amb el PSC. Fins i tot, Anna Pagans (PSC), va arribar a governar amb un tripartit, amb ERC i ICV, sobrepassant amb escreix la majoria absoluta. IJoaquim Nadal va governar amb majoria absoluta.

Ara Junts demana que es respecti la llista més votada per evitar que formacions amb menys vots i representants municipals s’ajuntin per desbancar la formació amb més vots. De fet, sempre ha acabat governant qui havia obtingut més vots. L’acord contra això, és el supòsit que no s’ha produït.

Els quatre grans partits

Gemma Geis aterra a la política municipal després del pas pel parlament i de ser la consellera d’Universitats. Les esperpèntiques primàries de Junts amb picabaralles internes que van acabar amb la renúncia de la primera escollida, l’arquitecta Assumpció Puig, juntament amb el trencament del govern de la Generalitat van provocar la carambola: que Geis, amb l’aval de Carles Puigdemont, sigui l’alcaldable. Poc present fins a pràcticament l’inici de la campanya, aposta pels valors, el talent i la connexió com a eixos del seu programa. Junts té nou regidors i es va quedar a tocar del desè representant.

Guanyem repeteix amb Lluc Salellas, que apareix per tercer cop en una candidatura, tot i que com a militant de la CUP el codi ètic només li permet dos mandats. La formació es mostra convençuda que ha arribat el seu moment. Van quedar en segona posició fa quatre anys, amb sis regidors i 189 més que els socialistes que també van tenir sis representants. Salellas va ser regidor de la CUP com a número 2 de Laia Pèlach del 2015 al 2019 i en aquest mandat ha estat el portaveu de Guanyem. El grup es considera preparat per canvi que considera tant necessari. «És ara», apunta el lema.

De fet, el discurs del canvi i el lideratge per fer-lo realitat de Guanyem és molt similar al del PSC que encapçala, per tercera vegada Sílvia Paneque . La representant socialista a més, té una plataforma ciutadana de suport que, precisament, es fa dir «Gironins pel Canvi». Guanyem es reivindica «com l’única garantia per fer realitat el canvi a Girona» mentre que els socialistes també es postulen com a «portaveus» del canvi i la formació que lideraria aquest gir.

Les dues formacions parlen d’una ciutat sense projecte, paralitzada i amb veïns cansats de l’actual govern i es proposen com la gran alternativa. Les seves proclames tendeixen a semblar-se a un ultimàtum: o Geis o nosaltres. Uns entenen que aquest «nosaltres» és la llista de Salellas i els altres que és la candidatura de Paneque.

Mentrestant, Esquerra també aspira a treure el cap a la part alta dels resultats que confien que els atorgarà més regidors que fa quatre anys, quan van aconseguir quatre representants. En els discursos, on el seu candidat Quim Ayats, parla de fer «avançar» la ciutat, busca no renegar del que s’ha fet en els darrers temps, ja que els republicans han estat al govern però, al mateix temps, insinua que cal un nou estímul perquè Girona vagi més enllà. El candidat va ser regidor de joventut del 2007 al 2011 i en el darrer mandat ha estat vicealcalde i regidor de Cultura, quan va entrar al govern l’1 de setembre de 2020.

La importància de l’ordre

Entre totes aquestes formacions serà molt important l’ordre al final de la jornada electoral. Primer perquè la llista més votada parteix amb avantatge a l’hora de negociar ja pot acabar essent la que accedeixi a l’alcaldia, sense tenir majoria absoluta. Els partits restants no en faran prou en sumar més representants que la llista amb més regidors, sinó que han de sumar necessàriament catorze regidors, que és on se situa la majoria absoluta, un condicionant que no té la llista que quedi primera en vots. A banda d’aquest fet, també pot acabar essent rellevant saber qui queda en segon lloc en vots perquè en cas que no pacti amb el primer, és qui tindrà més avantatge i dret d’accedir a l’alcaldia en les suposades negociacions amb llistes que quedin per sota seu per desbancar la candidatura guanyadora.

Cs, PP i En Comú Podem

En un llistó més baix de regidors, al plenari actual, hi ha Ciutadans. Va tenir dos representants però les picabaralles internes van acabar amb un no adscrit i el grup taronja amb una sola persona: Míriam Pujola. L’actual regidora havia de ser candidata però, sobtadament, va anunciar la seva renúncia a finals de març per suposats problemes mèdics. Als darrers dies però, se l'ha vist donant suport al PP. El seu lloc a la llista l’ha substituït Camino Fernández, que és la seva assessora. Tot i que la dinàmica i les enquestes arreu del territori català no són molt optimistes pels seus interessos confien a mantenir-se a l’Ajuntament.

Mentrestant, El Partit Popular, que va arribar a tenir tres representants a l’Ajuntament, fa una dècada, espera retornar al consistori. El seu cap de llista és Jaume Veray, president del partit a la província de Girona i germà de qui va ser regidora del 2003 al 2019: Concepció Veray.

En Comú Podem intentarà, aquest cop sí, entrar a l’Ajuntament després de quedar-se a les portes en els darrers comicis amb una candidatura liderada, com aleshores, per la professora i activista Eugènia Pascual que reclama «un gir a l’esquerra» de la ciutat.

Hi ha hagut diferents tipologies de govern però mai cap acord ha desbancat la llista guanyadora

Dos exregidors

Hi ha també un seguit de formacions sense cap representació o que directament són noves i que, tanmateix, confien o es mostren segurs que poden acabar obtenint representació al plenari. Un d’aquests és l’advocat i exregidor (d’Urbanisme, del projecte ferroviari, de Cultura i Medi Ambient) Carles Ribas. Militant del PNC (Partit Nacionalista de Catalunya), ha creat la plataforma Ara Girona que pren part a les eleccions municipals de la capital gironina amb una campanya desenfadada i on ha pogut assistir a molts debats gràcies als drets del PDeCAT (Partit Demòcrata Català). Una formació la lidera el també advocat i també exregidor Quim Oliva. Es presenta amb la plataforma ciutadana Girona x Girona i durant la campanya està intentant treure el cap i posar-se enmig del debat polític amb declaracions contundents. Inicialment havia pactat amb la formació Aliança Catalana, però a darrera hora, aquest partit molt crític amb la immigració es va fer enrere. També es present els comuns. Els dos van formar part de l’equip de Carles Puigdemont a Girona. Els dos però, van tenir diversos xocs amb l’alcalde. 

Les quatre llistes petites

Les quatre formacions que completen les tretze candidatures que prenen part a la cursa electoral a Girona són Valents, Vox, FNC i Escons en Blanc. Valents és un partit d’ideologia liberal-conservadora i constitucionalista nascut d’una escissió de Ciutadans. A Girona, la llista l’encapçala el jove advocat Javier Cuadrado. També hi ha Vox, amb Francisco Domínguez. Va ser regidor del PP a l’Ajuntament de Girona de 1996 a 2003 amb el nom de Francesc Xavier Domínguez i, el 2019, quan va passar a formar part de la formació ultradretana, va ser candidat al Senat per Girona. El Front Nacional de Catalunya es presenta amb la mestra Mercè Costa Viñas al capdavant i un programa on destaquen la presència de més policia al carrer i potenciar la catalanitat. Finalment, hi ha Escons en Blanc, amb un sol un punt al programa: Deixar buits els regidors que s’aconsegueixin i renunciant a qualsevol tipus de sou o subvenció. El candidat és Jordi Pedragosa Sala.   

Subscriu-te per seguir llegint