Les regions ocupades d’Ucraïna comencen el procés per unir-se a Rússia

Ahir es van posar en marxa els referèndums perquè els residents de les províncies d’Ucraïna ocupades per Rússia -Zaporiyia i Jerson- i els seus aliats -les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk- decideixin si volen que els seus respectius territoris passin a formar part de la Federació Russa. Soldats russos i mercenaris del grup Wagner vigilaven els llocs de votació habilitats a diferents localitats de l’est i sud del país eslau. Amb aquests comicis, Rússia creixeria arrabassant territori a Kíev, intentant canviar les regles del joc en el conflicte russo-ucraïnès, ja que el Kremlin ja va amenaçar que defensaria el seu territori com fos necessari.

En les consultes poden participar només aquells que tinguin passaport de la «República Popular» de Donetsk i Lugansk, de la Federació Russa i aquells amb identificació militar. Per obtenir els documents d’aquests estats sense reconeixement cal demostrar una certa lleialtat als governs locals. Aquest també era un pas previ per rebre el passaport rus expedit al Donbàs. Des dels mitjans oficials russos ja es donava per fet que guanyarà el sí, i dimarts passat parlaven que «la setmana que ve quatre regions s’uniran a Rússia». Els referèndums s’estendran durant quatre dies fins al 27 de setembre.

El precedent més semblant és un altre referèndum, el celebrat a Crimea l’any 2014. Aquella votació no va ser considerada legal, segons les normes internacionals. Per això, la comunitat internacional va rebutjar l’annexió d’aquest territori d’Ucraïna a Rússia i actualment només la reconeixen una desena de països afins a Moscou, com ara Cuba, Nicaragua, Síria o Bielorússia, entre d’altres. En aquest sentit, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va advertir que la seva posició «no es veurà afectada pel soroll i els anuncis sobtats». «Els nostres aliats ens donen suport totalment», va afegir.

Mentrestant, a la Federació Russa segueix la fugida d’homes en edat de servir a l’Exèrcit. El Kremlin va considerar que la població russa ha reaccionat d’una manera «histèrica». «Es podia entendre d’alguna manera la reacció histèrica, extremadament emocional en les primeres hores després de l’anunci, fins i tot el primer dia, perquè, efectivament, hi va haver certa escassetat d’informació, que també és comprensible i justificable», va asseverar Dmitri Peskov, el portaveu del Govern rus.

Embussos a la frontera

Al llarg de dijous i ahir milers de russos en edat de servir a les Forces Armades van sortir del país o ho van intentar a través de les fronteres terrestres de Rússia amb països com Geòrgia -on els embussos van arribar fins als 10 quilòmetres-, Finlàndia, Mongòlia i Kazakhstan. La vigília, milers de reservistes russos van ser cridats a unir-se a les files de l’Exèrcit, però no només ells. També van rebre notificacions persones que no estan a la reserva i mai van servir a l’Exèrcit, pares de família amb més de quatre fills i estudiants, segons van denunciar advocats de drets humans i diversos afectats.

El Govern rus va anunciar ahir que hi haurà algunes excepcions a aquest reclutament. No hauran d’anar al front els treballadors de les empreses tecnològiques, periodistes, empleats d’indústries essencials ni professionals financers.

Subscriu-te per seguir llegint