Les dones d'origen migrant segueixen sense acudir al mateix nivell que la resta de la població als serveis contra la violència masclista

A la primera meitat d'aquest any, el nombre de dones víctimes de la violència de gènere a Espanya ha estat de 92.217, el 34,5 % (31.787), són estrangeres i el 65,5 % (60.430), espanyoles, segons dades de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Les dones migrants estan sobrerepresentades a les xifres de víctimes mortals de la violència de gènere a Espanya perquè des de començament d'any, de les 52 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, 21 eren estrangeres (40 %).

Però, per què les dones d'origen migrant van menys que la resta als serveis públics de prevenció, acompanyament i reparació?

Fonts del Ministeri d'Igualtat sortint han recordat a EFE que, atès que és "evident" que aquestes dones es troben en una situació de "major vulnerabilitat" per una sèrie de factors estructurals, "es va establir ja a les lleis del 2004 i 2020 que tindrien el mateix accés a serveis independentment de la seva situació administrativa”.

Tot i aquest model de "porta única" per a totes, l'accés als serveis públics té cert "dèficit" per a les estrangeres per una "falta de mirada interseccional" i "també en molts casos per la manca de recursos per assegurar que es sentin còmodes i confiades", com a més traductores i materials propis.

CODIS CULTURALS

"Hi ha un dèficit d'educadores amb formació específica i que entenguin les claus culturals", apunten les mateixes fonts, que apunten queda feina per fer.

Des de l'Associació de Dones Migrants de Catalunya, expliquen a EFE que moltes dones no saben com cercar els recursos públics per l'idioma o la manca de cultura sobre l'existència d'aquests programes.

La seva directora, Arelis Guaramato, demana posar en context tant les realitats culturals molt diverses de les dones migrants com la seva pròpia educació i consciència -o la seva absència- sobre les violències masclistes.

En aquest sentit, assenyala que quan han organitzat xerrades sobre aquestes violències "amb prou feines" han tingut una desena d'assistents.

"Per a moltes dones llatines com jo, per exemple, no és senzill parlar del tema. És un motiu de vergonya reconèixer una cosa així en públic perquè ens han dit que els draps bruts es renten dins de casa", explica.

SENSE XARXA FAMILIAR

Guaramato assenyala més enllà que fins i tot les que aconsegueixen és complicat que facin el pas per desconfiança a les institucions, per no tenir una xarxa familiar que les empari i les animi, per exemple.

"Que les lleis siguin boniques no vol dir que se les sentin seves", assenyala aquesta sociòloga d'origen veneçolà que va arribar fa més de deu anys a Espanya.

Per a moltes de les dones que arriben a Barcelona, explica, la seva "xarxa" són "les altres dones" en la mateixa situació. Als xats de whatsapp de l'associació hi ha més de 3000 dones que parlen sobre llocs de treball, habitatge i tràmits administratius, principalment.

"I això les que comparteixen la llengua espanyola, però per a les altres encara és més complicat teixir xarxa", apunta la sociòloga.

I afegeix: "si en alguna cosa s'assemblen molts casos, sigui la dona d'on sigui, és “en els silencis” sobre la situació o situacions de violència que poden estar vivint i que les invisibilitza encara més”.

AMENAÇA D'EXPULSIÓ

Guaramato explica que ella mateixa en arribar a Espanya va patir violència masclista amb una exparella que va amenaçar-la amb denunciar la seva situació administrativa irregular.

Aquesta amenaça es repeteix, expliquen també des de fonts del Ministeri, en molts casos quan la dona pateix maltractament i per acovardir-les perquè no denunciïn ja no la policia sinó cap altre agent.

La directora de l'associació de dones migrants apunta que aquestes amenaces no només apareixen de parelles o exparelles, també d'ocupadors en contextos com les cuidadores de gent gran que viuen i treballen, sovint sense drets laborals, en una llar on els mateixos ancians o els seus familiars les violenten.

Tot i que aquesta amenaça de denunciar amb l'expulsió sigui tan recurrent, segons expliquen les dones que les pateixen, la llei preveu precisament mecanismes garanties en aquests casos com la suspensió d'expedients d'expulsió, entre d'altres, si està en marxa un procés per violència masclista.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona