La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar ahir a la presó sense fiança l'expresident del Barcelona Sandro Rosell, acusat de quedar-se amb 6,5 milions d'euros, que després va blanquejar a Andorra, de la venda de drets audiovisuals de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol.

La jutgessa va prendre ahir aquesta decisió després d'interrogar Rosell i els altres quatre detinguts en l'operació Rimet, dels quals també va dictar l'ingrés a la presó de l'advocat i polític andorrà Joan Besolí, per haver creat empreses en el Principat amb les quals es va blanquejar els diners.

La quantitat total desviada per aquests partits, que es va pagar a una empresa vinculada a una societat àrab d'Illes Caiman del bilionari saudita Saleh Kamel, van ser gairebé 15 milions d'euros, que es van canalitzar a través d'empreses de Rosell, qui després va repartir 8,3 milions a l'expresident de la Confederació de Futbol Brasiler (CDF) Ricardo Teixeira, a qui la justícia espanyola no ha aconseguit localitzar.

Rosell, amb la resta d'investigats, formava part d'una organització criminal d'àmbit transnacional que «es va dedicar a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites», segons sosté la jutgessa, que va deixar en llibertat els altres tres detinguts dimarts passat en l'operació. Es tracta de la dona de Rosell, Marta Pineda, que va quedar en llibertat després de l'escorcoll de la casa del matrimoni i contra qui ahir ningú va demanar cap mesura; el testaferro de Rosell a Espanya, el ramader Andreu Ramos (cunyat de Besolí) i el seu exsoci libanès Shahe Ohannessian (que viu en un pis propietat de Rosell).

La magistrada, que els imputa un delicte de pertinença a organització criminal i un altre de blanqueig, només ha decretat contra aquests dos últims mesures cautelars consistents en compareixences mensuals al jutjat i prohibició de sortir d'Espanya.

En la seva interlocutòria de presó, Lamela explica l'operativa de 2006, que va consistir en la venda d'aquests drets a l'empresa International Sports Events (ISE), vinculada al grup Dallah Albaraka, dirigit pel magnat saudita i dedicada a la difusió d'esdeveniments esportius. La part de comissions de l'expresident del Barça es va canalitzar a través de cinc transferències que Rosell i la seva dona van rebre el 2010 i 2011 de ISE mitjançant una empresa suïssa, Kentaro, i una altra àrab del xeic Kamel.

Davant Hisenda, l'expresident del Barça va declarar que aquests pagaments es van produir per la venda al maig del 2011 de la seva empresa Prima Sport Marketing a una altra societat libanesa, Sports Investments Offshore, però la magistrada sosté que els diners realment provenien de comissions il·legals pels partits amistosos.

Lamela no creu així la versió de Rosell i sosté que l'explicació que va donar a l'Agència Tributària va ser la seva manera de blanquejar els fons davant la Hisenda espanyola. De fet, encara que Rosell «va aparentar» vendre Prima seguia «tenint relació directa» amb la societat, ja que la usava per costejar els seus viatges, afirma Lamela.

«Rosell, entre 2007 i 2011, va realitzar operacions financeres tendents a ocultar la veritable procedència i titularitat dels fons per un import total de 14.973.328 euros», conclou la jutgessa en la interlocutòria amb la qual ha enviat l'expresident del Barcelona a la presó de Soto del Real (Madrid).

La magistrada considera que Rosell, que està acusat en un altre procediment pel fitxatge del davanter brasiler Neymar, ha d'anar a la presó per evitar que oculti o destrueixi proves i perquè té «comptes, béns i negocis fora d'Espanya que lògicament li facilitarien la seva sortida del territori espanyol i la seva subsistència en altres països».

Així ho va corroborar Rosell ahir en la seva declaració quan va relatar a la jutgessa que està intentant tancar un acord a la Xina dedicat a la formació i recerca de talents a l'Àfrica i al país asiàtic i que té un hotel amb vuit habitacions i un restaurant al Senegal.

També creu que hi ha risc que torni a delinquir i té en compte que tant Rosell com Besolí estan sent investigats per altres països (en el cas de l'expresident blaugrana, almenys al Brasil), en els qual actuaven presumptament «amb el mateix modus operandi, la qual cosa porta a pensar que fan del delicte la seva manera de viure o font principal d'ingressos».