Eusebio: "És la mentalitat la que permet complir objectius"

L'exentrenador del Girona, Eusebio Sacristán, ha assegurat que "és la mentalitat la que permet complir objectius" i la que l'està ajudant a recuperar-se, després de l'accident que va patir el 30 de desembre de 2020 i que va canviar la seva vida de manera radical.

Eusebio Sacristán va patir una caiguda, el dia abans de la nit de Cap d'Any, que li va produir un traumatisme cranioencefàlic pel qual va estar en coma induït durant tres setmanes, a l'Hospital Clínic de Valladolid i, posteriorment, es va traslladar a Barcelona a una clínica especialitzada en danys cerebrals per a iniciar el seu procés de recuperació.

Aquest dimecres ha participat en "Els esmorzars de la APDV", organitzats per l'Associació de la Premsa Esportiva de Valladolid, en els quals ha estat acompanyat per periodistes i autoritats com l'alcalde de la ciutat, Óscar Puente, representants de diferents clubs, i per la seva família -la seva filla Seema i la seva germana "Tere", un pilar fonamental en l'evolució de l'exjugador.

Si hi ha una paraula que pot definir la intervenció de "Use" ha estat "generositat", perquè ha comptat, sense embuts i amb l'emoció a flor de pell, el procés que ha viscut des que va patir l'accident fins avui i que encara no ha acabat, ja que segueix el seu tractament amb optometristes, terapeutes i logopedes.

"No em sentia preparat per a parlar amb ningú després de l'accident, i ha estat un procés dur, perquè al principi no era capaç de comunicar-me i això m'ha fet estar molt trist i sentir-me molt malament, perquè no sabia com seria la meva vida, si podria tornar a tenir una conversa normal, però han passat 25 mesos i les coses han anat canviant", ha explicat.

Segons ha reconegut, durant aquest temps, ha pensat en "què era important" i tot depenia de recuperar-se bé, "tenir una conversa normal amb els altres", la qual cosa ha anat aconseguint de la mà dels seus amics i la seva família "perquè quedar amb ells ajuda a ser més positiu i optimista".

En aquest sentit, ha insistit que, igual que li va passar de nen, quan va tenir clar que volia ser futbolista i es va preparar per a això, "el que era important era tenir aquesta mentalitat forta, buscar l'objectiu i lluitar per ell".

Així, ha recordat que, per a assolir la seva meta de ser jugador professional, va anar des del seu poble, La Seca, a viure a Valladolid, amb 11 anys i, amb 15, Ramón Martínez -adjunt al director general del Reial Madrid i, per aquest llavors, director esportiu del Reial Valladolid- el va veure jugar a Pedrajas i el va fitxar.

"El primer any no vaig jugar cap partit, i vaig patir i vaig plorar molt, però vaig mantenir la mentalitat ferma, i amb 19 anys vaig pujar al primer equip, on em va tornar a passar el mateix, però vaig tornar a tirar d'aquest desig d'arribar a ser un gran professional i aconseguir títols i, quan estava en l'Atlètic de Madrid, va venir el Barcelona per mi, amb Johan Cruyff com a entrenador", ha relatat.

Va iniciar llavors la seva millor etapa com a jugador, aconseguint multitud de títols amb el club blaugrana, en el qual va començar la seva trajectòria com a tècnic de la mà de Rijkaard, per a aconseguir, com el seu segon, un altre títol europeu. Ara manté aquest camí, aquesta lluita per "tornar a estar bé i tenir capacitat per a relacionar-me amb normalitat amb els altres", ha dit.

En la seva opinió "quan passen coses a la vida, és per alguna cosa" i, encara que és cert que, durant molt temps, s'ha preguntat per què havia tingut aquest accident, ha entès que havia d'aprendre d'aquest moment, recuperar coses a la seva vida i, de manera gradual, anar superant reptes i assolint metes.

Sempre humil, presumint dels seus orígens, Eusebio Sacristán s'ha fet amb l'afecte de tots els que ha anat trobant al seu pas i, encara que no arriba a ser conscient de la magnitud d'aquest afecte que provoca, sap que han estat molts els que s'han preocupat pel seu estat, i que li han demostrat la seva amistat.

Entre ells es troben Juan Carlos Rodríguez, "el llebrer", excompany durant l'etapa al Reial Valladolid i Barcelona, i Pedro Pablo Crespo, alma mater de la Fundació Eusebio Sacristán en la qual col·labora activament Juan Carlos, que es va crear amb la finalitat de "ajudar als nens de Valladolid poguessin jugar al futbol".

Amb el Girona, va ser la por de baixar el que va fer impossible mantenir la categoria, perquè això es va transmetre als jugadors, i es van perdre els últims nou partits

"S'està fent un treball increïble", ha afegit Eusebio Sacristán, qui ha confessat que quan entrenava al Girona, amb el qual va descendir a Segona "va ser la por de baixar, precisament, el que va fer impossible mantenir la categoria, perquè això es va transmetre als jugadors, i es van perdre els últims nou partits".

Per això admira a tècnics com José Rojo "Pacheta", amb el qual ha pogut parlar, i al qual li ha preguntat què feia perquè els seus jugadors estiguessin alegres, "perquè per a un entrenador no només és important la manera de jugar, sinó que els 25 jugadors se sentin bé i units, perquè això és el que fa que les coses surtin bé".

Si bé al principi del seu procés de recuperació no se sentia capaç de veure futbol, ara segueix, "amb orgull" als equips amb els quals sent un vincle afectiu, "perquè estan tots a Primera, el Reial Valladolid, el Barça, la Reial Societat, el Girona i el Celta, de manera que tots els caps de setmana hi ha partits interessants".

Eusebio està fent passos, tractant de no tornar a aquest abisme de tristesa i negativitat en el qual es va instal·lar després de l'accident, "buscant la felicitat", recolzat per la seva gent, en tots els que han estat i estan al seu costat, els seus fills, Alejandro, Paula i Seema, i amb un altre gran motiu per a no rendir-se, els seus nets, Iago i Abril.