La Kings League: «un regal brutal»

«Avui estic destrossat. No puc amb la meva ànima», riu Aleix Massegú (Tordera, 1995). Diumenge es va proclamar campió de la Kings League amb El Barrio i ahir a la tarda encara lluïa la samarreta commemorativa de campions d’aquest nou torneig ideat per Gerard Piqué i amb dotze equips, presidits per streamers de primer ordre com Ibai Llanos, Kun Agüero o TheGrefg. La lliga es va iniciar l’1 de gener i tres mesos després va fer vibrar el Camp Nou, amb 92.522 ànimes, i les xarxes socials, amb més de dos milions de seguidors en molts moments de la final a quatre. «La Kings League combina el futbol i l’entreteniment. I ha enganxat molt als nanos, a gent jove, i també a gent gran. Han tingut una idea increïble. Passen més coses, hi ha més intensitat, més duels, més jugades, i fa que sigui molt més emocionant durant més moments», diu Massegú, avui també futbolista i preparador físic del Tordera, de Segona Catalana, i ahir jugador de la pedrera del Girona.

El jugador, ahir a les vuit del matí, anava a la feina com a professor d’un grau superior d’esport

Va ser un dels 120 escollits en un càsting de més de 10.000 noms: «Entrar al draft ja va ser un uau!. I tot el que ha vingut després ha sigut indescriptible». Molts venen de Tercera Federació i Primera o Segona Catalana. Al Saiyans, un altre dels semifinalistes, hi havia dos jugadors més del Tordera: Gio Ferinu i Feliu Torrus. L’entrenador, Narcís Barrera, era el segon entrenador de l’Ultimate Móstoles, presidit per DjMariio i rival als quarts de final. «Jo no em vaig apuntar a la Kings League perquè em fitxi un Segona A, perquè això ja és una cosa passada, sinó per viure l’experiència. Sabent la gent que hi havia al darrere ja sabies que seria alguna cosa gran, top. Però, clar, no fins a aquest punt», admet. En la final van vèncer els Aniquiladores (3-0) amb un gol d’Adri Contreras en el penalti presidente i un doblet del central Martín Mantovani, amb més de 150 partits a la LFP. Ha sigut un dels jugadors número 12 d’aquesta edició, juntament amb noms com Joan Verdú, Víctor Sánchez, Chicharito Hernández, Javier Saviola o Ronaldinho.

Explica que hi ha moments d’aquest diumenge que no recorda, de tanta alegria, emoció, intensitat i tensió: «Encara estic en xoc. Quan hi penso se’m posa la pell de gallina». No ha tingut temps de desfer la maleta encara. Repeteix en gairebé cada resposta que tot el que ha viscut «és una bogeria». Diumenge li demanaven fotos i autògrafs. El Camp Nou el va impressionar més que el primer cop, de nen i al costat del seu tiet. «És el millor que m’ha passat a la vida. Per descomptat, la millor experiència de la meva vida. Perquè de nen aspires al somni de ser jugador de futbol, però et quedes pel camí, no aconsegueixes arribar ni al futbol professional ni al semiprofessional, i que ara et donin aquesta oportunitat i poder jugar no un partit al Camp Nou, sinó dos i aixecar una copa és un regal. Ha sigut increïble, brutal. Ara ja no puc demanar més a la vida». La realitat ja l’havia fet renunciar al somni de trepitjar el Camp Nou. Diumenge la seva parella, els seus pares i els seus amics el miraven des de la grada, com ell admirava a Rivaldo i Saviola de petit. Ja té ganes que arribi la segona edició.

«Va ser increïble, brutal, sabent la gent que hi havia darrere la Kings League sabia que farien una cosa gran»

«Jo avui m’he aixecat a les 8 del matí per anar a treballar. I mentre era al cotxe em deia ‘fa unes hores estava jugant al Camp Nou, però la meva vida al final segueix igual que sempre’. La vida continua. És un paral·lelisme força bèstia», assenyala. «Soc professor d’Educació Física en un grau d’Educació Superior d’esports i hem parlat més de la Kings League que del que tocava. Tots van veure la final four i el primer que han fet ha sigut felicitar-me. Ha estat un premi més. Estic vivint moments que mai hauria imaginat», somriu. Radiant, el diccionari se li queda curt: «No tinc adjectius. Ha sigut una passada. No sabria qualificar-ho».

Subscriu-te per seguir llegint