El pivot del Bisbal Bàsquet que parla cinc idiomes i n'estudia quatre més

Un somriure acompanya sempre Lamin Dibba. És feliç, camí dels cinc anys d’haver arribar a Girona, des de Gàmbia, el seu país natal, per retrobar-se amb el seu pare. Juga a bàsquet amb el Bisbal a la lliga EBA convençut que, amb 25 anys, encara té temps de crèixer i arribar a categories superiors i ser professional. Però si no pot ser, també s’està formant a nivell acadèmic. Ha estudiat ESO i Electromecànica a ETG Racing i ara fa un grau mitjà de manteniment al Narcís Xifra. Parla cinc idiomes, català, castellà, anglès, mandinga (llengua materna) i wolof (natural de Gàmbia i el Senegal), i ara aprèn àrab, japonès, francès i alemany. «Estic més agraït que content per tot el que he aconseguit. Jo quan vaig aterrar aquí vaig dir que no em calia anar a DisneyWorld perquè el meu DisneyWorld era això». En concret l’Estartit, on el pare, cuiner de professió, s’hi havia instal·lat deu anys enrere amb la seva parella. 

Dibba no té somnis, «és millor tenir metes». De moment, al Bisbal, està firmant una gran temporada i ve d’anotar 22 punts i capturar 20 rebots contra el Quart dissabte passat. «Com a jugador vull arribar el més amunt possible, no sé el futur on em portarà, i ara l´únic que puc fer és estar agraït al Bisbal perquè aquesta és la meva millor temporada des que vaig arribar a Girona. He après molt amb Carles Rofes d’entrenador», assegura el pivot. Dues temporades abans havia arribat a debutar a LEB Or amb el Bàsquet Girona, contra el Càceres a Fontajau, de la mà de Carles Marco. Allà l’any passat va jugar amb el segon equip, a EBA, «i també els estic molt agraït perquè així podia tenir més minuts i estava al club de Marc Gasol, una estrella de la NBA amb qui puc dir que m’he entrenat».

Tota aquesta aventura va començar el 2018. El pare, que ja duia un temps establert a l’Estartit i havia trobat una parella, li va dir que era el moment de venir i retrobar-se. Per estudiar, per formar-se, per tenir una vida millor i també per jugar a bàsquet, tot i que tot just feia un o dos anys que hi jugava. «Abans el que m’agradava era el futbol. Puc recitar les alineacions del Barça del 2016», assegura divertit. Un cop a l’Estartit, la seva tia, que coneixia gent vinculada al Bàsquet Girona, li va obrir la porta de l’esport. «Com que feia poc que el practicava em van dir que el millor era començar amb l’equip vinculat, el Sant Narcís, a Segona Catalana». I així va ser. Allà va conèixer Cristian Ruiz i Jordi Montcanut, que li va obrir les portes d’ETG Racing per ampliar i convalidar els seus estudis. Amb Àlex Formento de tècnic del Bàsquet Girona va tenir contacte amb l’equip de LEB Plata «i allà em vaig adonar del meu nivell, perquè els companys eren molt bons. Sé que tinc l’alçada, 2,10 metres, però em falta físic, pes i tècnica, i en això estic, aprenent i millorant. No em preocupa i si he d’entrenar amb nens de 6 anys per créixer ho faré», afirma.

Ser aquí és, per a mi, el meu DisneyWorld. Estic més agraït que content de poder tenir tot el que he aconseguit

L’estiu passat Dibba i el Bàsquet Girona van separar els seus camins. Sobre la taula el pivot gambià tenia ofertes de clubs d’EBA de Saragossa, Palma i Menorca, però va optar per la del Bisbal, que li permetia seguir a casa, entre la capital i l’Estartit. «Era la millor opció i els estic molt agraït per tot el que m’han donat. A la Bisbal hi ha una afició collonuda, ja ho havia descobert el curs anterior quan havíem anat a jugar allà amb el Girona B. Ara fins i tot em dediquen una cançó», explica rient.

 El bàsquet, els estudis i la família ho combina amb la seva afició pels idiomes. Quan va arribar no coneixia el català «i el vaig aprendre gràcies a la sèrie Plats Bruts i les cançons de Serrat i Llach, per recomanació de la meva madrastra». No s’atura aquí i ara aprèn àrab, francès, alemany i japonès. «M’agrada conèixer moltes cultures diferents», diu.

Subscriu-te per seguir llegint