Haji Ceesay arrodoneix un any de somni amb l'ascens

Imbatuts, líders indiscutibles i un ascens a la butxaca a 2a RFEF sense perdre cap partit. L’Arandina ha estat el gran dominador del grup vuitè de 3a RFEF, (Castella-i-Lleó). Apuntalant la banda esquerra de la defensa, i ja reconvertit definitivament com a lateral esquerre, hi ha arrodonit un somni Haji Ceesay Hydara (Sant Martí de Llémena, 1998).

Amb l’anhel d’un dia jugar a una categoria nacional, de 3a RFEF cap amunt, i després d’un pas pel Cassà i l’últim Farners de Primera catalana, Haji Ceesay va decidir fer les maletes per complir un somni. A la província de Conca, concretament al Pedroñeras, va sortir-li el 2019 l’oportunitat d’assolir un dels objectius pels que lluitava. El defensa no va dubtar a fer les maletes i provar sort per les Espanyes. La constància i treballar de valent el van mantenir a la categoria fins que l’Arandina el va reclamar per un projecte ambiciós amb l’ascens com a gran repte: «Quan vaig parlar amb l’entrenador i la presidenta ja em van dir que l’objectiu principal era pujar. En un principi pensàvem des del play-off, però les coses van començar tan bé que passades algunes jornades ja se’ns posa al cap que hem de ser primers».

Els bons resultats van permetre al conjunt d’Aranda de Duero tenir el primer «matx-ball» per pujar a la jornada 27 a un estadi mític del futbol espanyol, l’Helmántico de Salamanca. No hi hauria final feliç ni per l’equip ni per Ceesay, titular aquell dia, però que acabaria expulsat i destrossat als vestidors: «Va ser una putada. Anàvem allà a totes per aconseguir l’ascens. Vaig intentar separar uns jugadors que s’estaven encarant, vaig empentar-ne un i vaig acabar expulsat. Estava molt fotut al vestuari, només pensava que no perdéssim perquè seria culpa meva». Finalment, un empat a un que els mantenia invictes, però no sentenciava la lliga.

La vermella directa impedia al jugador anglesenc disputar el transcendental enfrontament contra el segon classificat de la lliga, l’Atlètico Astorga. Amb un ambient de luxe al camp, amb gairebé 3.000 espectadors, i tot i estar sancionat, Haji té clar que amb el xiulet final i la victòria (2-1) complia un somni. «És inimaginable. Felicitat en estat pur. El somni que pensaves es fa realitat. És inexplicable, mai havia viscut una sanció semblant». Amb només una temporada signada, Haji s’ha sentit un més a l’Arandina i no amaga «la il·lusió per continuar allargant el somni» a 2a RFEF amb el club. De moment, se centra a poder disputar l’últim partit de lliga i que l’equip acabi imbatut. Descobrint ciutats a la vasta Castella-i-Lleó, el possible retorn a casa, a Catalunya o a les comarques gironines, sembla ara mateix improbable i alhora inevitable en el futur.