«La pugna entre el CPA Girona i el CPA Olot ens ha fet millorar a tots, és un frec a frec que motiva»

Després de 25 anys al club, i amb una llarga llista d’èxits esportius, Soler deixarà el patinatge el setembre que ve després del Mundial. En aquesta entrevista valora la seva trajectòria i parla, també, de la darrera fita del club: l’Europeu conquerit a Portugal dissabte passat.

Campiones de Catalunya, Espanya i Europa. Un segon Mundial seria el seu millor comiat?

Sí, esclar. Seria la cirereta del pastís. Però també els dic a les nenes que tampoc cal que ens posem aquesta pressió. La feina està feta, i passi el que passi al Mundial, siguem primeres, segones, terceres o el que sigui, no farem balanç per un resultat d’una competició. Per com ho estem fent, per com el grup defensa el ball, ens hauria d’anar bé, també al Mundial, però mai se sap, ja vam veure en l’últim la disparitat de puntuacions dels jutges o com t’afecta sortir primer o últim. 

La decisió de retirar-se és irrevocable o un Mundial li ho podria fer repensar?

És irrevocable (riu).

Nuri Soler deixa el patinatge després de 30 anys al CPA Girona

Per què ara?

Aquesta decisió no l’he pres d’un dia per l’altre, fa temps que hi dono voltes. El patinatge és la meva passió i és el que em fa vibrar per dins, però també em treu coses que ara vull. Per una banda obrir altres portes a nivell professional, i per l’altre, que el patinatge em requereix una dedicació absoluta i a nivell personal també tinc ganes de saber què és tenir un cap de setmana amb la família. L’any passat ja tenia dubtes de si seguir o no i al final vaig decidir fer la darrera temporada. La decisió la tenia clara i l’he anat madurant. No volia dir-ho abans per no arrossegar-no tota la temporada. Potser des de que ho he dit és més difícil per a mi, pels missatges de la gent, reps molt d’amor i paraules molt maques, i comentaris que et demanen que et quedis i no ho deixis.

Ara que ha dit que se’n va, se n’ha adonat que ha fet alguna cosa important?

Totalment. He descobert tota una part que desconeixia, gent que m’agraeix el que he fet per a ella personalment, i a nivell professional te n’adones que ets el referent per a molts, i mai m’ho havien dit. No m’esperava que tingués tanta transcendència la notícia, però també és cert que al final tot continua. T’entren moments de dubtes, però necessito un canvi. Soc afortunada per poder tenir un canvi de feina, no tothom pot fer-ho. Torno a Ensenyament, vull provar de fer diverses coses, i no sé si tornaré al patinatge. Potser me n’adono que m’he equivocat i ho trobo molt a faltar, però ho vull provar.

El patinatge mereix ser reconegut com un esport d’elit i professional?

Hi ha moltes assignatures pendents. Això és un esport d’elit i s’ha d’ajudar a les patinadores perquè no tinguin problemes a la universitat si tenen una competició. Penso que s’estan movent coses en aquest sentit i ho aconseguirem. També falten ajudes als clubs per acabar-ho de professionalitzar. L’esport femení té cada cop més renom però no s’hi estan invertint tots els recursos que fan falta. Ara haurem d’anar a competir a Colòmbia al Mundial i un altre cop haurem de suplicar, haurem de demanar caritat, per poder finançar els viatges o una part.

Qui li va regalar els seus primers patins?

La meva cosina! Els vaig heretar d’ella, perquè la meva mare no estava per comprar gaires coses. A l’escola Migdia van començar a fer l’extraescolar de patinatge, que ho duia Pili Fernández, que també portava la part de patinatge del Girona CH, i unes amigues de la classe s’hi apuntaven. Tenia 8 anys. Als 10 ja vaig anar al Girona CH, va arribar la Patrícia Collado que és qui va introduir els xous a principis de 2000, i més tard va haver-hi l’escissió i la creació del CPA Girona.

El 2015, amb un bronze al campionat d’Espanya, alguna cosa va canviar. Era l’inici d’una etapa guanyadora.

Aquell any també vam guanyar el bronze al Mundial amb el disc Fent i desfent. Vam començar a fer-nos un nom, fent un salt qualitatiu. Ens va costar molt arribar a aquells tercers llocs perquè d’entrada no èrem ningú en aquell moment. Sempre acabàvem quartes. Vam començar a dedicar-hi hores, esforç econòmic, amb la idea de competir internacionalment cada any. El 2019 ho vam guanyar tot, fins i tot el Mundial a Barcelona. Va ser apoteòsic.

Què ha representat la pugna amb el CPA Olot?

La pugna amb el CPA Olot ens ha fet millorar a tots dos. Saber que ens les trobarem des d’un campionat provincial, que des del primer dia hi haurà aquest frec a frec, motiva. Aquest any, per exemple, som segones de Girona i primeres d’Europa. Tots hem hagut d’esforçar-nos, d’estar a punt des del primer moment, i això fa que el provincial ja tingui un gran nivell. Tant L’Olot com nosaltres som referents.

El CPA Girona guanya el campionat d'Europa a Portugal

Quin futur té l’equip de grups de xou del CPA Girona?

Ara n’hem de parlar. Hi ha patinadores que estan valorant si continuen, i d’altres volen seguir patinant. Ens hem de reunir per veure si l’any que ve es pot fer xou gran o, potser, s’ha de fer petit. Podria ser que el campió d’Europa l’any que ve no competís en xous grans. Tampoc sabem quin entrenador vindrà, potser aconseguim que vingui un bon coreògraf. Ho estem mirant, vull ajudar que el club quedi bé, però tampoc hi ha tants entrenadors de xou d’alt nivell. L’important és que qui vulgui seguir patinant, pugui fer-ho al club.

Qui ha donat més a qui, Nuri Soler al patinatge, o el patinatge a Nuri Soler?

(sospira). Penso que a parts iguals. El patinatge m’ha donat resultats esportius molt reconeguts, i m’ha fet créixer molt a mi, en la part personal. Com li deia abans, el patinatge és la meva passió i allò que em fa vibrar per dins.

Subscriu-te per seguir llegint