«És una final»: el Girona reuneix energia pel play-out contra l’Arenys de Munt

«Truca’m en una estona, que ara estic a l’institut». El missatge és de Biel Nadal, de 16 anys, que estudia primer de Batxillerat i diumenge intentarà que el Girona guanyi el primer partit del play-out a Palau en una eliminatòria al millor de tres contra l’Arenys de Munt. «Estava a classe d’anglès. És una mica dur, compaginar les dues coses, però ho porto bé i estic content, perquè aquest és un any molt emocionant per a mi: des de la convocatòria per a la selecció o el fet de jugar amb el primer equip a l’OK Lliga i al juvenil el mateix cap de setmana. Sí, hi ha desgast mental, però el meu propòsit, com el de qualsevol nano que comença, és dedicar-m’hi, viure algun dia de l’hoquei», assegura qui té el mirall perfecte al vestidor. Nadal es canvia amb Jaume Llaverola, que continua defensant la porteria cap als seus 48 anys. «Quan veig als nanos que pugen, com en Biel, comprovo la seva gana. Em fa recordar el meu inici, quan volia menjar-me el món. Ara són ells, els que ho desitgen. Però m’obliguen a mirar-me al mirall i a dir-me a mi mateix que haig de tenir la mateixa il·lusió que ells. M’impregno de l’ànsia que tenen en cada entrenament, de la seva lluita, de les seves ganes d’aprendre», confessa el porter, una llegenda de l’hoquei patins.

«És un honor, tenir-lo al vestidor», apunta l’adolescent, «tothom es fixa en la seva manera de veure les coses, perquè el que diu va a missa. Ho ha viscut tot i no només són els seus consells, quan ens explica que encara que la situació vagi malament s’ha de continuar perquè hi haurà una oportunitat, és el seu comportament. En Jaume és un referent». «És molt bèstia portar-nos trenta anys, però és que amb la majoria m’hi porto una quinzena. Sentir que volen que estigui allà, al seu costat, em dona forces per a continuar. I a mi l’hoquei m’encanta, les lesions em respecten i la família em dona suport», raona Llaverola, que anuncia que continuarà un any més als pavellons. «Sí, faré un curs més. I vull que sigui a l’OK Lliga. Ja he parlat amb el club i ara ho hem deixat una mica en stand by. Però si ens mantenim, em quedaré a gaudir de la categoria; i si baixem, a ajudar a pujar».

«Jo també vull tornar a jugar a OK Lliga, eh», reclama Nadal, que continua. «Impressiona molt, de veritat, quan estàs, cos a cos, amb els jugadors que veies a la pista des de la graderia. Tot i l’edat i la poca experiència, crec haver-m’hi adaptat prou bé. I tinc la sort que els companys m’ho han posat molt fàcil». L’angoixa no juga en contra de la joventut, que disposa d’aquell punt d’inconsciència que li permet no tenir por a res. «És veritat que hi ha situacions més idíl·liques per estrenar-me, si pensem que t’estàs jugant el futur de l’equip en cada pilota i cada minut que disputes. Però quan estàs a pista, no has de centrar-te en els aspectes negatius. Si sóc un privilegiat que està vivint un somni!».

Una família a Palau

«El Garatge Plana Girona és una petita família. Ens donem suport els uns als altres: des dels aficionats, a la directiva, passant per l’equip. Tots anem a una», descriu Llaverola, peça imprescindible per entendre el significat d’una entitat que representa amb dignitat l’hoquei gironí a la màxima categoria estatal. «He viscut el naixement del Girona, des de Primera Nacional Catalana, amb diversos ascensos i amb l’estabilitat a l’OK Lliga. Evidentment que hem de continuar a Primera i ens sabria molt greu no fer-ho, per l’esforç de tota la gent invisible que fa anys que lluita pel club. Només nosaltres sabem com costa tenir l’equip on el tenim. I l’afició no mereix un descens. Aquí ningú no vol baixar de categoria, hem de tirar-ho endavant com sigui i fer tot el possible. Tenim el factor camp a favor, que això és un avantatge, però al davant hi haurà un rival en la mateixa situació que nosaltres i ho haurem de fer millor. Però seria una desgràcia, després dels comiats d’equips com el Tordera o el Palafrugell, no tenir cap equip gironí a l’elit de l’hoquei». Pren la paraula Nadal, amb un discurs directe i ambiciós. «Pràcticament, penso en el partit contra l’Arenys les 24 hores del dia. Hem treballat tot l’any per aquest moment, i confiem molt en el nostre joc i en l’entrenador. Aquest any hem demostrat saber competir, perquè cap rival no ens ha passat per sobre clarament i fins i tot hem derrotat rivals grans. De fet, espero que l’eliminatòria sigui a dos partits i guanyar-la». «Però si hi ha un tercer, també serà a Palau, i això torna a ser positiu», recorda Llaverola. No hi ha res com l’experiència.

«Volem seguir a l’OK Lliga i que a Girona hi continuï havent quatre equips a Primera»

Mentalitzats al cent per cent

El Garatge Plana Girona té clar que el partit de diumenge no és només un partit, com enfoca el seu porter. «Ens hi juguem moltíssim, som conscients que està en joc un descens. És el segon any consecutiu que disputem el play-out i no t’hi acostumes mai, perquè una petita relliscada ho pot engegar tot a rodar. Evidentment que sentim nervis i pressió, perquè si no voldria dir que passem de tot i no és així, però hem de deixar-ho al vestidor i treure tota la tensió a la pista. Estem plenament mentalitzats». «Influirà molt l’estat mental, l’equip ha de tenir paciència, no precipitar-se i ser efectiu, aprofitar les nostres ocasions. Hem de saber que les tindrem i que no podrem guanyar el partit en deu minuts. Podem fer-ho, i tant», afegeix Nadal. «És una final», finalitza Jaume Llaverola. I les finals es guanyen.

Subscriu-te per seguir llegint