Campions amb un ple de victòries

Hom diria que són extraterrestres, però, no, són ben reals i tenen entre 14 i 15 anys. Per als jugadors del cadet de la UE Caldes de Malavella no existeixen les paraules, com per exemple, afluixar o rendir-se en el seu diccionari, on sí hi figuren l’èxit, l’ambició, el rendiment, la competitivitat i el companyerisme. L’equip que entrena Àlex Ibarzábal va aconseguir el desitjat ascens a Primera Divisió cadet després de protagonitzar una temporada immaculada en què han guanyat tots i cadascun dels 30 partits de lliga, havent sumat els 90 punts de 90 possibles. S’han proclamat campions sense saber què és una derrota, ni tan sols un empat. Per més difícil que sembli, han aconseguit el ple de victòries.

«No sé si hi ha una tecla màgica per haver-ho fet possible, encara que ha sigut un procés molt llarg i positiu de deu mesos de treball. Ens hem marcat propòsits dia a dia i objectius a curt termini. Després de jugar els cinc primers partits de lliga, vam adonar-nos que si continuàvem fent la feina podíem guanyar-los tots», explica Ibarzábal. El tècnic gironí va fer-se càrrec del cadet del Caldes aquesta temporada 2022-23 i recorda que, «tot i que no va ser dolenta», durant la pretemporada «no vam guanyar cap dels set amistosos». La preparació de l’estiu va servir-los per corregir tots els errors possibles en temps rècord.

El cadet va començar el curs embalat, amb la sorpresa que no es deixaria sorprendre per cap rival en cap moment. «Al final de la primera volta, el delegat (José Valenzuela) i jo vam fer-los la promesa que si ho aconseguíem guanyar tot en el primer tram de competició, que ja era molt complicat, faríem un sopar ben muntat al bar del camp», comenta el tècnic. I així va ser. No obstant això, hi va haver més en aquella conversa. «Un il·luminat ens va dir: i si guanyem tots els partits, anem a l’Aquadiver? No he hagut d’insistir gaire en guanyar la resta de partits. Ara ens toca complir a nosaltres», revela. El segon entrenador Nil Jiménez i l’entrenador de porters Albert López completen el cos tècnic del cadet.

Ara bé, mantenir el ritme d’octubre a maig -un total de set mesos- té un mèrit extraordinari. «Quan vam proclamar-nos campions matemàticament, hauria sigut normal que es deixessin anar perquè ja ho teníem tot fet. Ni així. Són molt ambiciosos. Porto anys entrenant i mai m’havien exprimit tant com a entrenador. Sempre han mantingut que volien guanyar-ho tot, que no els servia empatar o perdre», assegura.

Una de les claus de la seva temporada de rècord ha estat la defensa. El cadet del Caldes només ha encaixat 13 gols, per contra dels 179 que ha marcat. «Té un mèrit brutal. Els tres porters han sigut igual de vàlids i estan molt ben preparats. Igual que la resta de jugadors, tots han tingut importància podent competir de tu a tu», manifesta. Ibarzábal diu que «el partit en què més nerviós he estat va ser l’últim perquè passés el que passés la temporada és excel·lent, però interiorment pensava: com haguem arribat fins aquí amb 29 victòries i ara punxem... M’hagués sabut molt greu per ells», insisteix. Tampoc van fallar, amb un triomf contra el Vilobí.

El mur gironí supera la seva barrera

Els resultats ja no els hi traurà ningú, malgrat que el tècnic va més enllà i es queda amb el seu creixement com a jugadors. «No podem oblidar que són adolescents i tenen els seus problemes a fora del futbol. Són nanos amb pensaments molt diferents que, tot i així, han anat tots a una. Hi ha un companyerisme brutal. Aquest vestidor és increïble», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint