El mur gironí supera la seva barrera

L’ascens del Tossa de Mar a Primera Catalana s’ha fet esperar, però ja és una realitat. El van tenir a tocar la temporada passada quan celebraven el centenari, però se’ls hi va escapar a la promoció. Aquest maig, el conjunt d’Edu Urdiales ha superat el seu sostre. Els selvatans havien jugat com a màxim a Regional Preferent, fins a la temporada 2006/07, i a partir del proper curs, i després de les reestructuracions, ho faran a la setena categoria estatal. 

El poder defensiu ha estat bàsic per a l’ascens del Tossa. Amb 23 gols, és l’equip del futbol territorial gironí menys golejat, juntament amb el Serinyà, de Quarta Catalana. El líder de l’eix defensiu és l’experimentat Edu Poderoso. El blanenc, de 37 anys, s’ha convertit en una peça fonamental per a Urdiales, exercint de capità en el seu segon any a l’equip. «Tot i començar irregulars, ha acabat sent un bon any. La plantilla era gairebé nova i hem fet un bon grup amb jugadors amb moltes ganes. La clau ha estat tenir moltes porteries a zero», assegura el defensa selvatà.

Poderoso va fitxar pel Tossa l’estiu de 2021 després de set temporades al Lloret, a Primera Catalana. També ha defensat les samarretes del Guíxols i del Palafrugell. I, amb el Blanes, l’equip del seu poble i a on es va formar com a jugador de base, va tastar la Tercera Divisió compartint terreny de joc amb el mateix Urdiales.

Busquen el títol

Ara, el Tossa busca la cirereta amb el títol de campió de Segona Catalana. Quan queda una jornada per acabar, és el líder del grup de play-off amb un punt de marge respecte el Roses, que també ja ha pujat i amb qui té el goal average a favor. Aquest diumenge (17 h) pot proclamar-se campió a Torroella de Montgrí si obté un millor resultat que el del Roses, que rep un Begur que es juga l’ascens. 

La continuïtat de Poderoso

Amb l’ascens a Primera, el futbol a Tossa torna a ressorgir 16 anys després de l’etapa a Preferent. «Som conscients que aquest ascens és històric per al club i per al poble i que aquest any no se’ns podia escapar», afegeix Poderoso. En aquella època el club va confiar en l’acadèmia REDH (Rumbo a la Excelencia Deportiva y Humana) per fer-se càrrec de la direcció del primer equip. Foguejaven jugadors sudamericans a equips gironins, entre els quals també el Palamós i l’Escala. Els selvatans van resistir tres cursos a Regional Preferent i en l’any del descens van compartir lliga amb el Llagostera, Sant Cristòfol, Vic i Guíxols, entre altres. 

A l’epicentre del doblet del Roses

La propera temporada, l’esperen el Can Gibert i el Bosc de Tosca -amb qui va quedar per darrere seu a la promoció fallida de fa un any-, Banyoles, Bescanó, Roses, Blanes i altres extraprovincials com el Manlleu. Poderoso vaticina que «serà una temporada bonica, d’il·lusió i difícil, i crec que lluitarem a la part alta». El central també podria retrobar-se amb el Lloret si no acaba ascendint a la Superlliga: «Vull que pugin, i crec que ho faran, però si no ho aconsegueixen, m’encantaria enfrontar-m’hi; al Lloret em vaig formar com a jugador adult». 

I és que Poderoso, que complirà els 38 al setembre, té corda per estona: «Vull seguir, em trobo molt bé, les lesions em respecten i el cos tècnic confia en mi», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint