El destí és capritxós. De tots els dies del mes de juny que hi havia per triar, una estranya connexió va fer que el Girona FC i el Bàsquet Girona es posessin d’acord per escollir el mateix. El passat 19 de juny del 2022 quedarà gravat per sempre en el record de la gran majoria de gironins i gironines. Els dos clubs van fer feliç a moltíssima gent amb el doble ascens històric a Primera Divisió i l’ACB, que va fer sortir riuades de gent als carrers de la ciutat per festejar-ho de valent com l’ocasió ho mereixia. Primer van ser els de Jordi Sargatal -l'aleshores entrenador-, que, amb una victòria en la final contra l’Estudiantes (60-66) a Fontajau, van aconseguir el retorn a la màxima categoria del bàsquet masculí catorze anys després de la desaparició de l’Akasvayu. Tot seguit, van prendre la paraula els de Míchel Sánchez. El conjunt blanc-i-vermell no era a Girona, ja que la final del play-off es disputava a Tenerife, però els gols de Cristhian Stuani de penal, de José León en pròpia porteria i d’Arnau Martínez per sentenciar l’eliminatòria (1-3) van ressonar a Girona malgrat produir-se a més de 2.520 quilòmetres de distància, separats per l’oceà Atlàntic, que és on se situa l’estadi Heliodoro Rodríguez López. Avui fa un any d’aquell dia. Un any de màxima felicitat a Girona. I que s’estendrà com a mínim durant tota la temporada vinent amb el futbol, el bàsquet masculí i femení, i l’hoquei repartint alegries a l’elit perquè tothom se n’adoni de què és l’orgull gironí.
Els de Montilivi van tornar a LaLiga tres anys després del descens a Segona, mentre que a Fontajau es va tornar a l’ACB després que l’últim partit s’hi jugués l’any 2008. D’agost a juny, Girona ha xalat amb jornades inimaginables. Centrant-nos en els dos protagonistes, el Girona FC i el Bàsquet Girona, aquest curs, ja finalitzat, s’han viscut partits espectaculars com, per exemple, la gran victòria del conjunt blanc-i-vermell contra el Reial Madrid (4-2) que va omplir nombroses portades de diaris esportius o la dels d’Aíto García Reneses en el derbi contra la Penya (79-66).
La dinàmica dels dos equips ha estat diferent, amb el Girona FC finalitzant una temporada més que notable en la desena posició amb 49 punts i opcions d’aconseguir la plaça de Conference League fins a l’últim partit; i el Bàsquet Girona complicant-se la salvació fins a la penúltima jornada davant el Casademont Saragossa (88-95), però ambdós han complert l’objectiu més important de tots: la permanència. Casualitat o no, també la van aconseguir el mateix dia. El 13 de maig del 2023.
Fa un any que Girona competeix entre els més grans i que gaudeix veient-se representada pels seus equips. A vegades, els astres s’alineen i aquest cop ho han fet per portar a dos equips el més a munt de tot. Girona és i seguirà sent de Primera.
