Pere Pons: "M'agradaria tornar al Girona"

En el seu quart any lluny de Montilivi i el primer fora d’Espanya, Pere Pons ha jugat 39 partits, fent quatre gols i repartint dues assistències. El de Sant Martí Vell no perd la classe i l’afició del Girona encara el recorda com una peça clau en l’ascens i a Primera. Tant, de fet, que té una Penya i, ahir, un centenar dels seus membres van reunir-se amb ell per celebrar la temporada i homenatjar qui va jugar 214 partits amb la samarreta del Girona.

-Tot un honor!

Ha vingut molta gent i els estic molt agraït, perquè són la gent que m’ha vist créixer, la gent d’aquí, dels pobles del voltant, la família, amics i penyistes, també de la Federació de Penyes del Girona. S’agraeix que em recordin i veure la il·lusió dels nens és molt maco.

-Com es gesta la trobada?

Amb en Raimon i en Carlos, que porten la Penya, tenim molt bona relació i feia temps que volíem fer una cosa així, però sempre costa. M’ho van proposar aquest any i creia que amb tan poc marge costaria, però al revés.

-Per què fitxa per l’AEK Làrnaca l’estiu passat?

Va ser estrany perquè la meva intenció no era anar a l’estranger. Tenia opcions a Segona, però pel límit salarial no em podien escriure. Tot va ser molt ràpid i a les últimes setmanes de mercat em van dir que penses a marxar fora. Hi havia ofertes de països exòtics, bastants diners, però va trucar l’AEK, amb força jugadors i entrenador espanyol (José Luís Oltra), i director esportiu català (Xavi Roca). A més, s’havien classificat per l’Europa League.

-Com és el futbol de Xipre?

Xoca perquè és lluny i la lliga potser una mica inferior, però m’ha sorprès positivament. És cert que es nota la diferència entre els jugadors d’equips de dalt i de baix, també les infraestructures. En aquest sentit, al Làrnaca som dels millors, amb bons camps d’entrenament i vestuaris i la gespa sempre cuidada. Aquest any ha anat molt bé i espero que seguim en aquesta línia.

-Individualment també ha firmat un molt bon curs...

M’ho he passat molt bé i no he tingut lesions, però això ha coincidit amb una gran temporada col·lectiva, lluitant fins al final per la lliga. He jugat contra grans rivals a Europa League, que no ho havia fet mai, i a Conference, i estic molt content del que he trobat.

-També en la manera de viure?

Quan vaig anar allà tenia dubtes, però al final molt bé. La gent és agradable i estic aprenent una nova cultura. El clima és bo, de sol i estiu gairebé tot l’any, i, tot i que ara hi ha més turistes, a Xipre hi estic molt a gust.

-Com és l’afició al futbol allà?

Està creixent. Els més històrics, com l’Apoel i l’Omonia, posen quinze o vint mil persones a l’estadi. A la majoria, que som més petits, ens costa més. Nosaltres solem tenir cinc mil aficionats animant. El bo d’allà és que com que els desplaçaments com a molt són de dues hores la gent ve molt i quan juguem fora tenim un grup molt fidel acompanyant-nos. A més, jugar a Europa feia que la gent estigués engrescada.

-El Girona s’hi va quedar a les portes, va poder seguir-lo?

Sempre que puc el miro. Aquest any he gaudit molt veient l’estil de joc que proposen. La temporada ha sigut espectacular i l’afició s’hi ha enganxat moltíssim. Estic molt content per ells i espero que mantinguin la línia ascendent.

-Què veu de diferent respecte a la vostra etapa a Primera?

L’equip s’ha reforçat amb jugadors joves de molt talent, que és veritat que poden sortir malament, però no ha sigut el cas. El cos tècnic és molt bo i els fitxatges, també els contrastats, han donat un rendiment altíssim, i això que és un estil de joc que pot costar. És molt vistós, però costa adaptar-s’hi.

-Li agradaria jugar a les ordres de Míchel?

És clar que sí. Tinc amics i antics companys allà que me’n parlen meravelles. M’agradaria amb en Míchel i m’agradaria tornar al Girona, però ara estic a Xipre content i amb ganes de seguir gaudint del futbol.

-Té un any més de contracte...

I en principi el compliré. Sí que m’ha sortit alguna opció a Segona d’Espanya i la valoraré bastant, però he de veure què passa. Queda tot l’estiu. D’una banda voldria tornar per ser més a prop de la família, de l’altra estic molt còmode i juguem a Europa. Tot són opcions. 

-Va viure tots els nivells de la base del Girona, què li sembla el creixement els últims anys?

Fa temps que fan una gran feina a l’ombra, fins i tot sense els recursos d’ara. Abans era més talent de la comarca i ara s’està agafant de tot arreu. S’està fent molt professional i me n’alegro. Quan vaig entrar a alevins era a la Devesa, camp de terra, llavors vam anar a Torres de Palau, en barracons... No hi havia les millors instal·lacions ni condicions pels entrenadors. Ara surten nanos boníssims i a més se’ls prepara mentalment pel futbol d’elit. S’ha de seguir així, que sentin l’Orgull gironí.

El pereponsisme es troba a Sant Joan de Mollet

Subscriu-te per seguir llegint