La millor perla del trail és de Girona i es diu Lluís Puigvert

Els millors corredors de muntanya joves del món van suar el cap de setmana passat pels corriols del Gran Sasso, als Abruços, Itàlia. S’hi celebrava un mundial de Skyrunning juvenil on la selecció espanyola va fer uns resultats històrics: 30 medalles. Cinc d’elles, amb segell gironí, perquè Lluís Puigvert, una de les grans promeses d’aquest esport, va guanyar ni més ni menys que tres ors. El màxim a què podia aspirar, i, a més, sense competidor. Això era en categoria U18, i a la més gran, la U23, l’amerenc Arnau Aranda va fer plata en Quilòmetre Vertical (KV) i, amb una bona 6a posició a la cursa en línia, va guanyar-se el subcampionat en la combinada, on computen els temps de les dues proves. 

I això que el recorregut no era senzill. El divendres, 1000 metres positius al llarg de 3’5 quilòmetres, i diumenge, pujar-ho de nou i allargant. Pels U18, 14km i +1.300m, i, pels U23, 23km i +2200m. «Hi ha murs, pendents durs, i un parell de plans molt curts; es fa llarg», descriu Puigvert que, de totes maneres, va tenir «molt bones sensacions i molt bones cames». Tantes, de fet, que «vaig córrer la majoria d’estona, menys a les pales més dures, que caminava». Com qui no vol la cosa, va guanyar el KV amb un temps de 37’54’’ (l’avantatge descomunal amb el segon, per sobre els 4 minuts, mostra la dimensió de l’ascens) i la cursa en línia després de més d’una hora i mitja (1h31’16’’), també dominant amb potència tres minuts davant el company Martí Costa. «Vaig pujar molt de pressa i tampoc tenia referències perquè anava sol tota l’estona (és clar, no podien seguir-lo), i, a la baixada, vaig haver de recordar-me tenir cap». En un punt més tècnic es va regirar el turmell, però havia marcat prou distància per a seguir fins a baix al capdavant. «Vaig posar el fre, perquè no volia abandonar per voler anar ràpid, i va ser el millor». 

Tenir cap fred, a més de bones cames, és un aspecte clau en aquest esport, i Puigvert va exhibir-ne en el KV. En sortir els corredors cada vint segons, no sabia com ho estaven fent els altres, així que «és bastant mental a l’hora de calcular el temps per donar-ho tot fins a la meta». Va anar prou bé. 

Treure’s l’espineta

Molt millor, de fet, que en els seus últims mundials. Llavors, el 2021, i també als Abruços, les coses no van acabar de sortir-li. «Feia molt poc que corria, menys d’un any, i vaig patir. El KV era a les 16h i feia molta calor, em va desgastar i a la SkyRace, que era més llarga i amb més desnivell, vaig tenir moltes rampes». Igualment, va aconseguir uns meritoris 6è i 10è llocs, que vistos de fora no semblen tan dolents. Que avui ell els segueixi considerant un «desastre» és només una petita mostra de l’ambició d’un jove corredor nascut el 2004. 

Aquest últim cop, la recuperació va ser més bona. De fet, no va caldre baixar de nou els 1.000 metres del KV, «que vulguis o no desgasten», ja que l’organització els tornava a l’hotel amb un funicular, estalviant una càrrega que, això sí, dissabte encara es notava. Amb la primera medalla, però, segur que era ben dolça. Justament la primera era, a més, la seva prova preferida: «Si estic fort, m’agrada més el KV, perquè puges; són proves específiques, molt explosives, i les has de preparar bé, per això va una mica per èpoques». 

Sense oblidar els estudis

Si hi ha estudis pel mig, costa més fer sortides específiques de cara a aquesta modalitat. «Durant el curs no hi rendeixo tan bé, però quan tinc temps per dedicar-hi se’m dona més que les curses de resistència». Cursa de resistència, justament, també ha sigut un any escolar en què, sense deixar d’entrenar entre 5 i 12 hores la setmana, ha aconseguit entrar a Medicina. «Sempre t’ho diuen, has de trobar l’equilibri, ho intentes però és difícil, i acabes cedint per alguna banda, jo potser he prioritzat estudiar i sacrificar una mica la forma». El desgast, físic i mental, és considerable, però en Lluís demostra que «és possible». Segurament, però, a l’abast d’uns pocs privilegiats. 

Abans no acabi la temporada, el corredor gironí es marca tres objectius: El campionat d’Espanya de KV i el KV Nit Pirineu, el setembre, i l’Olla de Núria júnior, l’octubre. Valdrà la pena seguir-lo de prop, perquè Lluís Puigvert és d’aquells noms que cal recordar. 

Subscriu-te per seguir llegint