Una Lliga d'encara més nivell

Amb l’entusiasme que desperta l’equip i la maduresa mostrada l’última temporada, sembla gairebé mentida que aquest sigui només el quart (sí, quart) any a la Lliga. En l’etapa anterior no es va aconseguir superar la barrera del segon curs, i aquesta és ara una línia vermella a l’horitzó del Girona. Més concretament, pel dia 26 de maig de 2024, quan es posi punt final a la 93a edició de la Primera divisió. Abans, trenta-vuit jornades que s'inicien avui amb un Almeria-Rayo (19.30h) i un Sevilla-València (22:00h).

I quina edició ens espera, amb el retorn de Granada, Las Palmas i Alabès (tenen fam de quedar-se i no caure al destí de Valladolid, Espanyol i Elx) i el Madrid reforçat amb una plantilla intimidadora per mirar de destronar un Barça jove i prometedor que segueix adaptant-se a la nova situació financera sense deixar d’aspirar al títol. La lluita pel descens ve de tenir un dels desenllaços més emocionants dels darrers temps, i res fa pensar que, aquest any, deixi de ser tan dramàtica, mentre que la plaça de Conference dona una dimensió més a la pugna per arribar a Europa. 

Els grans noms

Tancat el cas Messi i amb la incògnita del que acabi passant amb Mbappé o, qui sap, Neymar, la gran estrella mediàtica de la Lliga és, agradi més o menys, el brasiler Vinicius. Florentino vol tornar a tenir galàctics i va pagar 100 milions per Jude Bellingham, el gran nom del mercat i un dels millors migcampistes del món amb només 20 anys. Arriba a un Madrid que ja compta amb gent de present i futur com una aposta contrastada. Molt menys ho està el turc Arda Güler, un altre protagonista de l’estiu, però sense sort. Va lesionar-se el menisc, sembla que cal operar i trigarem a veure’l. 

Tot i la sorpresa de Dembélé i la greu salut econòmica del club, el Barça també il·lusiona. La defensa va demostrar ser sòlida i l’atac, tot i estar liderat per un Lewandowski camí dels 35 anys, és efectiu. Que Ansu torni a ser el de sempre esperança el barcelonisme. El repte de Xavi serà substituir Busquets, i per això Romeu. Ell ha de ser l’àncora perquè un madur Frenkie, el nouvingut Gundogan i el màgic Pedri puguin alimentar els de dalt. 

El títol, com sempre, cosa de dos, amb un tercer en discòrdia: L’Atlètic de Madrid, que de mantenir el ritme amb què va acabar el curs passat serà una amenaça molt i molt real. A veure si Riquelme despunta a les ordres del Cholo, com amb Míchel. 

A la zona alta, hi ha tres equips que oferiran un joc ben atractiu. Destaca la Reial Societat, amb qui s’estrena el Girona i que jugarà Champions mantenint la columna vertebral amb un canvi notable a la punta de llança: André Silva per Sorloth, que és groguet. Setién tindrà una dupla letal amb el noruec i Gerard Moreno al Villarreal de Terrats i Baena, que també suma efectius d’atac amb l’exòtic Brereton i el prometedor Ilias, ex Barça. El Betis de Pellegrini perd Canales, però manté Ayoze i no trigarà a tornar Fekir. L’aposta per Isco pot ser tan bona com dolenta.

A Bilbao, la feina ja es va fer, i el Sevilla, esperonat per Mendilibar, hauria de funcionar millor que l’any passat a l’espera d’algun reforç més. Un altre històric en reconstrucció, però, apunta a seguir en hores baixes. El València, tot i flirtejar amb el descens, només ha fitxat Pepelu, i seguirà confiant en els joves. Mentrestant, els rivals de baix milloren.

La zona baixa, de categoria

Al Celta mateix, el lateral Manu Sánchez o l’extrem Bamba. Si Veiga surt, hi haurà diners per incorporar algú més i, segurament, posar-se al nivell o superar l’Almeria, després del Madrid, el que més ha gastat. La venda d’El Bilal a l’Atalanta per més de 30 milions va omplir les arques d’un club que ha sumat talent en tots els vessants del joc: Luis Suárez, Sergio Arribas, el prometedor Marc Pubill i Edgar són fitxatges potents. A les balears, el Mallorca tampoc es queda curt: Manté Muriqi i l’acompanya amb Larin, sensació del Valladolid. Cal afegir-hi la imminent arribada de Darder. El Getafe, com el Girona, també ha tingut un estiu amb prou moviment. Osasuna haurà de lidiar amb dues competicions, i això el pot fer perillar, com ja va passar amb l’Espanyol fa uns anys. El Rayo també és una incògnita, perquè Francisco agafa les regnes d’un equip on Iraola era el gran líder.