Trencar la cadena al km3 i fer la remuntada de la seva vida

Quan va arribar a Escòcia amb tota la il·lusió del món per competir a uns mundials, per primer cop a la categoria de marató, poc s'imaginava la ciclista de muntanya Txell Figueras (Flaçà, 1993) el que li acabaria passant.

Va arrencar amb un ritme «superxulo», però no trigaria a notar que la cadena saltava de marxa. «Si haig de fer 100km i 3200m de desnivell així, la que m'espera!», va pensar. I, de sobte... clac! A la primera pujada, cadena trencada enmig del fang. Les il·lusions de completar la prova, trencades tot just començar, i sense merèixer-ho. «Em vaig haver de tranquil·litzar, perquè el més fàcil era plegar, però portava les eines a sobre i vaig posar-m'hi». No va ser fàcil, perquè «mai havia arreglat una cadena tota sola, sempre tenia tutorials o algú m'ajudava». Un quart d'hora més tard, la cosa ja era a lloc, però el trenet no s'havia aturat i l'horitzó espantava.

«A partir d'ara comença la cursa», va encoratjar-se Figueras, marcant-se l'objectiu d'arribar al primer dels quatre avituallaments dins el temps de pas. I déu-n'hi-do, com va fer-ho. Tot i haver perdut quinze minuts, ja va fer cinc avançaments (al final de la cursa, n'hauria perdut el compte), i al punt marcat l'esperaven, cadena en mà, seleccionadora i mecànic. No calia arreglar res, però sí decidir: «Afluixes o no afluixes? De seguida em vaig convèncer que estava forta, vaig fer la meva i vaig aconseguir acabar 26a». Quan la veien passar, és clar, les companyes no s'ho creien: «Em deien, ets la de la cadena? Ens donàvem ànims i m'animaven a pedalar, va ser un esperit maquíssim que mai havia viscut». En l'últim mundial que va córrer, ara fa 4 anys, feia la modalitat Mix Rally, on tot es juga en temps i espais més reduïts i els nervis es noten. «A Marató hi ha menys tensió, i ja venia d'uns dies molt còmodes de preparació amb l'equip».

Els resultats, de fet, mostren que, sense el seu entrebanc, la Txell seria 15a del món, i això comptant que va fer tota la cursa desgastant-se ella sola i sense anar en cap grup. Només al tram final, va fer tàndem amb una corredora estoniana. «Quan vaig acabar era de les úniques que no perdia massa temps en relació amb la primera, i em quedo amb la mentalitat de superar-me i haver arribat a meta, que, al final, és el que anava a fer». Un èxit, doncs, encara que sigui d'una manera molt diferent de la que, somiant, qualsevol s'hauria pogut imaginar.

Les sensacions eren compartides, perquè al final l'esperaven «fins i tot amb regals», explicant-li, com si no en fos conscient, que acabava de fer la remuntada de la seva vida. Mentalment, no és gens senzill córrer els primers 20km sense veure ningú, amb cap mena de referència fora d'unes traces que et recorden que, la resta, ja fa estona que ha passat. «Vas tota sola, mirant el paisatge, i és bastant frustrant, però l'ambient de mundial és preciós i el públic t'anima com si fossis la primera». Hi ha coses del ciclisme que no es troben enlloc.

«No es pot viure d'això»

D'altres, en canvi, són tristament esteses entre massa esports, perquè, com recorda la Txell, «no es pot viure del ciclisme femení de muntanya». Ella, a més de córrer, és entrenadora de natació a la piscina de Salt, entrenadora personal per millorar la tècnica en BTT i professora a l'EUSES, a més d'algun extra puntual.

Ara, aprofitant que marxa de «vacances esportives» a les Dolomites, provarà un nou experiment per a finançar-se. Ofereix la possibilitat de subscriure's al seu Instagram per veure contingut sobre les rutes que fa, com entrena o consells, entre altres. L'any passat va notar un boom a xarxes quan feia contingut d'aquesta mena durant uns dies amb amics, i ara ho provarà «a veure si hi ha acceptació, igual que vaig engegar els gifts, que la gent a vegades em paga per veure segons quin vídeo». La idea ja li rondava el cap pel mundial, però allà «has d'estar centrat per rendir». Pels interessats, la tarifa és de 2,99€, i serà un suport extra a la seva trajectòria esportiva, per «anar més al físio i preparar-me millor».

La gran il·lusió de la Txell seria dedicar-se al 100% a la seva passió, el ciclisme de muntanya, i amb el tros de mundial que ha fet espera haver-se obert alguna porta més. «He demostrat que estic preparada físicament i mental, i tinc moltes ganes de córrer alguna cursa important, a escala internacional». Pensa en alguna en etapes, tot i que no vol dir noms. El que sí que sap del cert és que serà a la SeaOtter de Girona, «que és un aparador mundial», i que acabarà la temporada amb la Tramuntana, «a casa, on més bé em sento». Abans, confia haver pogut participar en alguna prova de la Copa del Món, perquè està pendent de poder tancar la seva presència a la de Les Gets. Capaç de resoldre qualsevol contratemps, pocs mèrits pot fer més per aconseguir-ho.

Subscriu-te per seguir llegint