Laia Codina guanya el Mundial amb Espanya (1-0)

Campiones. Històriques. Eternes. Sobren les paraules quan es toca el cel. Espanya, amb la gironina Laia Codina, ja és campiona del Món. Repeteixo. Campiona del Món. I ho ha fet superant a la vigent reina d'Europa en un duel tan competit com emocionant. Olga Carmona ha tornat a ser l'heroïna amb un gol que quedarà per sempre en el record de tot un país.

Cerimònia a l’altura de la final d’un Mundial, sense cognoms ni etiquetes, en un Austràlia Stadium de Sydney ple fins a vessar. Música en directe, castells de focs i espectacle de llums. Llàgrimes als ulls d’algunes jugadores mentre sonaven els himnes. Era un moment històric per a totes i cadascuna de les presents. La primera final mundialista per a Espanya i per a Anglaterra, buscaven totes dues la seva primera estrella.

Les millors imatges de la selecció espanyola a la final del Mundial

L’onze més difícil de Jorge Vilda ha sigut de gala, és clar. Un sol canvi respecte a les semifinals: ha entrat Salma Paralluelo per Alexia Putellas, i Jenni Hermoso ha tornat a la mitjana. Si Sarina Wiegman havia optat per guardar-se la carta de Lauren James per utilitzar-la de revulsiu en el segon temps, el tècnic madrileny no ha dubtat a treure el seu as d’inici. 

ANADES I VINGUDES

Anglaterra ha sorprès amb una pressió asfixiant des del primer segon, amb Lauren Hemp i Alessia Russo buscant el més mínim error de la defensa espanyola i Lucy Bronze atacant l’esquena d’Olga Carmona. La primera mitja hora ha sigut d’autèntica bogeria. Anades i vingudes, partit molt obert. Les dues seleccions amb tot i sense quedar-se’ls res al pap. 

Superioritat absoluta d’Espanya amb pilota, amb una connexió de llibre entre Ona Batlle, Aitana Bonmatí i Alba Redondo. Per l’esquerra, i de menys a més, Olga i Salma s’han anat entenent com mai abans. I Mariona Caldentey era a tot arreu alhora. La nota negativa, les pèrdues al centre del camp de Tere Abelleira i Jenni Hermoso inèdites en la resta del torneig.

ACCIÓ, REACCIÓ

Així han arribat les ocasions més perilloses de les ‘Lionesses’, amb una Hemp especialment enèrgica. La nova davantera de l’Arsenal s’ha quedat pràcticament sola davant Cata Coll i ha vist com Laia Codina l’ha superat en la carrera i després ha tallat una altra arribada seva per enviar l’esfèric a córner. Però la més clara ha sigut una pilota que ha estavellat contra el travesser, el 16’, que hauria pogut canviar el guió de la final.

Espanya ha reaccionat i a la següent acció ha trobat la seva oportunitat més evident. Ha fallat Alba, que tenia pràcticament tota la porteria per a ella. Era més difícil fallar-la que marcar-la. I tot seguit ha salvat Mery Earps una altra ocasió de la manxega, després d’un bon centre d’Olga i una semifallada en primera instància de Salma. 

OLGA DE LA MEVA VIDA

I ha arribat el gol. De nou, Olga Carmona, que ja va ser l’heroïna en semifinals. Ha robat la pilota Tere Abelleira, l’ha posat Mariona i ha sorprès per l’esquerra amb un altre golàs creuant de lluny la sevillana, amb regal previ de Bronze. Abans del descans hauria pogut arribar el segon, s’han quedat amb la mel a la boca Irene Paredes, incommensurable en defensa, i Salma, que ha enviat una rematada amb la dreta al pal.

Sarina ha canviat cartes en la represa. Lauren James i Chloe Kelly han entrat per Daly i Russo. Anglaterra ha guanyat en desequilibri i potència i ha tornat a fer por, amb amenaces constants durant uns minuts a la porteria de Cata Coll. Una altra de Hemp que ha marxat fregant la fusta.

PATIMENT I BOGERIA FINAL

El canvi de Vilda ha sigut més poruc, malgrat que el marge d’avantatge era curt. Ha optat per reforçar la defensa. Oihane Hernández per Alba, tot i que la lateral ha jugat d’extrem en atac i de lateral en defensa. Espanya ha tingut el segon en tres ocasions. Un xut de Mariona des del balcó, amb canó previ a la defensa anglesa, que ha desviat Earps. Jenni Hermoso ha fallat un penal, per mà de KeiraWalsh i tirat sense potència –tot i que ha hagut de ser repetit per la posició de la portera anglesa–, que es paga a preu d’or en una final. I un cop amb l’esquerra d’Aitana ha marxat fregant el travesser.

Ha fet servir la intel·ligència ‘la Roja’ en els minuts finals, deixant passar el temps. El pitjor, la lesió de Laia Codina, que, després d’una falta de Hemp, s’ha retirat coixejant i renegant amb impotència. Ha tingut minuts Alexia Putellas, ovacionada per tota la grada. I la col·legiada ha afegit tretze minuts que s’han fet eterns. Havia après la lliçó i ha sabut aguantar el combinat espanyol. Amb aquesta mentalitat que havia passat de ser fràgil a ser vigorosa. Perquè així es guanyen les finals. Amb força. Amb orgull. Amb bon futbol. Espanya és campiona del Món. Ja té la seva estrella. Per les que van començar. Per les que han guanyat avui. Per les quals es van quedar al camí. I per les que vindran. Eternes.

Subscriu-te per seguir llegint