El dia que Campllong va animar Espanya

Ho ha fet. Ho ha aconseguit. Laia Codina és campiona del món. Espanya ha superat Anglaterra 1-0 a Sydney i, ben lluny, a Campllong, tot un petit poble de mig miler d’habitants s'ha emocionat després d’unes setmanes on tothom era un sac de nervis. Més d’una seixantena de persones s'han aplegat al Local Social per seguir un partit on la seva veïna ha estat titular firmant una actuació de categoria al darrere. Segura amb pilota i forta el tall, l’única taca negra d’ahir va ser la substitució, al 73’, pel què semblava una lesió. Amb una medalla al coll, però, ja hi haurà temps per a pensar-hi, perquè no aparenta ser greu, i l’or brilla molt més.

Laia Codina guanya el Mundial amb Espanya (1-0)

«Només arribant a la final ja ha fet història», deia en Joan Ferrer, vingut des de Girona, abans de començar el partit, «però això ja és increïble!». I no va tenir-ho gens fàcil. Anglaterra era una contrincant dura i Campllong, en el dia que va animar Espanya, ha hagut de patir per veure la seva filla predilecta alçar-se amb el títol. Però ja s’anava a això. El tiet Ramon Codina, un dels quants familiars presents al Local Social del poble, ho ha fet «cada segon» d’un mundial que ja ha acabat. I amb quin partidàs.

En pocs mesos, els aficionats del futbol hauran viscut dues grans finals del Mundial. La del femení, a més, servint per fer un pas de gegant en la visibilitat d’un esport que va merescudament a l’alça. «Gent com la Laia ho demostra, i realment totes, perquè hi ha un gran sacrifici al darrere», explicava fa uns dies la mare Núria Panedas a Diari de Girona. Ella era avui a Nova Zelanda, veient com la seva filla es convertia en la primera gironina en ser campiona del món de futbol. 

Al seu poble, Campllong, el dia havia de ser especial. S'han reunit amics i familiars, com el tiet Ramon: «Acabés com acabés era un moment molt important, és un orgull i una sort», va dir. Ningú s’ho volia perdre i tampoc, és clar, l’alcalde Lluís Freixas, que ha anticipat l’alegria de la Festa Major de la setmana que ve. Millor prèvia impossible. Amant del futbol, a l’alcalde li encanta com juga la Laia: «És de pagès, i és nota, això és bo!», va exclamar. I és que tothom estava exultant veient com aquella nena del poble que jugava amb nens al Cassà és avui campiona del món. «I que triomfi encara més, que és jove!», afegeix Freixas. Per dedicar-li un carrer o una plaça, això sí, també és jove, aix que «li queda, li queda!», fa broma. 

Fer 75.000 quilòmetres en un mes per veure triomfar la filla al Mundial

D’Astúries a Anglaterra

Era d’esperar que no tots els aficionats que venien avui a Campllong per animar la Laia fossin del poble, però ben sorprenents són els casos d’una anglesa i un asturià.

La primera devia ser l’única persona a la rodalia que tenia «el cor dividit». La Joanna Buden ja fa anys que viu a Campllong i, com tocava, ha confessat que anava «una mica més amb la Laia, tot i que el que realment m’agrada és veure gaudir la gent amb el futbol femení». Aquest ha estat, de fet, un dels grans èxits no només de la selecció espanyola sinó de totes en general, en aquest mes a Austràlia i Nova Zelanda. A mesura que avançava el partit, però, Buden s’animava, i lamentava haver perdut l’oportunitat d’ambientar el Local Social com un ‘pub’ i servir-hi pintes.

Unes files enrere, n’hi havia un que és més de sidra. També fa temps que viu a la Província, però Joaky Rubio tenia ganes de veure el partit i «vaig veure que la Laia era d’aquí i es feia això i em vaig sentir identificat perquè la meva terra també és de granges». 

Cap dels dos, com tothom a la sala (convertida a més en un bon refugi climàtic), treia l’ull del projector. Valia la pena, perquè Laia Codina s’estava proclamant campiona del món. Sobre la lesió? «Soc campiona del món, no puc estar malament!», ha dit acabat el partit. Ara tocarà reposar, en la mesura del possible, és clar, perquè quan torni de la festa amb la selecció li arribarà l’hora de celebrar amb el seu poble, Campllong. 

Serà Festa Major i, justament, la central ha fet broma amb la possibilitat de fer el pregó: «No ho sé, parlaré amb l’alcalde, que hi tinc bona relació». I tant, que la tenen. Lluís Freixas, de fet, va explicar que algun cop Codina li ha dit que li agradaria ser alcaldessa. Ell en sap, d’això, perquè fa més de dues dècades que s’hi dedica, però «no sé pas si seré a temps de fer-li el relleu!». 

Lloret, l’altra cara

Va ser un gran dia, el d’ahir, a Campllong. A Lloret de Mar, en canvi, va viure’s l’altra cara del futbol. Ja se sap que és un destí habitual entre turistes anglesos i molts d’ells van omplir les terrasses dels bars per seguir la seva selecció. Al final, però, van haver de marxar cap a casa sense poder celebrar un títol mundial. Qui sap, potser algun veí se’n va alegrar tant com si fos de Campllong.

Subscriu-te per seguir llegint