Jordi González: Un campió d’Europa a la porteria del Bordils

Que ningú s’estranyi si algun dia Thiagus Petrus o algun altre crac del FC Barcelona d’handbol entren per la porta del Pavelló Blanc-i-verd a veure un partit del Bordils. «Tenim pendent que vingui ell i algun altre perquè els hi faci una visita guiada per la zona». Són paraules de tot un campió d’Europa com Jordi González (Bordils, 1989), que aquest estiu ha tancat una etapa de tres temporades al Barça per tornar a casa. Tres anys en què, llevat d’una lesió a l’isquiotibial el curs passat, ha gaudit com un boig i xalat com mai fent realitat el somni que tenia de ben petit i compartint vestidor amb alguns dels millors jugadors del món. «Ha estat una experiència esportiva magnífica i d’allò més enriquidora», explica el porter d’un Bordils que ja fa un mes que ha començat a preparar el nou exercici a Lliga Nacional. Evidentment, tot és molt diferent respecte el Palau i la dinàmica d’entrenaments i preparació de partits que tenia fins fa uns mesos per a González que, tanmateix, no ho enyora perquè és «feliç» d’haver tornat a casa amb els seus «amics i companys». 

Quan Xavi Pascual el va trucar perquè el Barça necessitava un tercer porter pel primer equip que jugués amb el filial a Plata, González no s’ho va pensar ni mig segon. «Aquestes oportunitats passen un cop a la vida». El bordilenc podia continuar amb la mateixa vida que fins aleshores al Bordils i compaginar el Barça amb la seva empresa de campus i activitats extraescolars esportives. Els efectes de la pandèmia encara eren evidents -es jugava a porta tancada- en la seva primera temporada al Barça en què va poder debutar a Asobal, al novembre del 2020, contra el Villa de Aranda, i a la Champions League a la pista del Celje eslovè. «Tot i que no hi hagués gent, recordo la immensitat el pavelló i la pista del Zlatorog Arena. La motivació hi era igual. Van ser deu o dotze minuts inoblidables en què vaig fer una bona aturada a Ziga Mlakar», descriu González tot parlant del «dia més especial» com a blaugrana. 

Jugar amb amics i nois a qui havia entrenat

Una lesió la temporada passada a Antequera va ser el principi del final de la seva trajectòria al Barça. Una etapa en què no li ha quedat res per fer i de la qual n’està orgullosíssim. «Tot el que he fet ha estat molt gratificant», assegura el gironí que torna a Bordils amb dues Lligues Asobals i una Champions al sarró. D’ofertes per jugar aAsobal o a Plata n’ha tingut aquest estiu, però González ha pres la decisió de tornar. «Ho he posat tot a la balança i he decidit, per feina, proximitat i tot, tornar i estar amb els meus antics companys i els nanos. En tinc moltes ganes», diu. Un dels al·licients que té González en aquesta nova etapa al Bordils és compartir vestidor amb companys de l’etapa anterior com Pep Reixach, Oriol Márquez, Robert Hospital o Adrià Batlle i amb nois a qui ell havia entrenat de petits. «Em fa gràcia poder jugar amb els nanos a qui vaig entrenar quan eren petits», diu.

El rol de líder

A la porteria, González ha passat d’entrenar amb Gonzalo Pérez de Vargas, Kevin Muller, Leo Maciel o Nielsen a fer-ho amb Adrià Batlle i Mateu Bruguera. Cap problema per al bordilenc. Ben al contrari. Amb Batlle i Bruguera tindran el repte d’ocupar el buit de Joan Comas, que ha penjat els guants. «Era un referent i el trobarem a faltar. Entre tots mirarem de defensar bé la porteria», subratlla. En aquest sentit i en un vestidor tan ple de joventut, González és conscient del rol que li tocarà aquesta temporada. «Potser per experiència em pertocarà assumir més lideratge i ensenyar als joves. M’agrada molt entrenar i, en aquest sentit, puc agafar aquest rol amb els nanos», admet. 

D’aquesta manera, a Bordils, a casa, González podrà continuar «gaudint i practicant» l’esport que li agrada i fer-ho amb «els meus companys i amics». D’objectius es marca «salvar-se com més aviat millor» sense descartar res en un futur «si tenim possibilitats». En aquest sentit, Bordils viu el tercer curs a Lliga Nacional després de vuit temporades a Plata. Hi tornarà a haver Plata a Bordils o allò va ser un fet excepcional? «Els que ho vam viure sabem la dificultat que comporta. No podem dir que no i més veient com pugen els cadets i els juvenils, que han fet fase final del Campionat de Catalunya».