Un Bàsquet Girona irreconeixible rep un dur correctiu al Palau (115-78)

Arribava el Bàsquet Girona al Palau amb ganes de complicar la vida a un Barça que venia amb alguns dubtes generats per les últimes derrotes en Lliga i Eurolliga, però a l'hora de la veritat els blaugranes no han donat cap opció. El Barça ha començat imposant la seva llei amb un domini absolut de Willy Hernangómez sota el cèrcol gironí. Els de Salva Camps patien molt per controlar el rebot defensiu i això els limitava a l'hora de fer el seu joc en transició. Un triple d'Iroegbu i una cistella de Sorolla van ser les úniques accions positives en atac dels gironins en els primers instants, que a més veien com el Barça també estava encertat des de la llarga distància (20-7). L'entrada de la segona unitat dels de Fontajau va permetre reduir distàncies amb triples de Vila i Davis (24-14), però seria un miratge perquè el Barça tornaria a eixamplar la diferència amb el talent individual de Parker i Brizuela (26-14).

L'inici del segon quart semblava una continuació del primer, amb un Brizuela que continuava fent anar de corcoll la defensa gironina i una diferència que s'estabilitzava entorn dels 15 punts. Salva Camps aconseguia sumar jugadors a la causa però de manera molt puntual, ja que l'atac depenia massa del tir exterior i de la inspiració d'Iroegbu (38-23). En el tram final del període la producció ofensiva millorava lleugerament gràcies a triples dels exblaugranes Eric Vila i Sergi Martínez -dos jugadors amb baix percentatge des de la llarga distància-, així com amb els rebots ofensius d'aquest últim. Però els culers jugaven a plaer en atac i això els permetia arribar al descans amb una diferència que poc s'havia reduït (51-37).

Calia canviar el guió del partit a la segona part per competir, però la imatge que mostrava el Bàsquet Girona en els primers compassos era just la contrària. Els de Salva Camps jugaven amb una apatia impròpia de la seva identitat, perdent una pilota rere una altra que el Barça aprofitava per castigar a plaer gràcies a l'inexistent balanç defensiu dels gironins i a l'aparició d'Abrines (70-41). Dos triples consecutius d'un Quino Colom desaparegut fins aleshores permetien frenar la sagnia (74-51), però en el tram final del període irrompia de nou el talent de Brizuela per deixar la diferència a prop dels 30 punts (84-55).

Amb el matx sentenciat des de feia estona, el Bàsquet Girona havia de demostrar orgull propi i no fer la ferida més grossa. Ho intentaven Goloman i un Eric Vila que va completar el millor partit de la temporada contra l'equip en què es va formar (90-62), però només eren accions aïllades que no tenien continuïtat en les següents jugades perquè l'equip no hi era. Els gironins continuaven sense cap mena de tensió en els dos costats de la pista i el Barça olorava la sang i no abaixava ni un punt la seva intensitat i es lluïa en atac amb jugades espectaculars. De fet, els de Roger Grimau arribaven als 100 punts quan encara quedaven més de quatre minuts pel final, i amb un triple del debutant Jakucionis arribava als 115 punts. Caldrà girar full ràpid perquè la derrota d'avui sigui només una anècdota.

"Que el Girona estigui a l'ACB és un èxit rotund, picant molta pedra"

Recupera el minut a minut