Markel Brown deixa el seu futur a Girona a l’aire: «Veurem què passa»

El futur de Markel Brown al Bàsquet Girona està a l’aire. L’escorta nord-americà, que va arribar l’estiu passat per fer oblidar Kam Taylor, no ha acabat de trobar encara el seu rol a Fontajau i, en paral·lel a això, a Itàlia el situen de tornada al Varese, on ja hi havia militat el curs anterior. Li oferirien un contracte fins el 2025 per tal de convèncer-lo i endur-se’l per treure’ls del descens. 

Brown ha visitat aquesta tarda, acompanyat per Juani Marcos, els usuaris de la Fundació Els Joncs de Sarrià de Ter. Allà ha fet atenció a la premsa i no ha resolt gaires dubtes. «Si fos per mi, estaria tota la temporada a Girona, però això és la vida i el bàsquet i no ho pots controlar tot. Veurem què passa», ha assegurat el nord-americà. Markel Brown també ha dit que «no és la meva decisió. Jo em dedico a fer el rol que se’m demana. Quan vaig fimar a l’estiu, volia dir que el meu futur era al Girona. Estic centrat en el dia a dia, que és aquí, ja es veurà que passa en el futur».

Sobre la situació de l’equip, ha apuntat que «no hem estat prou durs, hem de ser un equip més agressiu i, desafortunadament, hem topat contra els rivals. Hem d’anar cap amunt. Moltes vegades juguem partits complicats i obtenim bons resultats. Crec que les coses canviaran en els pròxims partits». També ha tingut bones paraules per la visita als Joncs: «Sempre és agradable retornar als altres el suport que ens han donat a la pista. És per una bona causa. Ells venen a donar-nos suport a Fontajau, així que el mínim que podem fer per retornar-los-ho és venir aquí», ha detallat.

Per la seva banda Juani Marcos ha reconegut que les deu setmanes que ha estat fora de l’equip per lesió (l’operació en un dit de la mà i un problema muscular) el van afectar moralment. «Vaig estar uns dies cap cot», va assegurar. Ara però, ja recuperat, afronta amb optimisme el que ve. «No m’esperava jugar tants minuts diumenge contra el Joventut perquè havia estat molt temps aturat. Però em vaig sentir bé. Anem partit a partit i tenim ganes de seguir lluitant fins que es pugui per anar a la Copa».

Durant la visita als Joncs, en un acte patrocinat per la Fundació la Caixa, els dos jugadors del Bàsquet Girona han conegut de primera mà les activitats que allà s’hi fan. Després de passejar per diferents dependències del centre, s'han trobat amb desenes d’usuaris a la sala polivalent. Allà han respost les seves preguntes, fins i tot, més punyents que les habituals dels periodistes. «Quan cobreu?», «Per què perdeu tants partits?», «Com és el vostre dia a dia?» o «On us agradaria viatjar», van ser algunes de les qüestions que han hagut d’afrontar amb més o menys dribling. Així ens hem assabentat que ni Marcos ni Brown esmorzen, que van directament a l’entrenament i després dinen i sopen; que l’argentí voldria viatjar als Estats Units i l’americà, a Dubai; i que s’entrenen sis dies a la setmana, més els partits. Marcos juga a la PlayStation en el temps lliure; Brown és una mica més sibarita i li agrada anar de restaurants.

Subscriu-te per seguir llegint