"Marc Gasol ens ha tornat una part de la nostra vida a molts gironins"

Guillem Recasens, Rafa Sin, Josué Juan i Martí Cano són els responsables de Soterrani 35, un projecte que va néixer a Twitch fa un parell d'anys com a punt de trobada dels aficionats del Bàsquet Girona, on es debat sobre l'actualitat del club. Dimarts van començar una campanya de micromecenatge, amb la col·laboració d'Urban, amb l'objectiu de poder complir un somni: viatjar a Memphis l'abril que ve per presenciar l'acte de retirada de la samarreta de Marc Gasol que faran els Grizzlies. Recasens, de 40 anys, també membres dels Engaviats, explica què representa Gasol i el bàsquet a les seves vides.

Què se'ls ha perdut a Memphis?

Quan vam saber la notícia que el 6 d'abril els Grizzles retiraran la samarreta de Marc Gasol, per la figura que és per Girona, i per nosaltres com a abonats, en Josué va dir 'i si anéssim a Memphis a veure l'acte i poguéssim fer un especial de Soterrani 35 des d'allà'? Si fos qualsevol altre, no hi aniríem, però Marc Gasol és algú molt proper per a nosaltres, gairebé com de la família. D'entrada li vam dir que estava boig, però de mica en mica, quan ens va anar explicant la idea que tenia, vam veure que potser no ho estava tant. Des d'allà podríem explicar l'acte en clau gironina.

Quants diners necessiten?

Amb 1.200 euros finançaríem el viatge d'una persona, que seria en Josué. Però la idea és que hi poguéssim anar tots. Hem aconseguit uns 600 euros en 24 hores. Dilluns a la nit vam anunciar la campanya públicament i l'endemà l'obríem a Verkami per arrencar les donacions a canvi de menús, una samarreta que he dissenyat jo mateix...

Què és per a vostè Marc Gasol?

El considero de la família. Quan tens aquesta sensació és que estàs parlant d'una persona important a la teva vida. Una vegada que va participar al Soterrani 35 li vaig voler donar les gràcies en nom de la generació de gironins dels anys 80 i 90, nens que vam viure l'anterior etapa ACB. En Marc ens ha tornat una part de la nostra vida portant de nou l'ACB a la ciutat. Aquells joves que anàvem a Fontajau des del 1993, quan es va inaugurar, ara veiem el bàsquet ACB amb els nostres fills, i això és brutal.

La samarreta de Marc Gasol també hauria de penjar-se a Fontajau?

Sens dubte. Si l'homenatge no és contra l'Obradoiro en el pròxim partit a casa, que sigui en els següents, però que es faci.

Com decidiran qui dels quatre hi va, si finalment no troben el finançament suficient per a tots?

El primer seria en Josué, com li deia, i podríem dir que ja té mig peu a Memphis. No ens enfadarem pas. Si al final mantenim oberta la campanya de micromecenatge i només un quedés fora, no ens faria res pagar una part entre tots per tal que tots poguéssim viatjar.

Quan es va aficionar al bàsquet?

No recordo l'edat. Però sí que recordo haver vist ACB a Palau, i el que em ve al cap d'allà és que per a un nen els escalons de la grada eren molt alts. També que no he sentit mai a Fontajau el soroll que hi havia a Palau.

Girona és una ciutat de futbol o de bàsquet?

S'ha demostrat que pot ser de les dues coses. S'ha acabat allò que passava abans, que quan el bàsquet masculí estava bé, el futbol ho passava malament, i viceversa. Amb l'Uni també s'hi ha de comptar i demostra que bàsquet i futbol poden conviure. Jo només vaig a veure el bàsquet ACB, però com deia en Marc l'altre dia, és un èxit brutal per Girona tenir futbol, bàsquet masculí i femení i hoquei a Primera.

Valia la pena anar a Andorra dissabte passat?

Sí, tots els desplaçaments són especials. El que es viu quan segueixes l'equip fora de casa no es viu a Fontajau. La derrota va ser dura, però poder gaudir d'un desplaçament sempre està bé. Jo vaig a tots els de Catalunya, a Andorra, i l'any passat vaig anar a Saragossa.

Què recorda dels Engaviats?

Recordo molt l'entusiasme de la gent. A Fontajau, a part de la penya Gavi, hi havia poca animació. Ens vam fundar el 1.999. Érem 60, 70, 80, 90 persones, la majoria nens d'entre 15 i 18 anys.

Qui eren els seus ídols?

Jo diria que Gerard Darnés. Poder tenir un gironí a la plantilla és un èxit, com ara tenim l'Èric Vila. Es valora molt qui fa punts i rebots, però també és primordial tenir algú que faci vestidor i expliqui a la resta de l'equip què és Girona i els seus valors. Si hagués de triar en MVP, li diria Larry Stewart.

Com veu el futur del projecte a la lliga ACB?

El futur el veig bé per qui hi ha darrere. Mentre hi hagi Marc Gasol i la CEO Stefi Batlle estaré tranquil perquè sé que les coses es faran correctament.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint