Els Balliu, una carrera en futbol i política amb arrels a Albània

Diuen que no s’ha de barrejar futbol i política; i a casa els Balliu és així. Pare i fill van començar les seves respectives carreres el mateix moment, però per separat. L’any 2011 Salvador Balliu va accedir a l’alcaldia de Caldes de Malavella, mentre Ivan Balliu destacava a Segona A amb el Barça B en el que seria el pas previ per convertir-se en un futbolista d’elit quan va fitxar per l’Arouca portuguès la temporada 2013/14. Durant tot aquest temps, en Salvador no s’ha mogut del poble i ha estat reelegit en les eleccions posteriors -també s’ha convertit en president del Consell Comarcal de la Selva-. Tot el contrari que l’Ivan. El lateral gironí ha hagut de voltar una mica per apostar pel seu somni i ha defensat les samarretes d’equips com el Metz francès, l’Almeria o el Rayo Vallecano, on hi juga des de fa tres temporades. Dilluns vinent vindrà a Montilivi com a rival del Girona.

«Nosaltres no hi anirem perquè ens posem massa nerviosos i veurem el partit per la tele, però sé que per l’Ivan serà molt especial. Sobretot, tenint en compte que no va poder jugar els dos últims partits davant el Girona (ni el de la primera volta de lliga a Vallecas, ni el de vuitens de Copa). En té moltes ganes», assegura Salvador Balliu.

El pare recorda que l’Ivan té passat blanc-i-vermell. «Primer va començar a la Penya Bons Aires i després se’n va anar al Girona», explica. Va ser el trampolí per saltar a La Masia. Encara que el lateral va ficar-hi cullerada perquè el club blaugrana el vingués a buscar: «Des de petit volia ser futbolista. Jo, com tots els pares, li deia: ‘sí, sí, però tu estudia i ja ho veurem’. Al final el ‘ja ho veurem’ li va servir. Un dissabte pel matí va participar en un programa de ràdio sobre com aconseguir les coses. Ell va telefonar per preguntar què s’havia de fer per anar a La Masia i li van explicar que només hi anaven els escollits pel Barça... Curiosament, ho va aconseguir. Va venir el Barça i es va formar a La Masia».

En el cas d’en Salvador, es va fer polític per casualitat. «Jo al principi no hi estava gaire interessat. M’hi vaig trobar perquè vam fer una llar d’infants i m’hi vaig posar. Després em va agradar tant, que vaig continuar», apunta.

Una família popular a Albània

El cas dels Balliu és ben curiós. L’Ivan i en Salvador són més coneguts a Albània, que no pas a les comarques gironines si fa no fa.

Quan Ivan Balliu jugava a la Ligue 1 amb el Metz, una trucada d’un Ministre albanès va sorprendre a la família. «Ens va dir que l’havia vist jugar i que a Albània el nostre cognom és molt comú. Llavors, havien pensat que potser la nostra família venia d’allà i, que si era així, els interessava molt tenir-lo a la selecció. Ho vam haver d’investigar», manifesta Salvador Balliu. Ell mateix va encarregar-se de buscar la història familiar i omplir totes les peces del seu arbre genealògic. «Va ser complicat perquè jo no tenia els meus pares i avis per preguntar... Ens vam haver de basar en documents que ho certificaven. A partir d’aquí, vam poder tramitar la nacionalitat i l’Ivan ha pogut jugar amb la selecció albanesa», afegeix. Al juny, el lateral gironí jugarà l’Eurocopa 2024 amb Albània.

En Salvador reconeix que «no en teníem ni idea de les nostres arrels albaneses», però que «ha estat un procés bonic per conèixer d’on venim». «Aquí de Balliu som molt pocs. En total, a Espanya, crec que uns 70. En canvi, a Albània, n’hi ha molts. Albània és més petit que Catalunya i de primer cognom n’hi ha uns 3.000 i de segon cap a 5.000», comenta.

En Salvador té un munt d’anècdotes amb Albània. «Els cops que hi hem anat m’he quedat sorprès perquè allà tothom coneix l’Ivan. Sovint hem hagut de demanar un reservat als restaurants perquè la gent s’apropa constantment a demanar-nos fotos i autògrafs, molt més que aquí», al·lucina. L’última va ser encara millor: «Tinc una aplicació al mòbil que m’envia notificacions cada vegada que es publica la paraula Balliu. Bàsicament, la tinc per llegir les notícies sobre el meu fill. Farà cosa d’un mes, em va sortir un reportatge d’un diari de Galícia que explicava la història d’un motorista albanès carregat de paquets que està fent la volta al món i es diu Balliu. Li vaig escriure i el vaig convidar a casa a Caldes. Quan li vaig dir que era el pare de l’Ivan, es va posar a plorar i va telefonar al seu fill que també vol ser futbolista. Em va fer molta il·lusió».

Segurament, el motorista albanès també li diu al seu fill que ja ho veurem però que estudiï perquè arribar a ser futbolista professional és molt difícil. «Estic molt content que l’Ivan hagi complert el seu somni. Mai li hem estat al cim, però sempre l’hem acompanyat on ha calgut», conclou en Salvador.

Montilivi mai no falla: és el cinquè camp més ple de Primera

Subscriu-te per seguir llegint