«El Bisbal Bàsquet no és una feina, és part de nosaltres»

Qui es fa entrenador és per viure temporades com aquesta?

Ens hi fem per moltes coses, però poder gaudir d'això que ens està passant, poder dirigir un equip que està ficat, encadenar victòries, guanyar a equips molt bons, és molt xulo.

A l'estiu, quan visualitzava la temporada, s'ho esperava?

Vam acabar bé l'any passat, el club va fer un esforç renovant gent important i construint una plantilla equilibrada. Així que en el segon any hi havia una bona base per fer-ho bé. Per dinàmica i confecció del grup. Els nanos es coneixen i encara que n'hi hagi que venen de Girona i siguin nous, no són desconeguts. A més, reivindico la feina que fem: hem treballat bé, tot i patir lesions importants. No hem pogut disposar d'en Xavi tres mesos, i tots hem fet un esforç per adaptar-nos a jugar sense un referent. Com dic, teníem una bona base, i l'hem sabut cuidar. La temporada passada, durant la primera volta, vam perdre quatre partits d'una cistella. Aquest curs, els partits que anaven a un sospir, els hem tret. El que sortia creu, surt cara. Això canvia la seguretat.

11-0 de sortida. Ocupant titulars i rebent bones paraules. Flipaven?

La confiança hi fa molt, esclar. Si agafem com a referència el Mollet, ha guanyat molts partits de manera còmoda; nosaltres podem comptar amb els dits de la mà les tardes que hem pogut estar tranquils. Però, menys un parell, hem anat traient els partits igualment. La determinació i el grup que fem ens donen un addicional. I la motivació, cada setmana, s'ha anat fent més gran. Quan anàvem 8-0, volíem el 9-0, després el 10-0. És com una roda. I si superar ratxes dolentes és complicat, quan guanyes és el mateix, però a la inversa. Perquè hi ha un punt de convenciment.

En ple abril i establerts en el lideratge, el rendiment ja no és casualitat.

Tothom ens ho diu, sí. Alguns rivals, de fet, ens han reconegut que en algun partit, quan estàvem menys vuit o menys deu faltant poc, sabien que els remuntaríem. I ho hem fet. Per què? Tenim molt talent. Potser no som un equip que juga superbé, però tenim molt talent.

On s'amaguen les claus?

En la complicitat que tenim. El bloc gros és d'altres temporades i les incorporacions han entrat de conya al grup. És un encert de la direcció tècnica, sense dubte. I això ho notes en els entrenaments. A més, que quan guanyes, treballar sempre és més agraït. Però en els moments delicats no fallem. En el dia a dia, si en algun moment som vuit entrenant, també donem el millor de nosaltres. Estem compromesos.

Des de fora, es pot sentir certa enveja. Tot són rialles i felicitat, amb una comunió perfecta entre club i afició.

Sí, però per ser un equip recordat, haurem de guanyar. La temporada sempre quedarà, perquè és molt bona, però el play-off l'hem de fer bé. Arribats a aquest punt, ens agradaria assolir l'ascens. Però això del nostre pavelló és increïble. Ja quan venia com a visitant, tenia la sensació que feia goig. Sempre està ple. Normalment, a altres llocs, la gent arriba i aplaudeix, com al teatre. A la Bisbal no: al Pavelló Vell sumen, empenyen, incomoden el rival, no es queden quiets, ens ajuden.

Dissabte els visita el Mollet, segon a una victòria, amb la possibilitat d'assegurar la primera posició matemàticament de la Lliga EBA. A la primera volta, van perdre (81-78). Hi ha sentiment de revenja?

No, però sabem que és una final perquè ens pot donar el primer lloc i és important de cara als encreuaments. Tenim el focus aquí. Ells són el pressupost més gran de la Lliga i han fet un any boníssim. A Lliga Catalana els vam guanyar, a casa, quan faltaven cinc segons. I allà, en Lliga regular, vam tenir opcions d'endur-nos el triomf, però no vam gestionar bé els últims minuts.

És inevitable que el play-off a LEB Plata rondi pel cap?

Totalment, cent per cent. Fa dies que hi pensem. I serà duríssim, duríssim. Hi ha rivals molt bons, equips que només han perdut un partit en tota la temporada. Per aquest fet insisteixo tant en la importància d'acabar primers. I el vestidor sap que, amb el gran rendiment que hem ensenyat, desitgem que el nostre nom estigui al capdamunt de la taula.

I un hipotètic ascens? És realista, s'està preparat?

No sé si és per la tramuntana, però aquí estan tocats (riu). La gent que treballa al club és ambiciosa, tot i que manté els peus a terra. En cap moment s'ha embogit; ni quan es va arribar a EBA. Sempre s'han fet petits retocs, mantenint l'estructura i movent-se amb xifres molt petites. Mai s'han fitxat deu jugadors de cop.

Un model de proximitat.

Exacte, el que es pretén és identificar el club i l'equip amb el poble, amb la canalla que puja i comença en les categories inferiors. A més, si es vol créixer es necessita suport econòmic per part de les institucions, però no crec que sigui una resposta que hagi de respondre jo.

El pivot del Bisbal Bàsquet que parla cinc idiomes i n'estudia quatre més

Però des del vestidor, l'ascens és una obligació?

No, no. És un objectiu perquè ens hem guanyat el dret a lluitar-hi. Hem fet una feina bestial durant molts mesos. I l'única obligació o exigència és treballar per intentar l'ascens. Si després no pugem perquè algú ens ha superat perquè és millor, d'acord, però que no sigui perquè nosaltres no ens hem buidat intentant-ho.

El que ningú no us prendrà és la il·lusió, oi?

L'altre dia, un pare que portava els nanos al seu entrenament, va dir-me que s'agafava dos dies de vacances per acompanyar-nos al play-off. Perquè veieu com ho viu, la gent del poble. Les eliminatòries cauen en un dijous o divendres del mes de maig i tots treballem i ens haurem d'agafar dies de vacances a la feina o el que sigui. De nosaltres ja se'ns dona per descomptat, que ho farem, però que també ho faci l'afició és una passada i és un bon exemple del que som i com ho estem vivint.

Per força se'ls haurà d'agafar vostè també, els dies.

Treballo al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, encarregant-me de la gestió i la formació. M'ho combino com puc, perquè anar amunt i avall és una mica caòtic. Però ho faig voluntàriament, no passa res. El club també ens facilita molt la nostra vida diària. I la família, des del minut u, s'ha sentit molt ben acollida. El Bisbal Bàsquet és un club proper, no és una estructura freda. A més, el club no és una feina; és part de nosaltres. I de la gent, que animem al fet que ompli el Pavelló Vell. Ells són la nostra força.

Subscriu-te per seguir llegint