Els grans plaers del Girona a Cornellà

Tres vegades ha visitat el Girona l’RCDE Stadium i tres vegades ha sortit amb els tres punts a la butxaca. Coincidint amb l’aterratge a l’elit, en la seva primera aventura que va durar dues temporades, primer amb Pablo Machín i després amb Eusebio Sacristán, els gironins van aconseguir dos triomfs per emmarcar: 0-1 i 1-3. Un cop a Segona la dinàmica es va mantenir i l’equip no va fallar en la tercera visita a un estadi que ha fet seu sense miraments: 1-2, amb Francisco Rodríguez a la banqueta. Aquest dissabte, de nou a la màxima categoria i amb Míchel Sánchez com a pal de paller, buscarà augmentar la seva quota de popularitat en un derbi que l’impulsi a mantenir-se lluny d’unes places de descens, que també inquieten i ocupen l’Espanyol.

0-1, Timor

L’11 de desembre del 2017, el Girona històric del tècnic sorià visitava Cornella-El Prat per primera ocasió i per davant del seu rival a la classificació (va sortir-ne amb quatre punts més). Amb un onze format per Bounou, Maffeo, Juanpe, Ramalho, Mojica, Pere Pons, Granell, Timor, Borja García, Portu i Stuani, els homes de Machín es van imposar gràcies a un solitari gol de Timor abans del descans, en una jugada plena de rebutjos a l’àrea en què el migcampista va estar atent per enviar la pilota al fons de la xarxa d’un gironí, Pau López. En aquell Espanyol entrenat per Quique Sánchez Flores hi havia David López, avui a Montilivi. Pel Girona també van jugar Olunga, Aleix Garcia i Aday. A final de temporada, els blanc-i-vermells van acabar la Lliga per sobre de l’Espanyol en el principi d’una rivalitat amb el títol honorífic pel mig de ‘segon millor equip de Catalunya’. Aquella millor posició, per cert, va permetre disputar (i guanyar) la Supercopa de Catalunya al Barça. Tot era idíl·lic.  

1-3, Stuani i Doumbia

Una temporada més tard, el 25 de novembre del 2018, el Girona va destrossar la moral blanc-i-blava amb una contundent victòria, fonamentada en els primers minuts. Entre el quatre i el sis, el màxim golejador de la història del club, Cristhian Stuani, ja havia foradat la porteria dos cops. El triomf dels d’Eusebio, que havia agafat el relleu de Machín en una dolça transició que es va tornar amarga a final de curs amb el descens, va haver-se de suar, ja que Borja Iglesias va retallar les diferències quan tot semblava resolt. Al darrer minut, però, Doumbia va viure un dels moments més icònics amb la samarreta del Girona, Wanda Metropolitano a part. L’alineació d’aquell dia va ser: Bounou, Pedro Porro, Juanpe, Ramalho, Bernardo, Planas, Aleix Garcia, Borja García, Pere Pons, Roberts i Stuani, i van participar Muniesa, Granell i Doumbia. L’Espanyol era dirigit per Rubi i va acabar la jornada cinquè, un punt més que un Girona setè i aspirant a Europa. Però era un miratge, perquè es va acabar baixant.

«Què és això de dir que les dones no hi entenem, de futbol? Ja n’hi ha prou»

1-2, Bárcenas i Samu Saiz

Anem fins a la tercera victòria seguida del Girona a Cornellà, el 20 de novembre del 2020, en plena pandèmia i amb remuntada inclosa. Els locals, entrenats per Vicente Moreno, passejaven tranquil·lament per una categoria que només els duraria un any. El Girona buscava reprendre el pols, després de la patacada de l’Elx. Amb Juan Carlos, Yan Couto, Santi Bueno, Bernardo, Franquesa, Bárcenas, Monchu, Cristóforo, Pachón, Pablo Moreno i Samu Saiz, els soldats de Francisco van capgirar un gol de De Tomás, que feia pensar el pitjor. Bárcenas i un penal transformat per Samu Saiz van mantenir el ple d’alegria gironina. Aquell dia també van jugar Terrats, Pau Víctor, Calavera i Gumbau. Va ser una victòria contra tot, que va situar el Girona sisè.

Subscriu-te per seguir llegint