"No només estic en llibertat sinó que, a més a més, m'han tornat la fiança"

-Com neix el projecte Valorus Pro?

Comença el juny del 2022 en unes converses amb el periodista Josep Guardiola. Al novembre presentem el primer llibre i l’endemà mateix, gràcies al suport i l’empenta de l’Anna Caula i en Miquel Noguer de seguida vam posar fil a l’agulla per fer el segon (Valorus Pro Dones i vida). Ens hi vam bolcar de seguida per fer-lo amb un perfil total femení amb protagonistes femenines de tot el territori. N’hem fet una tirada de 1.500 exemplars i part dels beneficis aniran a Pallapupas. Els continguts són emocionants i valen realment la pena. 

-Aquests llibres són la seva única vinculació amb l’esport que té ara? A què es dedica?

Tinc algun suggeriment per vincular-me a algun club de futbol. No sé on serà, si a Catalunya o a fora. No dependrà, això sí, del resultat del partit del cap de setmana. La meva idea és un projecte ampli dins del mateix esport, amb una bona escola, un mecanisme d’acció social...però a llarg termini.

-A Girona?

No ho descarto. No he parlat amb cap club d’aquí. M’agradaria però és difícil. A Catalunya és més pràctic. No vull fer volar coloms...

-No en va quedar avorrit del futbol?

No. No en sabia res i vaig prendre decisions en certs moments i des de la distància perquè no hi era. Així és possible que t’equivoquis alguna vegada. D’altres coses, les vam fer molt bé, com per exemple traspassar el club en unes bones condicions cinc anys després d’agafar-lo. I salvar-lo.

-Li hauria agradat viure el Girona actual, amb 12.000 persones al camp i a Primera?

Recordo que en el famós partit contra el Granada també les hi vam posar 12.000 persones al camp. El president del Granada flipava. Cada quinze dies omplíem l’estadi amb vuit, deu o dotze mil persones. Això tenia un límit i era la paciència dels socis, que havien d’entendre i fer l’esforç de veure com convidàvem gent a veure els partits sense cost. Volíem girar el Girona i posar-lo de cares a la província i fer-lo l’esport de tots ensenyant el que fèiem a la gent. El que m’hauria agradat molt és que el gol de Lejeune contra el Lugo del minut 93, anul·lat per fora de joc, hagués valgut i haver pujat nosaltres abans de vendre el club. O que el Lugo no fes l’1-1.

-Hauria canviat res si el Girona hagués pujat el 2015?

No, perquè jo tenia un acord de venda i l’hauria mantingut al 100%. Estava parlat i escrit en un acord privat. Jo no podia continuar amb dues lluites, els negocis i el club. Van passar moltes coses abans d’aquell partit. 

-Per exemple?

Bestieses. De maletins, segur que no. Almenys al nostre estadi. En d’altres, no ho sé. Estàvem convençuts que pujaríem i potser vam anar una mica de naïf. 

-Quin percentatge d’accions del club té encara?

Un de molt petit, simbòlic. Vaig voler continuar després de vendre la majoria d’accions i quan el club va pujar en tenia encara un 18%. Ara és purament simbòlic. 

-Què canviaria de la seva etapa al Girona?

Segurament la manera de gestionar el partit contra el Lugo. Si érem a Primera, es podia haver gestionat de manera diferent per perdre temps i quedar-nos amb el premi final. Podria haver canviat moltes altres coses també perquè vaig prendre decisions errònies, però aquell partit...No canviaria pas la venda perquè ho tenia decidit. Tot i això, no em corresponia a mi gestionar el partit i es va fer de la millor manera. 

-On era aquell dia?

No el vaig veure. Era a Calella. No el seguia perquè em posava nerviós. Vaig trucar i em van informar que s’havia suspès per allò de l’ampolla. Tenia clar que es reprendria perquè sinó, seria un conflicte per la Lliga perquè es podria recórrer per la via judicial i allargar-se.

Valorus Pro: El llibre de l'excel·lència esportiva de Girona que ha editat Josep Delgado

-S’imaginava el 2010 quan va entrar veure el Girona com està ara?

Ni de casualitat m’ho hauria imaginat. La meva idea era un club que englobés diverses especialitats esportives i donar serveis addicionals als seguidors. Mantenir la Segona Divisió, potenciar l’handbol, que m’agrada molt i ajudar els bàsquets i l’hoquei. No ho hauria dit mai. Quan vaig entrar al club el deute era molt més gran del que em pensava. Jo m’emmirallava amb un altre club de Catalunya per poder lligar els diferents esports amb el comerç també i per això vam crear el Tots Som Girona. 

-Un projecte així és impensable ara?

Hauria de ser amb uns altres termes. Hi ha molta tecnologia, xarxes socials. Hi ha dos propietaris clarament diferents i dos més amb la seva idiosincràsia. No vam explicar-nos bé o ens van entendre d’una altra manera. La intenció era tenir una massa social àmplia en totes les activitats. Fins i tot vam parlar amb Jordi Ribera perquè es fes càrrec del Sarrià. Al final no ens vam entendre amb el club i no passa res. S’ha de respectar i a més forma part de mi, perquè sóc d’allà i hi vaig jugar. 

-La cosa hauria anat molt diferent a Montilivi si hagués venut el club a l’argentí Ricardo Pini i no a Pere Guardiola?

Jo no el vaig vendre a Guardiola, sinó a François Dutaret i Samir Boudjemma (TVS Events). A partir d’aquí, hi ha agències que fan d’intermediàries i fan bé la seva feina. Mediabase Sport va fer-ho i al 2017 ho va tornar a fer en la següent fase de venda. Estem molt contents de com va anar. Pini deia que havia comprat i pagat i que demandaria l’operació. Va fer fressa però mai s’ha presentat res. Ens semblava idoni fer-ho a través de Mediabase. Ens donava tranquil·litat. 

-Quant hi va perdre amb el Girona? O hi va guanyar?

Tau-tau. Vaig fer-hi les paus. Vam fer les transaccions de venda com més ajustades millor. En la segona, l’equip ja era a Primera i va ser més interessant. La meva intenció era no perdre-hi diners i invertir els beneficis de les empreses en l’esport. Sabien que vam engegar un projecte per remodelar Montilivi?

-No.

El meu nebot, en Javi Pequeño, que era director general, és arquitecte i va fer un estudi per a un camp cobert, espectacular, de 12.000 espectadors, amb un gimnàs de 2.000 m. quadrats, plaques solars l’energia de les quals la vendríem a la Universitat... Era brutal. Al pàrquing de davant també teníem previst fer-hi infrastructures esportives. 

-Què recomanaria als actuals dirigents que també rumien reformar-lo?

Recomanar-los, res! El que faria seria adequar-lo perquè si es continua el projecte en un futur potser en necessiten dos d’estadis. El femení està creixent molt i el filial també pot pujar alguna categoria. El Girona és el segon escaló del Grup City i la dimensió és espectacular. Si continua a aquest nivell...Ara el camp fa patxoca. Un estadi nou, això sí, val uns 100 milions d’euros...

-En quina situació legal es troba ara mateix?

Mirin, el 2019 el jutge em va dir que ja no calia que tornés a Polònia. Vaig dir que d’acord però que volia continuar defensant els meus interessos allà, com per exemple la meva fiança, els diners del meu compte i els de la meva empresa. Al 2021 em va tornar els diners de la fiança. Per tant, no només estic molt en llibertat sinó que a més a més ja no tenen garanties. Que cadascú ho llegeixi com vulgui. Els diners dels meus beneficis del meu compte estan documentats i declarats per poder-lo desbloquejar i sol·licitar-ne la devolució. 

-Que fos a Polònia ho alentia tot més?

Tot és molt lent allà, encara més que aquí. La fiscalia polonesa va intentar obrir un procediment pels mateixos fets a la República Txeca i Alemanya el 2013. A tots dos llocs els investigadors s’ho van mirar i ho van arxivar perquè no hi havia cap procediment a seguir. En definitiva, es va obrir un procediment a Polònia pel qual mai m’han condemnat. Què pot passar? A Sandro Rosell li han obert 70 procediments. A mi no crec que me n’obrin més perquè les coses són molt antigues, però mai se sap. Quan el 2016 vaig anar cap allà de manera involuntària em van intentar posar càrrecs nous. A l’agost del 2017 ho vam guanyar i va ser refusat i al març del 2018 també per part l’audiència nacional. Dos cops. A l’abril vaig sortir. 

-Continuï.

Van començar a investigar al 2010 i el 2014 sabien que no havia fet res mal fet. Ho deia la Policia amb un informe. Al 2014 havíem d’haver tancat un acord amb la Fiscalia, però van posar a la presó la presidenta per corrupció. Quatre anys després, la fiscalia no podia canviar la versió i va continuar endavant malgrat que els informes dels serveis secrets que deien que havia estat un altre. Al jutge jo li deia que no explicaria la meva versió, sinó que aportaria tota la documentació que la fiscalia havia recollit i no havia aportat. L’ordre d’arrest va arribar al 2011 i al 2010 ja havien bloquejat l’empresa a Polònia. Jo estava convençut que no passaria res i que no tenia res a veure amb el merder d’allà i vaig comprar el Girona. 

-Quant de temps va estar privat de llibertat?

Vint-i-un mesos. Em sé els segons exactes i tot. Tinc la sort, en aquest cas forçadament, d’haver fet servir gran part d’aquest temps per reflexionar. Si tens la capacitat de mirar dins teu, veus que hi ha més coses a part de les ganes de fer coses en els negocis i altres àmbits. Una de les coses positives que en trec és que vaig tenir molt de temps per pensar. La llàstima va ser no poder estar amb la família. La meva mare era gran, les meves filles petites...