«El màxim objectiu és jugar a Europa l’any que ve»

L’ucraïnès Viktor Tsygankov (Nahariyya, Israel, 1997) va trobar al Girona la via d’escapament per fugir de la guerra i gaudir del futbol. Vuit mesos després de marxar del seu país, explica com s’ha adaptat per encaixar a la perfecció a l’equip de Míchel.

Ja es parla de la connexió Dovbyk-Tsygankov. Sou un tàndem ben sincronitzat?

Juguem junts amb la selecció d’Ucraïna i ens coneixem bé, també d’haver-nos enfrontat en contra. Sabem quines són les nostres millors i pitjors habilitats, crec que és suficient per entendre’ns al terreny de joc. Volem fer-ho el millor possible pel bé de l’equip.

Com definiria a Dovbyk?

És un gran golejador. És fort, ràpid, agressiu en atac…, i té bona connexió amb els migcampistes. S’entén bé amb la resta de jugadors. Amb mi també, per descomptat (riu). Podem parlar entre nosaltres i entendre’ns, així és més fàcil jugar al terreny de joc.

S’està adaptant bé a l’equip?

És aviat per dir-ho, però crec que ja s’ha adaptat. No parla castellà, jo tampoc, encara que el cos tècnic i els companys ens ajuden constantment perquè puguem donar el millor de nosaltres als entrenaments i partits. La seva adaptació està sent més fàcil que la meva perquè també compta la meva ajuda. Crec que li està anant bé, està content.

Vostè no tenia aquest avantatge de conèixer algú aquí. Com van ser els seus primers mesos al Girona?

(Sospira). L’únic ucraïnès que hi havia a l’equip era en Julius (encarregat de material) i la veritat és que em va ajudar moltíssim. Crec que per l’Artem està sent més fàcil perquè ens té a en Julius i a mi, i com he dit tothom del club ens ajuda perquè puguem rendir al màxim.

En Julius va ser un suport al principi?

Tota l’estona. Sempre. Em va ajudar moltíssim i li ho agraeixo molt. Tot i que en Julius continua ajudant-nos encara, ara també a l’Artem. Tenim molta sort de tenir-lo.

Els vídeos devien ajudar-lo molt a entendre el joc del Girona. Al final, és futbol malgrat que no parlés l’idioma.

Encara ara. Al final és el que diu, és futbol i es poden entendre les tàctiques malgrat que no parlis l’idioma. En el cas que no ho entenguem, algú ens ho explicarà detalladament. Per això no hi ha problema. Tenim clar què vol l’entrenador de nosaltres.

Entén tots els conceptes i el què explica Míchel?

Practico els conceptes als entrenaments, també mitjançant els vídeos que ens ensenyen. Cada vegada ens entenem més, a part que m’estic familiaritzant amb el castellà. De mica en mica. Per mi és molt difícil, però estic fent el possible per aprendre’l el més aviat possible.

Míchel parla de fer història. Quin és el seu objectiu aquesta temporada amb el Girona?

El meu objectiu és guanyar cada partit. Intento donar el millor de mi en cada moment. A vegades guanyarem i d’altres perdrem, però el que està clar és que volem millorar el que vam fer la temporada passada. Crec que el màxim objectiu és jugar a Europa l’any que ve. Seria positiu pel club, que faria història, i per nosaltres. Vull millorar constantment: jugar millor, marcar més gols, donar més assistències… No em conformo mai.

Davant la Reial Societat va situar-se per darrere Stuani i Sávio es va posar a la dreta. Com se sent més còmode: jugant pel mig o d’extrem dret?

L’entrenador decideix. Ell coneix les meves millors habilitats, així com les d’Stuani o Sávio. Cada partit és diferent, per tant pot variar la tàctica en funció del rival. Jo em sento còmode a totes les posicions. La meva preferida és d’extrem dret i crec que és on més puc aportar, però tan és. Jugaré on Míchel digui i intentaré fer-ho tant bé com pugui. Depèn del partit i del rival.

Què li agrada més: marcar gols o donar assistències?

Meitat i meitat (riu). A mi el que m’agrada és quan el meu equip guanya. Per això, faig el que faci falta per ajudar-lo a endur-se la victòria.

Què hi fa un jugador del seu nivell en un club modest com el Girona?

Si li soc sincer, no sé quin és el meu nivell perquè soc futbolista. No m’agrada parlar sobre mi, prefereixo dedicar-me a jugar i demostrar les meves aptituds al terreny de joc. Després la gent podrà jutjar si soc bo o no.

Pere Guardiola va tenir alguna cosa a veure amb la seva arribada?

Segur. Va fer molt perquè jo vingués. De fet, ell em va portar cap aquí. Crec que va ser una de les persones més importants perquè es produís el meu traspàs. Em va explicar moltes coses del Girona i em va dir que tant el club com l’entrenador em volien, cosa que vaig considerar. El futbolista vol jugar allà on realment el volen. Això és el més important.

Vostè, Dovbyk, Yangel Herrera..., han revaloritzat l’equip. L’afició del Girona té dret a somiar en gran?

Somiar en gran? Nosaltres sempre hem de somiar en gran. Tot és possible en el futbol. Crec que tenim un molt bon equip i un bon ambient de treball. Crec que podem aconseguir coses maques per aquest club.

Al Girona ha trobat el lloc on gaudir del futbol?

M’ho estic passant molt bé aquí, molt. Disfruto com el que més, però crec que també ho fan Dovbyk i la resta de jugadors. És un club on s’hi treballa molt bé. Tots entenem la idea de Míchel i ens hi sentim identificats. És clau.

Va ser pare fa poc. El seu fill va néixer a Girona? Com viu aquesta nova etapa?

Sí, va néixer a Girona. No sé ben bé com descriure-la, però és una nova etapa per la qual no estàs mai preparat. La meva dona i jo som molt feliços, gaudim de cada estona a casa amb en Leon (se li il·luminen els ulls). No és pot descriure..., s’ha de viure.

El seu gos també està molt integrat a l’equip. De qui va ser la idea que participés a la seva presentació?

No recordo ben bé qui va ser, però algú em va dir que podria estar bé que en Lucky vingués a la sessió de fotos i va ser molt divertit. Veníem d’una experiència complicada a Kíiv, així que va ser maco estar tots plegats a la presentació de Montilivi.

Era a Ucraïna quan va esclatar la guerra. Ningú hauria de viure mai aquesta situació. Les notícies no ensenyen tota la realitat

La situació que està vivint Ucraïna li toca molt de prop...

Per descomptat. Jo era allà quan va començar la guerra, així que sé molt bé de què tracta. És realment dur per tota la gent que hi viu. Vam patir molt amb la meva família quan érem a Ucraïna, és una situació que ningú hauria de viure mai. Hem d’ajudar cada dia al poble ucraïnès, al meu país, perquè sense la nostra ajuda aquesta història tindrà un final molt trist. Hem d’estar infinítament agraïts als nostres guerrers valents que protegeixen Ucraïna tota l’estona. Sense ells, no vull imaginar com estaríem.

Té algun conegut que ha hagut d’anar a lluitar al front?

Ningú de la meva família i tampoc cap dels meus amics. Sí que hi han anat amics dels meus amics.

Quan va ser l’últim cop que hi va anar?

Quan vam jugar l’últim partit amb el Dinamo, a principis de desembre del 2022. Ja sabia que fitxaria pel Girona.

Aquí de la guerra només sabem el que escoltem a les notícies i veiem per la televisió. La realitat a Ucraïna és la mateixa?

Crec que les notícies no ensenyen tota la veritat de la guerra. La realitat és que cada dia pot passar alguna desgràcia, potser està passant ara mateix, no hi ha cap moment de calma. És molt complicat.

L’esperança és l’últim que es perd?

L’esperança per guanyar? I tant. Estem esperant la nostra victòria. Els nostres guerrers ho fan tot per aconseguir-la. Segur que guanyarem, segur.

L’ajuda i la implicació de la resta de països d’Europa i del món és suficient?

Els necessitem. Sense la seva ajuda seria encara més difícil. Si algú està disposat a posar més de la seva part li ho agrairem moltíssim, però no depèn de nosaltres. Crec que la manera més efectiva d’ajudar és mitjançant aportació econòmica perquè amb els diners el govern ucraïnès podrà comprar armes per protegir el nostre poble dels atacs russos. Hi ha gent que ha perdut casa seva, familiars..., són pèrdues irreparables i poca cosa es pot fer a part d’acollir-los o donar-los menjar. És terrible. Si algú pot donar ajuda, simplement que la doni.

Primer va ser la pandèmia, ara la guerra... Com se segueix el futbol a Ucraïna?

La situació actual del futbol a Ucraïna és molt complicada. El futbol allà estava bé fins que va començar el conflicte a Donetsk l’any 2014 (guerra del Donbass), a partir de llavors tot va començar a ensorrar-se. Així és. Després d’això, molts jugadors se’n van anar del país.

Com és en l’actualitat un partit a Ucraïna? I com era abans?

Abans els estadis estaven plens a vessar, hi havia grans lluites al terreny de joc, la gent s’ho passava bé i animava el seu equip, com aquí. Ara ja no queda res d’això. No tenim aficionats als estadis, que estan buits i sense cap mena d’emoció. És un mal moment, tant pel país com pel futbol. Espero que quan guanyem la guerra, tot torni a la normalitat i la gent pugui anar als estadis per celebrar amb els seus equips.

El seu pare també era futbolista. Va ser ell qui va introduir-lo en el món del futbol?

Exacte. Des del primer dia que vaig començar a córrer i caminar ja em va donar una pilota. De petit jugava amb ell.

Va néixer a Israel perquè el seu pare hi jugava. Quan van traslladar-se a Ucraïna?

Vaig viure a Israel fins als 6 anys, després ja ens vam mudar a Ucraïna i em van escolaritzar allà.

El seu pare era porter, però quan va adonar-se que podia seguir els seus passos i ser futbolista professional?

Sempre he volgut ser futbolista professional. Vaig començar al Vinnytsia, el club del meu poble, i després vaig incorporar-me al Dinamo. El meu pare és un exemple per mi. Com que va ser futbolista, sempre m’ha ajudat i m’ha donat molts consells. Fins i tot, quan vaig anar a viure a Kíiv. Ell es va quedar un o dos anys al poble fins que van venir amb la meva mare i la meva germana cap a Kíiv amb mi. Tot i la distància, intentava ajudar-me sempre.

Els fitxatges del Girona ja rendeixen

Entrenaven junts?

I tant! Ens hem fet un tip de fer entrenaments a casa. Des d’aturades fins a xuts. M’ha ajudat amb tot el que ha pogut i ho continua fent.

Va debutar amb la selecció absoluta d’Ucraïna en el partit de classificació per a la Copa del Món 2018 contra Finàndia. Què significa per a vostè jugar amb el seu país?

Ara mateix ho significa tot. Estic orgullós de representar el meu país i formar part de l’equip nacional. Hem de demostrar a la gent que som forts i transmetre aquest missatge. Encara que nosaltres estiguem jugant, hi ha moltes coses que podem fer. És una manera de deixar clar que la nostra vida continua i el futbol també. Als nostres guerrers els encanta el futbol, han de veure que tenim gana i que lluitarem per ells al terreny de joc igual que ells ho fan per nosaltres a la terra.

Jugar el Mundial deu ser el somni de tot futbolista...

I tant! Espero poder jugar el pròxim Mundial. Nosaltres creiem que ens classificarem.

La temporada passada va quedar-se a les portes de la Conference League amb el Girona. Té experiència a la Champions i a l’Europa League amb el Dinamo, li agradaria jugar a Europa amb el Girona algun dia?

És un dels nostres objectius. Tenim molt bon nivell per millorar i veure fins a on podem arribar. Competim de tu a tu contra tots els equips. Seria una temporada perfecta si ens classifiquem per jugar a Europa l’any que ve. Qui sap...

Subscriu-te per seguir llegint