Savinho Moreira, un jugador de dibuixos animats

«Crec que sí, crec que sí», deia Savinho Moreira, responent a la pregunta de si el de dissabte havia estat el seu millor partit com a professional. Ja a la zona mixta de l'estadi Ramón Sánchez Pizjuán què havia de respondre, si tan sols feia una estona que havia protagonitzat una exhibició individual que vaticina bons auguris per al Girona. «Estic molt content pel partit i pels tres punts. Perquè el més important és la victòria». A part de bo, és humil.

«Només em va faltar el gol. Haig de continuar entrenant i treballant per poder-lo fer la pròxima oportunitat», reconeixia el brasiler, el rendiment del qual està sobresortint. No eren poques les veus que admetien que si hagués marcat en alguna de les diferents ocasions que va tenir a Sevilla, l'obra d'art hauria de considerar-se completa. Sí, és veritat, li va faltar encertar en la definició. Però el que va fer durant els noranta-set minuts que va disputar només està a l'abast dels escollits. Va ser el seu millor partit, de llarg, amb la samarreta del Girona.

Perquè Savinho ja s'està traient la timidesa, després d'una arrancada a Sant Sebastià on no se'l va veure del tot còmode. També cal tenir en compte que Míchel l'ha situat a la banda esquerra, quan el futbolista està habituat a jugar a la dreta. Poc importa, però, ja que si durant l'estiu va donar mostres del seu talent, amb delicatessen inclosa contra el Sheffield United, també havia donat pinzellades a la Lliga: el gol de Yangel Herrera contra el Getafe és ben seu, després d'una magistral jugada individual i una centrada magníficament posada. La nit a Sevilla, però, va ser escandalosa.

Tres accions màgiques

Tres jugades individuals van marcar la nit de Savinho al Pizjuán. La primera va ser un eslàlom, al voltant de la mitja hora, en què va fintar i destrossar els malucs de Gudelj per definir als peus de Dmitrovic, amb tota la porteria per ell i Stuani, tot sol, reclamant una assistència al costat. La segona seria la més encertada de totes, ja que l'origen del gol d'Aleix Garcia amb el qual el Girona va sumar els tres punts, confirmant el seu millor inici històric a la Primera Divisió (set de nou), és gràcies a un canvi d'orientació del joc del brasiler, conduint de l'esquerra del camp cap al mig. Allà va obrir cap a Tsygankov, abans que la pilota anés a parar als peus d'Arnau, que la va cedir al d'Ulldecona. La darrera gran fantasia de Savinho va servir perquè explotés totes les seves virtuts: atreviment, desvergonyiment, rapidesa, electricitat, desequilibri... Tot en un perquè es plantés fins a l'interior de l'àrea i xutés al pal de la porteria de Dmitrovic. Badé, que deu saber-se de memòria el seu dorsal 16 perquè només li veia l'esquena, encara el busca. En tres jornades de Lliga, Savinho encadena tres titularitats i 226 minuts: els 64 contra la Reial Societat, 72 contra el Getafe i els de dissabte.

L'adaptació al nou entorn

El jugador va arribar aquest estiu a Girona procedent del Troyes francès, que també pertany al City Football Group i que la temporada passada va baixar a la Segona Divisió francesa. Savinho, però, no va tenir temps a debutar a França, perquè després de fitxar-lo de l'Atlético Mineiro, el Troyes el va cedir al PSV Eindhoven, on va compaginar el primer equip (sis partits) i el filial. També és internacional amb les categories inferiors del Brasil.

Tants canvis no han afectat el carisma del jugador, que s'ha adaptat de meravella a terres gironines i al vestidor de Montilivi. «Tots els meus companys tenen nivell i molta qualitat. Quan vaig arribar, em vaig sorprendre molt, pel talent que existia i la manera de jugar de l'equip. Estic molt content, de veritat», confessava, amb una rialla d'orella a orella.

El millor inici del Girona en la seva breu història a la Primera Divisió

Lidera les estadístiques

Savinho va ser el futbolista que més regats va completar, amb tres. Què li demana, Míchel? «Em demana alegria, personalitat i responsabilitat», exclamava, abans d'enviar una bona dosi d'optimisme als aficionats gironins, que el van escollir a les xarxes socials del club, com no podia ser de cap altra manera, l'MVP del partit. «Sí, ens esperàvem aquest inici de Lliga. Tots els futbolistes tenim potencial per jugar al campionat». Qui sap si pensa que estar amunt és el més normal.

«Jo puc mantenir el nivell que he ensenyat a Sevilla i ajudar els meus companys. La meva mentalitat exigeix entrenar cada dia i voler més i més», admetia, reconeixent que no coneix el significat de la paraula pressió. «No necessito marcar per alliberar-me, contra el Getafe vaig donar una assistència. El gol serà una conseqüència, saps? El més important són els tres punts». Una joia.

Subscriu-te per seguir llegint