Maneta amb gust de colíder (5-3)

Un gran Girona es desfà del Mallorca amb quatre gols a la primera part i un cinquè de Savinho, l’estrella del partit

La remuntada del Barça treu el primer lloc als gironins, que se situen segons provisionalment amb també 16 punts com els blaugranes

Classificació de Primera Divisió

Els jugadors celebrant el gol de Dovbyk, a Montilivi

Els jugadors celebrant el gol de Dovbyk, a Montilivi / David Borrat /EFE

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Si somiar despert és això, que no despertem mai del somni. Tots tenim la captura de pantalla guardada per tenir el record immortalitzat per sempre més als nostres telèfons mòbils. Al final, anècdota o no, ha estat una realitat malgrat que hagi durat poc. De fet, ho és si es té en compte la puntuació. El Girona s’ha despertat aquest matí colíder de Primera Divisió. I per mèrits propis. Amb uns registres d’equip top d’Europa.

Era inimaginable veure el conjunt de Míchel competint a dalt de tot de la classificació amb els totpoderosos Reial Madrid i Barcelona. Ningú s’hagués pensat a principis de temporada, quan el principal objectiu era -i és- aconseguir la permanència el més aviat possible, que pogués arribar el dia d’estar lluitant pel lideratge. O que s’aconseguiria ser líder en solitari, encara que fos durant unes horetes que es van assaborir i gaudir, com l’excepcionalitat de la gesta mereixia.

Els blanc-i-vermells han estat a l’altura de les expectatives, clavant una maneta al Mallorca (5-3). El triomf es va encarrilar gràcies a una primera part absolutament brillant que va rematar Savinho amb el cinquè gol a la segona. El regust amarg va deixar-lo haver permès un doblet d’Abdón als minuts finals, fruit de la relaxació d’un Girona que ja tenia la feina feta des de feia estona.

Després de l’encontre, totes les mirades es van centrar en el què estava succeint a Montjuïc, on els blaugranes van aconseguir una remuntada èpica contra el Celta (3-2) per impedir que la festa fos completa a Girona ja que superen als de Míchel a la taula amb un gol menys en contra (6 a 7). El Barça és el líder provisional i el Girona, segon. A l’espera del què facin els blancs, que fins ahir eren els qui tallaven el bacallà, en el derbi madrileny (21.00 hores).

Tres partits en una setmana són motius suficients per introduir canvis a l’onze inicial. Conscient que dimecres vinent farà falta al lateral esquerre, Míchel va donar descans a Miguel i una nova titularitat a Yangel Herrera. L’ex del Madrid havia estat un dels intocables fins aleshores, sent en l’actualitat Gazzaniga, David López, Blind i Aleix Garcia els jugadors que ho han jugat tot. En conseqüència, el neerlandès va passar a la banda esquerra, on va cobrir les espatlles a unSavinho que va tornar a ser l’estrella, i Èric Garcia va formar parella amb David López a l’eix de la defensa. Iván Martín amb Yangel Herrera i Aleix Garcia per darrere estava molt més lliure per a l’ofensiva; mentre que de la resta poca cosa va variar.

Ningú va dir que seria fàcil. Míchel ho va avisar a la prèvia i l’equip va necessitar un toc d’atenció de bon començament per aplicar-s’ho bé. Però va funcionar. I de quina manera.

El Girona no va entrar precisament bé al partit quan l’àrbitre va xiular l’inici. Sorprenentment va ser el Mallorca qui es va fer amb la possessió i, després d’un parell d’arribades de perill dels balears que van acabar en córner, el conjunt de Javier Aguirre va aconseguir trobar el gol a través d’un penal transformat per Muriqui.

Encaixar tan aviat, no havien passat ni els primers cinc minuts, va servir als gironins per despertar-se i treure a lluir el seu futbol. Allò que en diuen «acció-reacció. La resposta de l’equip va ser coral. Tots a una. Fins arribar a l’àrea rival, i ja no van voler-ne marxar. David López va ser el més llest de la classe encarregant-se d’obrir la llauna en el moment ideal. Una nova jugada d’estratègia, calcada a la diana que va marcar dilluns a Granada amb alguna excepció pel context.

L’empenta dels de Míchel va fer que el Mallorca cada vegada s’anés sentint més asfixiat. No era per menys, tenint en compte la pressió a la qual va ser sotmès pels gironins en el millor primer temps que han fet mai. Va arribar el segon, de penal, en una acció molt protestada pels mallorquins però que va ser castigada amb la pena màxima per una falta. Dovbyk, estavellant primer la pilota al pal, va superar Rajkovic des dels onze metres. El davanter ucraïnès necessitava tornar a veure porteria per recuperar la confiança que semblava haver perdut últimament.

Si algú es pensava que el Girona es conformaria amb el resultat perquè tenia la victòria encarrilada, s’equivocava. Iván Martín també hi va posar el seu granet de sorra després d’una gran jugada personal de Savinho, que li va fer l’assistència; així com Yangel Herrera, que inesperadament ja és el màxim golejador blanc-i-vermell amb un gol abans del descans.

Hi ha talent, una idea molt clara i autoestima. Probablement, el conjunt blanc-i-vermell viu un dels moments més dolços que recorda i s’havia d’aprofitar encara més. Savinho, fent de les seves, va marcar el cinquè a la segona part. El brasiler es va guanyat l’ovació de Montilivi, que corejava el seu nom dempeus quan va ser substituït en el darrer tram per Valery.

El Girona no va tenir aturador. Stuani va protagonitzar un parell d’ocasions, que van sortir a fora. Tot i que, com és lògic, als últims minuts es va anar relaxat. Va ser gairebé només un quart d’hora, però temps suficient com per pagar cara la disminució del ritme. Pels de Míchel, el partit feia estona que havia acabat. Fruit d’això, va arribar el doblet d’Abdón en set minuts de diferència per deixar el marcador 5 a 3. Val a dir que Portu va tenir el gol en última instància, però Antonio Sánchez va treure la pilota davant de la porteria buida i la rematada d’Iván Martín en el rebot se’n va anar massa alta.

Els minuts finals van penalitzar en el còmput general del gols en contra per molt poc, perquè el Barça, amb un gol menys, se situa líder provisional, però això no treu la grandiositat del què es va viure ahir a Montilivi. Va quedar clar, per enèsima vegada, que el Girona no es conforma. En vol més. Millorar constantment, seguint el pla de Míchel. I això significa que no hi ha cap sostre. Gaudim-ho.

FITXA TÈCNICA

Girona: Gazzaniga, Yan Couto, David López, Èric Garcia (Juanpe, min.65), Blind, Aleix Garcia, Iván Martín, Yangel Herrera (Pablo Torre, min.74), Tsygankov (Portu, min.62), Savinho (Valery, min.74) i Dovbyk (Stuani, min.64).

Mallorca: Rajkovic, Maffeo, Valjent, Nastasic, Heyden (Amath, min.46), Jaume Costa (Lato, min.64), Morlanes (Larin, min.64), Samu Costa (Antonio Sánchez, min.78), Dani Rodríguez, Sergi Darder i Muriqui (Abdón, min.78).

Gols: 0-1, min.4: Muriqui; 1-1, min.26: David López; 2-1, min.33: Dovbyk de penal; 3-1, min.37: Iván Martín; 4-1, min.45: Yangel Herrera; 5-1, min.56: Savinho; 5-2, min.88: Abdón; 5-3, min.95: Abdón.

Àrbitre: González Fuertes. Ha amonestat a (Girona); Samu Costa, Morlanes, Dani Rodríguez, Aguirre (Mallorca).

Estadi: Montilivi, 11.511 espectadors.

Recupera el minut a minut del partit:

En directo