Punt final a la segona millor ratxa d’imbatibilitat del Girona d’aquest mil·leni

La primera derrota no arribava tan tard des de la temporada 2000-01 quan l’equip, que jugava a Tercera, va perdre a la catorzena jornada contra el Sant Andreu

Els jugadors del Girona van agrair el suport del públic al final del partit contra el Madrid

Els jugadors del Girona van agrair el suport del públic al final del partit contra el Madrid / Marc Martí Font

Marc Brugués

Marc Brugués

La derrota contra el Reial Madridde dissabte passat (0-3) va tallar un començament de temporada de matrícula d’honor del Girona. Els 19 punts de 24 continuen sent un primer tram de curs espectacular dels homes de Míchel, que són tercers a la classificació i ja tenen mitja salvació al sarró. La desfeta davant el conjunt blanca va arribar en la vuitena jornada del curs després que l’equip hagués acumulat un empat contra la Reial Societat (1-1) i sis victòries: Getafe (3-0), Sevilla (1-2), Las Palmas (1-0), Granada (2-4), Mallorca (5-3) i Vila-real (1-2). Aquesta sèrie inicial de punts supera, de molt, les altres tres a Primera Divisió, i es converteix en la millor de la història del club blanc-i-vermell. 

Un dia o altre havia d’arribar un resultat negatiu. La derrota forma part del joc i, de fet, perdre contra el Madrid entrava dins de la lògica. El Girona ha trigat a tastar el gust de la derrota com feia molts anys que no ho feia. De fet, es pot dir que és el cop que ho ha fet més tard d’aquest mil·leni perquè la vegada en què la primera derrota va arribar encara més tard que enguany va ser la temporada 2000-01. Han passat vint-itres anys. Aleshores l’equip militava a Tercera Divisió, sota la batuta del banyolí Quim Barti no va perdre fins a la catorzena jornada de Lliga. Va ser al camp del Sant Andreu arran d’un gol de Font que va batre el porter gironí Rodri (m.85). Això sí, tot i no perdre fins a la jornada 14, aquell Girona 00-01 estava fora dels llocs de play-off d’ascens a Segona B amb un balanç de quatre victòries i nou empats. L’equip no disputaria la promoció i es quedaria a Tercera el curs següent. 

D’ençà del retorn al futbol professional el 2008, el cop que més havia trigat el Girona a perdre un partit va ser la temporada 2014-15. Aquell curs, amb Pablo Machín a la banqueta i el primer de Quique Cárcel a la direcció esportiva, el Girona dels Becerra, Granell, Pons, Eloi Amagat, Cifuentes, Mata i Sandaza, entre altres, no va perdre fins a la cinquena jornada contra el Betis (1-3). 

En les poques experiències a Primera Divisió que té, de moment, el club, la realitat és que no ha costat gaire perdre un partit. En aquest sentit, la temporada passada, l’equip es va estrenar amb derrota a Mestalla contra el València (1-0). En l’anterior etapa, el primer any no es va perdre fins a la tercera jornada a Bilbao (2-0) mentre que en el segon, el Madrid va castigar l’equip ja al segon partit a Montilivi (1-4).