Del pou a la Champions en dos anys

Ara fa un parell d’anys, a Montilivi es va viure un moment que podria haver canviat la història del Girona. Tot i fer un partit notable on va merèixer, com a mínim, puntuar, l’equip perdia contra l’Osca (1-3) i s’enfonsava al pou de la classificació a Segona Divisió. La tercera derrota consecutiva, després de perdre a contra l’Almeria (1-2) i a Lugo (1-0), suposava veure l’equip per tercera jornada en posicions de descens a Primera RFEF. Aquell resultat encenia les alarmes i agreujava els dubtes en la figura d’un Míchel Sánchezque amb prou feines acaba d’aterrar al club tot just feia tres mesos. Havia acceptat el repte d’intentar tornar l’equip a Primera després de dos intents fallits al play-off contra l’Elx (19-20) i el Rayo Vallecano (20-21) i en una situació econòmica delicada amb el límit salarial escanyant d’allò més. Tot i això, des del primer dia, Míchel va deixar clar al vestidor i a l’entorn que havia vingut a «fer història» i a «pujar» l’equip. Alguns el van prendre per boig veient com després de les dues primeres jornades Mamadou Sylla se n’anava a l’Alabès i Gerard Gumbau a l’Elx i ni el joc ni els resultats fossin brillants. Tot i la desfeta contra l’Osca i veure com el Girona navegava per les posicions de descens, des del club no es va tenir cap dubte amb Míchel. Aquell dia, el madrileny no va perillar. De fet, fins i tot aquella mateixa setmana, el director esportiu Quique Cárcel va plantejar-li la renovació de contracte. Una proposta que Míchel va aparcar d’entrada, però que va ser un gest que mai més oblidarà. El tècnic va capgirar la truita a la situació per acabar ascendint a Tenerife al juny i, només dos anys més tard, l’equip és segon a Primera Divisió fent un joc que meravella el panorama internacional. I Míchel és el tècnic de moda de la Lliga. Coses del futbol, potser sí, o bé la demostració que amb confiança en un projecte, els fruits acaben arribant. 

El gest i la confiança

«Tinc la sensació que rebo la confiança i estima des del club. Tant de bo els ho pugui tornar. Ho faig amb feina, però ho he de fer també amb resultats. Hi ha llocs on això no passa. Per sort aquí tinc la confiança i espero tornar-la amb bons resultats». Són paraules de Míchel tres dies després de perdre contra l’Osca i abans de guanyar al camp del Mirandés, en una benvinguda jornada intersetmanal que va ser l’inici del reflotament, resultadístic, de l’equip (1-2). Aquella mostra de confiança, amb l’oferiment de renovar a sobre la taula va tocar la fibra de l’entrenador. De fet, sempre que pot hi fa menció. En una entrevista a aquest diari, explicava abans-d’ahir que no recorda haver viscut «cap mal moment» al Girona i qualificava aquella ratxa de tres derrotes consecutives com «una sèrie de resultats negatius». De fet, Míchel revelava també que ja sabia que fins i tot perdent contra l’Osca la seva continuïtat estava fora de dubte. «En Quique ja m’havia calmat abans i em deia que estigués tranquil, que la feina donaria fruits», afegeix. Així ha estat. 

Tot i que les sensacions no havien estat bones a Lugo, aquell quinze d’octubre de 2021 contra l’Osca, el Girona va fer un gran partit. El tècnic va recórrer als tres centrals per primer cop i ja no els deixaria fins a final de curs. Pablo Moreno va empatar el gol inicial de Marc Mateu i, amb el Girona gaudint d’ocasions i collant el rival a la recerca del segon, els aragonesos van glaçar Montilivi amb l’1-2 (m.86) i l’1-3 (m.96). Era el primer partit sense restriccions de capacitat per la pandèmia i els més de 6.500 aficionats que van aplegar-se a l’estadi van quedar amb cara de babau.  

Superat aquell sotrac de resultats, Míchel redreçaria el rumb de l’equip fins a dur-lo a Primera després de superar l’Eibar i el Tenerife al play-off i celebrar l’ascens a l’Heliodoro Rodríguez López. Quinze dies abans i encara sense que el Girona tingués garantit el bitllet cap a la promoció, el tècnic sí que va acceptar renovar el contracte per dos anys més (2024). Seria la primera millora de contracte del madrileny, que la temporada passada i a les portes de jugar-se l’accés a la Conference League al camp de l’Osasuna va tornar a ampliar-lo fins al 2026. «No sé de quan és la meva clàusula», diu llançant pilotes fora quan se li pregunta per si el poden venir a buscar i reitera que vol estar-se «molt de temps» al Girona. 

Malgrat que sembla que hagi passat molt de temps d’aquella derrota contra l’Osca, són només dos anys. En tot aquest temps, Míchel i el seu tarannà feliu, ambiciós i natural, alhora, ha aconseguit crear un clima d’estabilitat inèdit fins ara a Primera i, també fer il·lusionar l’afició amb fites més altes que la permanència. La gent somia i ho fa amb motius veient com aquest equip ha estat capaç de sortir del pou que eren els llocs de descens a Primera RFEF, a situar-se en posicions que donen dret a jugar la Champions l’any que ve.